28.01.2014 - 06:00
A la ciutat de Hengyang, al sud de la Xina, la majoria dels legisladors han estat acomiadats arran del descobriment que s’havien embutxacat milions de dòlars provinents de suborns en un frau electoral multitudinari.
D’acord amb l’informe que va publicar Hunan Daily el 28 de desembre de 2013, es va descobrir que 518 legisladors de Hengyang i 68 funcionaris van acceptar suborns i que 512 legisladors van ser acomiadats. Les autoritats provincials van inhabilitar 56 delegats que havien pagat més de divuit milions de dòlars en suborns per guanyar-se l’entrada al cos provincial.
Segons Qiao Mu [en], director del Centre d’Estudis de Comunicació Internacional de la Universitat d’Estudis Internacionals de Pequín, esdevenir membre del congrés obre les portes d’una xarxa que permet contactar amb polítics i homes de negocis. El problema dels ‘diners per vots’ s’ha estès d’ençà que el partit, fa alguns anys, va introduir eleccions competitives en l’àmbit local.
El mitjà de comunicació estatal Xinhua escrivia [en]:
S’han de fer investigacions exhaustives i imposar càstigs severs per tal de mantenir la veneració al partit i la confiança de la gent en el sistema polític fonamental del país.
China Daily va explicar la importància de la reacció de les autoritats [en]:
L’escàndol dels suborns a Hengyang prova necessària la intensificació dels esforços per a construir un sistema electoral net i transparent.
Aquest escàndol ha fet que molts internautes es preguntessin si el suborn es limita només a Hengyang.
L’advocat Huang Leping es demanava [zh]:
D’on surten els diners? Quins beneficis pot obtenir algú després de les eleccions? L’escàndol dels suborns de Hengyang ha posat de manifest els problemes de base del sistema electoral actual amb dues fonts de suport a les eleccions: l’una són els diners i l’altra, el poder.
El periodista Shi Shusi va plantejar [zh] algunes preguntes:
Hunan ha encobert l’escàndol tot aquest temps, cosa lloable i serveix d’alarma de cara a les eleccions de l’APNRPC. Tanmateix, la pregunta essencial és: Quina és la principal font del suborn? Com es pot prevenir de manera eficaç de cara al futur? Com es poden garantir unes eleccions obertes i justes?
El presentador de televisió Zhang Liyuan també se’n feia ressò:
Això no és pas un cas aïllat de suborn, si a la gent no se li concedeix el dret real de votar, les eleccions simplement són un espectacle interpretat pels funcionaris. Regular un sistema electoral democràtic és la clau, no es tracta només de castigar casos concrets de suborn.
L’usuari Hong Jingtian opina que les eleccions mateixes queden molt lluny de les vides de la gent corrent:
De fet, el cas de suborn de Hunan és només la punta de l’iceberg. Observa les eleccions locals a tot el país, el suborn és un fenomen habitual. Per a la gent corrent no suposa cap diferència que algú es converteixi en funcionari, qui els doni diners obtindrà el seu vot. Al cap i a la fi, els electes són sempre els mateixos.
D’acord amb els mitjans socials, aquest escàndol no era un secret. A principis d’aquest any, el cas va circular entre alguns periodistes d’investigació a la Xina, però no van poder publicar-ho a causa de la pressió i la censura. El doctor Liu Yun de l’Institut d’Economia Haikou va escriure:
A més de fer palesos els inconvenients del sistema electoral, cal mencionar que aquest cas de suborn a gran escala només es va poder identificar i treure a la llum gràcies a la intervenció directa del govern central al més alt nivell.
