Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  12.03.2014  06:00

Titot: 'Això ha d'acabar amb la reunificació dels Països Catalans'

Entrevista a Francesc Ribera, 'Titot', que demà participa en la presentació del manifest 'Compromís pels Països Catalans'

Men?ame
 

L'Espai Mata de Jonc presenta demà a l'Espai VilaWeb el manifest 'Compromís pels Països Catalans', amb què proposa de repensar i de fer present en el procés d'independència de Catalunya tota la nació, sencera. L'acte serà a dos quarts de vuit del vespre, i entre els participants hi haurà Francesc Ribera, 'Titot'. Hi hem parlat perquè ens expliqui la finalitat del manifest i com veu l'encaix de tots els territoris en el procés que viu el Principat. A l'acte també hi seran Odette Viñas, Joan Pere Le Bihan, Pepe Úbeda i Antoni Lluís Trobat.

Per què sorgeix 'Compromís pels Països Catalans'?
—Cal situar-nos en un marc concret: històricament, l'esquerra independentista --l'únic independentisme que hi ha hagut, pràcticament-- no havia previst un procés per terminis o fases. De fet, tampoc no forma part dels objectius actuals, que és diferent de la realitat amb què ens hem trobat. En definitiva, si les coses no han anat com nosaltres preteníem, la culpa és nostra per no haver fet prou bé la feina. Per tant, ara ens hem d'adaptar a la realitat, perquè si no pot passar que ens passi el tren de llarg. I cal fer-ho sense renunciar als objectius. Això ha d'acabar amb la reunificació dels Països Catalans, però hem de tenir en compte que en aquests moments només hi ha una part del país que té possibilitats de culminar un procés de secessió a curt termini. 

Què voleu aconseguir, amb aquest manifest? 
—Obrir un debat que s'hauria d'haver obert fa temps: quina ha de ser la participació de la resta dels Països Catalans en el procés d'independència; quins paràmetres irrenunciables s'han de tenir en compte per a constituir el nou estat de manera que sigui més factible de culminar el procés de tota la nació; i quin ha de ser l'encaix, una vegada constituït l'estat català. 

Penseu que hi ha cap perill de deixar mig país pel camí?
—A mi no em fa por, perquè hi ha un seguit de gent que, ni al Principat ni fora del Principat, no ho permetran. Ara, creiem que estaria bé d'aprofitar aquesta embranzida per poder culminar el procés. M'imagino que constituir un nou estat és una cosa molt absorbent, però això no ha de fer oblidar que hi ha més feines a fer i que una part del país s'ha quedat fora. 

Per a alguna gent potser parlar de Països Catalans ara és un entrebanc… 
—Hi ha gent que s'atabala de seguida. Com parlar d'independència quinze anys enrere, quan era més fàcil de parlar d'encaixos. Si no hi hagués hagut gent que hagués insistit en la independència, el llistó hauria baixat i ara potser la màxima aspiració de la lluita seria el pacte fiscal. No hem de confondre allò que volem amb allò que podem obtenir. Si posem el llistó d'allò que volem a l'alçada d'allò que podem obtenir mai no canviarem res. Per tant, hem de fer pujar el llistó fins a allò que volem, i ja farem tant com puguem. A més, les coses canvien! I les coses que es podien fer fa quinze anys són molt diferents de les d'ara. La gent i els moviments socials tenen una força que fan possible allò que semblava impossible. Per tant, cal no renunciar als objectius, encara que pugui semblar complicat. I els Països Catalans s'han de tenir sempre presents, més enllà de què es pugui fer avui o demà.

Amb aquest manifest, l'Espai Mata de Jonc també emplaça les principals entitats (ANC, Òmnium, Obra Cultural i ACPV) a assumir el debat i fer-lo seu. Deu ser important que el debat s'estengui, a partir d'ara?
—Sí, i fins i tot estaria bé que es poguessin consensuar interlocutors de la resta del país perquè intervinguessin directament en el procés, que a hores d'ara ja hauria de tenir agents de tots els Països Catalans. Perquè la resta de territoris també són part del problema i de la solució. El fet que el Principat pugui esdevenir estat abans que la resta té avantatges i inconvenients, però sigui com sigui els territoris hi han de dir la seva. Estaria bé d'acordar agents que fossin representatius de la societat del País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i la Franja, partidaris d'establir vincles socials i polítics en el conjunt dels Països Catalans.  

Men?ame