Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  26.01.2014  06:00

Avanç editorial: 'El paradís perdut' de John Milton

A punt d'aparèixer aquest clàssic de la poesia universal a l'editorial Adesiara, en la imponent traducció de Josep M. Boix i Selva

Men?ame
 

Per què 'El paradís perdut' de Boix i Selva? Així encapçala el director editorial d'Adesiara, Jordi Raventós, l'escrit que tot seguit us oferim parlant de 'El paradís perdut' de John Milton, en la imponent traducció de Josep M. Boix i Selva (1914-1996), que ell mateix va anar esmenant, durant dècades, fins a la seva mort. Aquest volum inclou els canvis que el poeta i traductor barceloní va deixar anotats amb vista a una nova edició de l’obra. Ara és a punt de sortir aquesta nova edició i us n'oferim un avançament (pdf): l’argument i els primers versos del cant IV. Només un tast dels gairebé onze mil versos que composen aquesta obra mestra de la poesia universal.

Per què 'El paradís perdut' de Boix i Selva?

Quan Joaquim Ruyra parlava dels tres poetes més eminents, Homer, Dante i Milton, sabia ben bé el que deia. Certament, 'El paradís perdut' del poeta anglès és un dels monuments irrepetibles de les lletres universals, de la literatura amb tots els ets i uts. És el poema del drama del paradís, de la caiguda de l’home, de l’angoixa i la desesperació de la humanitat, i per això mateix és més actual que mai. És, en definitiva, un dels grans clàssics entre els clàssics.

Si hi ha algun escrit que pugui rebre el qualificatiu d’«obra de tota una vida», és indiscutiblement l’extens poema miltonià, de 10.565 pentàmetres iàmbics ―en la seva versió definitiva―, dividits en dotze cants, com el gran poema èpic de Roma, la 'Eneida'. I el miracle de la poesia encara resulta més manifest si tenim present que Milton no va escriure el magne poema, sinó que el va dictar, perquè, com el seu preuat Homer, ell també s’havia quedat cec. La raó d’aquest miracle l’explicava Riba en una carta al traductor de 'El paradís perdut' al català, el seu amic Josep M. Boix i Selva: «Tots els poemes reconeguts com a suprems, més que a una època determinada estan lligats a un home tan excepcionalment ric de sentiment humà perenne i de dons per a expressar-lo, que reneix, a través de les modes, per parlar-nos, i ens fa renéixer a nosaltres mateixos.» ¿Es pot donar una millor definició d’un clàssic? No hi ha dubte que els mots de Riba haurien d’estar gravats amb lletres ben grosses a les portes de certs ministeris de la fatxenderia i la ignorància, però, ai las!, això també deu ser anticonstitucional.

I si 'El paradís perdut' fou l’obra de tota una vida per a Milton, la traducció catalana de Boix i Selva encara ho va ser més, perquè el poeta i traductor barceloní va anar esmenant la seva traducció durant més de quaranta anys, concretament des del 1954 fins al 1996, l’any de la seva mort. Publicada en ple franquisme (la primera edició és del 1950-1951, a cura de la Benèfica Minerva i adreçada a bibliòfils, i la segona, publicada per l’editorial Alpha, és del 1953, totes dues sense el text anglès), la traducció hagué de superar també l’omnipresent censura de l’època, i per aquesta raó Boix es veié obligat ―«sota forta recomanació», deia ell subtilment― a incloure al final del volum una «Nota final» en què treia importància al protestantisme de Milton i defensava el punt de vista cristià de 'El paradís perdut'! No cal dir que el traductor volia que aquesta nota «fortament recomanada» se suprimís de totes passades.

El volum que aquesta setmana arribarà a les llibreries, publicat per Adesiara, incorpora tots els canvis a la traducció que Boix va deixar anotats amb vista a una nova edició de l’obra, i així mateix inclou ―tenint en compte un desig del traductor fins ara no satisfet― una introducció (a cura de Rosa Flotats), breus notes explicatives i el text anglès encarat.

Enguany celebrarem oportunament l’any Vinyoli ―no agrairem mai prou la poesia de Vinyoli!―, però també fóra just que recordéssim un magnífic traductor i un gran poeta com Josep M. Boix i Selva en el centenari del seu naixement (ens consta, tot sigui dit, que ja han posat fil a l’agulla). No hi ha gaires traduccions a casa nostra que es puguin considerar històriques, però la de 'El paradís perdut' de Boix i Selva és immensa, admirable i, com el poema de Milton, literatura en estat pur.

Jordi Raventós, director editorial d'Adesiara.

Men?ame