Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  19.02.2014  16:30

Autor/s: Roger Cassany - Càller

Vuit diputats sobiranistes entren per sorpresa al parlament sard

Són de partits petits que s'han beneficiat del vot separat i nominatiu i també de la nova llei electoral, que paradoxalment els ha afavorit en tant que part de les dues grans coalicions · Ara estudien fer un grup parlamentari propi desatenent les repectives coalicions i esdevenint decisius per a governar

Men?ame
 

Quan inexplicablement encara no s'ha acabat l'etern escrutini de les eleccions sardes -resta un escó per assignar, però ja se sap que serà per al partit cristià dels Reformadors-, finalment s'han pogut conèixer tant la configuració com els noms dels diputats a la cambra. I ha esclatat la sorpresa: tot i l'exclusió de Sardegna Possibile del parlament, hi ha vuit diputats sobiranistes, tres dels quals de partits declarats independentistes.

'Desembarcament independentista'

'Desembarcament independentista', titula l'Unione Sarda, que destaca la mateixa llei electoral que ha deixat fora Sardegna Possibile, premia els partits de la coalició guanyadora, encara que, com és el cas, cap d'ells no arribi al 3% dels vots. La Nuova Sardenya, amb un enfocament diferent, titula: 'Galàxia sardista del 26%. Explosió del planeta autonomista, però fragmentat en desenes de llistes', i remarcant el creixement inqüestionable del sobiranisme comença l'article dient: 'El primer partit d'aquestes eleccions no sap que ha guanyat. No sap que ha obtingut el 26% dels vots de preferència [vots nominatius a candidats concrets]. No sap que un sard de cada quatre s'hi identifica. És un partit que en realitat no existeix. És l'àrea sardista'.

Cinc diputats de la coalició de centre-esquerra

La sorpresa es va començar a coure ahir a la nit, quan es va saber Gavino Sale, president del partit Indipendenza Repùbrica de Sardigna (iRS), amb tan sols un 0,82% dels vots, entraria al parlament com a diputat. Com és possible? La nova i polèmica llei electoral premia la coalició guanyadora, de la qual forma part l'iRS, amb escons extres; i, a més, en una estranya carambola, a última hora d'ahir es va assignar un escó més a la circumscripció de Sàsser, que és la ciutat de Sale i on va rebre la major part dels vots, essent ell el darrer diputat d'aquesta circumscripció. Sigui com sigui, és la primera vegada que un partit que porta 'Independència' al seu nom, posa els peus al parlament sard.

Poc després es va confirmar allò que durant tota la tarda ja circulava però ningú no s'atrevia confirmar: dos candidats del nou Partit dels Sards, formació independentista fundada tan sols fa quatre mesos, que obtingué el 2,66% dels vots, entrarien al parlament. I un xic més tard es va confirmar també que el partit dels Rossomori, formació sobiranista que darrerament havia començat a pronunciar la paraula 'independència', encara que amb la boca petita, obtindria dos diputats amb un 2,63%.

En síntesi, el mecanisme per a l'entrada al parlament d'aquests cinc diputats ha estat molt semblant: formaven part de la coalició guanyadora de centre-esquerra de Pigliaru i han tingut vots nominatius elevats a les seves ciutats de procedència. Fins i tot Sale ja ha declarat aquest matí que la seva estratègia d'alinear-se, 'i no aliar-se' –ha remarcat–, amb Pigliaru, encara que es tractés d'un dels dos grans partits d'obediència italiana, havia funcionat.

Tres diputats de la coalició de centre-dreta

Un cas és a part és el dels tres diputats de Partit Sard d'Acció (PSd'AZ), que formava part de la coalició de centre-dreta, i que en aquesta darrera legislatura havia format part del govern. Es tracta d'un partit sardista i autonomista, però que en els darrers mesos, amb vista de l'auge sobiranista, havia començat a abraçar tesis independentistes. Igual que els altres partits sobiranistes, no ha arribat ni al 5% dels vots (ha obtingut un 4,67%), però la gran caiguda de vots (més de la meitat) de Forza Italia, partit que encapçala la coalició, ha generat un nou repartiment de vots entre els partits que la formen. El Partit Sard d'Acció n'ha obtingut tres dels vint-i-quatre de la coalició.

