25.02.2014 - 06:00
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va avisar que si no hi ha una solució política perquè Catalunya continuï formant part de la Unió Europea en cas d’assolir un estat propi serà la ‘fi d’Europa com a model d’integració democràtica i pacífica dels diferents pobles que la configuren’. Ahir a Lisboa Homs va pronunciar la conferència inaugural de la jornada ‘El procés polític a Catalunya’, organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública (Diplocat) i la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa.
‘Si s’hagués seguit la literalitat del que estableixen els tractats a l’hora de prendre decisions de tipus econòmic, no hi hauria hagut rescats, però es va actuar per urgència, per sentit comú, per interès general’, va afegir Homs. Així mateix, va dir que en cas que els catalans s’expressessin a favor d’un estat propi, i ho fessin de forma pacífica, democràtica i majoritària, ‘aleshores, raonablement, en la mesura que la UE és un projecte de pau, de democràcia, se sabrà trobar una solució política, com ha fet sempre la UE davant totes les situacions’.
Perquè l’alternativa voldria dir que ‘allò que s’expressa democràticament i de forma ordenada a Europa pot no tenir recorregut’. I va insistir que els catalans volien continuar formant part de la UE, tant els ciutadans com els partits que defensen un estat propi: ‘Tenim i volem tenir Europa com a marc de referència institucional i polític, a més de ser la nostra referència econòmica i financera.’ El conseller va remarcar que els catalans, recordant que són contribuents nets de la UE, pensen que ‘aquest marc polític i institucional és el millor espai de creixement possible’.
Un estat propi per a millorar la relació amb Espanya
És per això que va demanar al govern espanyol i a les institucions europees que donessin una resposta diferent del ‘no a tot’, perquè això que hi ha sobre la taula és un projecte ‘positiu, democràtic i pacífic’. Va assegurar que els catalans volien construir un país millor, amb més bones eines per a garantir el progrés econòmic i social de Catalunya, ‘i també per a tenir una millor relació amb Espanya’.
Es va mostrar convençut que un futur estat català tindria ‘unes relacions estretes, constructives i amb la màxima voluntat de cooperació amb l’estat espanyol, perquè els vincles individuals, afectius, culturals, històrics i econòmics entre totes dues parts són molt importants’.
‘Una actitud de respecte mutu i en pla d’igualtat de segur que permetrà de millorar substancialment les relacions entre les dues parts –va continuar–, perquè aquest procés no va contra ningú, sinó a favor; no vol trencar, sinó construir.’
Aquest procés el vol la societat, ‘no és una mania d’uns quants’
El titular de Presidència va començar explicant els motius que havien portat una majoria de catalans a reclamar una consulta, un procés, va dir, que el govern creu que ‘cal explicar a l’exterior de primera mà’. Així, va començar recordant que eren les urnes que expressen un mandat clar l’any 2012, car 107 diputats dels 135 que hi ha al parlament van expressar el compromís explícit amb el dret de decidir. ‘No és pas cap mania d’uns quants ni una qüestió conjuntural’, va remarcar.
En aquest punt, va fer un repàs de les raons que havien portat el poble català a la situació actual, començant per recordar que la Generalitat és una institució fundada fa més de 650 anys i que Catalunya sempre havia intentat desenvolupar el seu autogovern pactat amb l’estat espanyol. Va recordar la constitució i també els dos estatuts més recents, amb un èmfasi especial en la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, que va ser un punt d’inflexió en tot aquest procés. A això hi afegí el rebuig al pacte fiscal per explicar per què hi ha un ‘mandat explícit del poble’ de convocar un referèndum: ‘Això no neix de cop, sinó que és conseqüència d’un llarg i pacient procés que ha inclòs intents de pactes diversos.’
També va esmentar el dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros i va lamentar que Catalunya, que és una comunitat amb una de les pressions fiscals més altes, acabés tenint dificultats per a atendre la despesa pública mentre contribuïa a la solidaritat amb altres territoris que suposadament tenen més dificultats. I aquí subratllà que els funcionaris catalans són els únics que no cobren una de les pagues extres.
Un altre motiu important del descontentament de Catalunya, segons Homs, és l’actitud del govern espanyol respecte de la llengua catalana, especialment en l’educació, que ha estat clau a l’hora de mantenir la cohesió social tot i les onades migratòries. I recordà la llei Wert i la intenció manifesta del govern de Mariano Rajoy d’espanyolitzar els alumnes catalans.
‘Catalunya vol recórrer a l’essència de la democràcia’
Homs va defensar que Catalunya simplement vol recórrer a l’essència de la democràcia, és a dir, conèixer l’opinió directament del poble, i seria ‘irresponsable i contrari a la democràcia no donar resposta a aquesta demanda àmplia i transversal de la societat’.
Per fer-ho, va insistir que Catalunya es basava en els principis de la democràcia, el diàleg, el pacte, la legalitat, la transparència, el respecte a la pluralitat, la cohesió social i l’europeisme. En aquest sentit, va esmentar el referent del Regne Unit, ‘que demostra que la democràcia és la solució i no el problema’. Tot i que els anglesos no volen la independència d’Escòcia, va dir, ‘han entès el fet essencial, que quan un poble manifesta un mandat clar, la política i la llei han d’estar al servei de la voluntat expressada a les urnes’. En canvi, va lamentar que ni PP ni PSOE no tinguessin la voluntat d’escoltar el clam català i s’escudessin en la constitució quan el debat català ‘no és un debat jurídic, sinó que és qüestió de voluntat política’. En aquest sentit, va trobar aquesta posició contradictòria amb el fet que Espanya sigui ja una democràcia consolidada. Però va remarcar que aquesta posició és ‘insostenible, perquè votar, es votarà’.
Assenyalà que el referèndum tindria una naturalesa consultiva, que no se’n derivarien conseqüències jurídiques, sinó polítiques, i que després caldria negociar. ‘El referèndum s’ha d’entendre com la fórmula més idònia per a iniciar un procés democràtic, una negociació política, i no per a definir en si mateix una nova realitat jurídica. Això dependrà de la negociació posterior i de l’aplicació dels resultats del referèndum, d’acord amb el principi de legalitat i sense excloure els processos de reforma constitucional’, va concloure.
Experts, polítics i periodistes portuguesos i catalans debaten sobre el procés
La Universitat de Lisboa va acollir un debat amb experts, polítics i periodistes tant portuguesos com catalans. Sota l’organització del Diplocat i de la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa, la jornada ‘El procés polític a Catalunya’ va comptar amb la participació de Francesc Vendrell, professor de relacions internacionals de la John Hopkins University i a Bolonya i ex-representant de la UE i de la missió especial de les Nacions Unides a l’Afganistan; Luís Vaz das Neves, jutge i president del Tribunal d’Apel·lació de Lisboa; Eduardo Vera-Cruz Pinto i Nunco Cunha Rodrigues, professors de la Facultat de Dret de Lisboa; Adriano Moreira, president de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa; Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Ruben Carvalho, periodista.
Xavier Vendrell va remarcar que el dret internacional no reconeix el dret a l’autodeterminació de parts d’un estat, sinó només de colònies i de territoris sota dominació estrangera. Tanmateix, si bé no el reconeix, tampoc no el prohibeix, va dir. I alhora insistí que els tractats evolucionen permanentment. Al seu parer, un estat democràtic no pot negar que una part del seu territori faci una consulta, car es tracta de saber l’opinió dels ciutadans i no té efectes jurídics.
