Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  16.02.2014  09:40

Autor/s: ACN

Michael Keating: 'A Espanya hi ha una obsessió sobre la interpretació de la constitució'

El professor de la Universitat d'Aberdeen i director del Centre Escocès pel Canvi Constitucional compara els processos català i escocès

Men?ame
 

El 18 de setembre els escocesos decidiran si s'independitzen del Regne Unit. Una possibilitat oberta per les negociacions dels governs escocès i britànic, en les que no ha tingut importància el Tractat d'Unió del 1707, que proclamava la unitat d'Anglaterra i Escòcia 'per sempre més'. En declaracions a l'ACN, el director del Centre Escocès pel Canvi Constitucional, Michael Keating, explica que la constitució britànica no ha estat obstacle per acceptar el referèndum, perquè les lleis s'interpreten de forma política per adaptar-les a la democràcia. Keating contrasta aquesta actitud amb la del govern espanyol: 'a Espanya hi ha una obsessió sobre la interpretació de la constitució'.

Tot i que forma part de la constitució del Regne Unit, el Tractat d'Unió (o Acta d'Unió) és simplement un document 'històric' que ni tan sols ha estat sobre la taula de negociació entre Londres i Edimburg. Els governs espanyol i català, en canvi, el tenen ben present. El primer, perquè creu que evidencia les diferències entre Catalunya i Escòcia, un regne sobirà que voluntàriament s'uneix a Anglaterra. El segon, perquè demostra que les lleis i els tractats constitucionals no són inamovibles. El Tractat reconeix que la unió entre Escòcia i Anglaterra perdurarà 'per sempre més'. Una formulació comparable a la de la 'indissoluble unitat de l'estat' que recull la constitució Espanyola.

'Gairebé ningú no fa referència al Tractat d'Unió a Escòcia, perquè es veu com un document històric', assegura Michael Keating, professor de la Universitat d'Aberdeen i director del Centre Escocès pel Canvi Constitucional, un organisme que assessora el govern i el parlament escocès. En el debat constitucional que està tenint lloc al Regne Unit, 'les condicions de fa 300 anys no són tan importants com les de la democràcia actual'.

En declaracions a l'ACN, Keating compara la interpretació 'rígida' del TC, 'que està creant un veritable problema' per canalitzar les demandes de la majoria de la societat catalana, amb la negociació 'política' entre les autoritats britàniques. 'Nosaltres no tenim una constitució escrita completament ni un tribunal constitucional, i les elits polítiques responen aquestes qüestions de manera política i sense apel·lar a la llei', descriu. La constitució espanyola és un text molt més recent que l'Acta d'Unió i, sens dubte, més específic. Dues qüestions, però, que Keating no veu insuperables si un canvi significa adaptar la legalitat a les demandes ciutadanes.

El Tractat de la Unió és un més dels documents constitucionals, que es complementen amb les 'convencions constitucionals', fonts no escrites que es basen en els costums, la història i, fins i tot, el sentit comú. Per exemple, cap llei obliga a la Reina d'Anglaterra a respectar la sobirania parlamentària. És aquesta 'ambigüitat' constitucional en la que Keating fa especial èmfasi per diferenciar els casos escocès i català.

El Tractat de la Unió, per exemple, no especifica quina és la naturalesa de l'estat ni de quina manera s'ha d'estructurar, a diferència de la constitució espanyola. Tot i acceptar la unitat 'per sempre més', Escòcia no va renunciar a la seva sobirania, segons la interpretació que es fa des d'Edimburg. A Anglaterra, en canvi, ho veuen diferent, i creuen que l'únic sobirà és el Parlament de Westminster, però això no ha estat un obstacle perquè, 'políticament', els dos governs hagin arribat a un acord sobre el referèndum. A més, el tractat tampoc especifica què significa la 'unió' entre Escòcia i Anglaterra: 'La unió pot ser qualsevol cosa. Una unió federal, una unió personal, una assimilació. No es diu quin tipus d'unió ha de ser'.

'Hi ha moltes discrepàncies sobre la interpretació de la constitució, però a Gran Bretanya no ens preocupem per les qüestions jurídiques. A Espanya hi ha una obsessió sobre la interpretació de la constitució', opina Keating, que veu en qüestions com aquesta una 'diferència cultural molt important' entre els dos estats.

Centre Escocès pel Canvi Constitucional

Les universitats d'Aberdeen, Edimburgh, Stirling, Strathclyde i l'Institut Nacional de Recerca Econòmica i Social van crear l'octubre del 2013 el Centre Escocès pel Canvi Constitucional, un organisme de recerca científica centrat específicament en el referèndum d'independència escocès i les seves possibles conseqüències. Dirigit per un dels acadèmics escocessos de més renom, Michael Keating, elaborarà informes de manera continuada durant dos anys, combinant les ciències polítiques,l' economia, el dret i la sociologia. Keating encapçala un equip de tretze professors i doctors de les diferents universitats d'Escòcia.

Els recursos del projecte arriben bàsicament del Consell de Recerca Econòmica i Social (ESRC), la principal organització d'inversió en recerca econòmica i social del Regne Unit. Es tracta d'un centre independent però amb un vincle important amb el govern britànic, ja que la majoria dels fons arriben del Departament d'Empresa i Innovació. És a dir que, indirectament, és Londres qui finança la major part de l'organisme encarregat d'estudiar els efectes jurídics, polítics i socials d'una hipotètica independència escocesa.

Men?ame