Estudien fer un grup parlamentari propi, desatenent les respectives coalicions i, a més, esdevenint decisius

Però del la irrupció del sobiranisme al parlament no acaba aquí. Al programa 'Dentro la Notizia' de la televisió sarda Videolinia, que ahir a la nit va dedicar més de la meitat de la transmissió a tractar el sentiment independentista creixent a l'illa, l'escriptor Francescu Sedda, del Partit dels Sards, va fer una proposta als altres partits sobiranistes presents al parlament: formar un grup parlamentari propi que, a més, ara que s'ha confirmat l'entrada del diputat de l'iRS i dels dos de Rossomori, estaria format per vuit escons i esdevindria decisiu per a poder governar. D'aquesta manera, va dir Sedda, el sardisme tindria almenys una veu independent al parlament i es compensaria, encara que fos moralment, la injustícia d'haver-ne deixat fora una formació independentista molt més votada que no cap d'aquestes.

'Colpo di scena' (gir inesperat del guió), deien alguns aquest matí en una emissora de ràdio sarda. I remarcaven que l'envit sobiranista havia de ser escoltat, per força i per primera vegada, pel president sard. I hipotitzaven sobre què hauria passat si si Sardegna Possibile hagués acabat entrant al parlament, probablement amb vuit o nou diputats (que és el que li hagués correspost si hi hagués aconseguit amb el mínim dels vots necessaris): el nou parlament tindria quasi un terç de diputats sobiranistes.

La proposta de grup parlamentari propi ha estat  resposta de moment només pel partit dels Rossomori, que ha dit que la veu amb bons ulls, però hi posa una condició: que  grup es declari progressista i d'esquerres a l'hora. Aquest límit podria excloure'n el Partit Sard d'Acció, que de moment no s'ha pronunciat, però que a diferència de la legislatura passada, aquesta vegada no formarà part, segur, del govern i, per tant, podria veure la proposta amb interès.

Sardegna Possibile, atònita

Els membres de Sardegna Possibile, per una altra banda, veien atònits avui com partits que en cap cas han superat el 5% dels vots (ni tan sols l'1% en un dels casos) obtenien representació parlamentària, mentre ells es quedaven fora. Una de les líders de la coalició, l'ex-dirigent socialista Valentina Sanna, declarava avui a la Nuova Sardegna que malgrat quedar-se fora del parlament, continuaven essent tercera força en suport popular i que ara calia començar a treballar des d'aquesta base amb vista a les eleccions municipals (que previsiblement seran al maig a l'Alguer) i sardes.

El periodista del diari pregunta a Sanna, que al juliol havia deixat la presidència del PD, guanyador de les eleccions, si amb vista dels resultats es penedeix de la decisió, car molt probablement en aquests moments seria diputada i tindria una posició privilegiada al nou govern. 'No me'n penedeixo gens, ara encara n'estic més convençuda que abans, perquè encara s'ha vist més clar que el PD no ha canviat gens'.

Els dos grans partits, en caiguda lliure

Una altra de les explicacions de l'entrada, a última hora, de diputats independentistes al parlament és la sagnia de vots dels dos grans partits: Partit Demorcàtic (PD) i Forza Italia. El PD ha perdut respecte al 2009 53.731 vots (un 26,3%), mentre que Forza Italia n'ha perduts 122.737 (un quasi escandalós 49,2%). És evident que baixa participació (52%) ha influït a la caiguda del nombre de vots, però no només. El debat sobiranista, d'una banda, ha fet perdre, en general, suport a tots els partits d'obediència italiana, com el PD i Forza Italia; i, de l'altra, ha forçat aquests mateixos partits a incloure partits sobiranistes a les seves coalicions, més que no pas fa cinc anys. Finalment, la caiguda de vots d'aquests grans partits ha reequilibrat les forces al si de cadascuna de les dues grans coalicions, fent que partits petits tinguessin, sempre dins de la coalició, un pes en vots més alt que no pas fa cinc anys.

La nova llei electoral, ara sí, a debat

Amb vista dels resultats, tots els partits es van veure forçats ahir a la nit a valorar la nova llei electoral, que ha aconseguit deixar fora del parlament la tercera força, Sardegna Possibile, i en canvi ha facilitat l'entrada de partits petits, alguns també independentistes, altres no, amb molts menys vots, pel sol fet d'haver-se coalicionat, la majoria, amb el guanyador. 'És evident que té defectes i que s'ha de millorar', admetia ahir un representant del Partit Democràtic, un dels partits que va pactar la reforma feta fa sis mesos, a la tertúlia televisiva de Videolinea, sense donar-ne més detalls.

Romina Congera, de Sardegna Possibile, va dir, al mateix programa, que entre l'alta abstenció i la perversió de la llei electoral, només un 35% dels sards tenien representació al parlament. Ara s'espera que un cop es formi el nou govern, la nova llei torni a ser debatuda per evitar situacions com les que s'han viscut. Tots els partits semblen estar-hi d'acord. Queda per veure si la hipotètica nova reforma és, una vegada més en cadascuna de les reformes que s'hi han fet els últims anys, una manera de premiar els dos grans partits italians.



Men?ame