Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  16.01.2014  09:57

Autor/s: Teresa Mora, Victòria Oliveres

La diversitat familiar: un repte a les aules

Integrar els diferents models de família no és una prioritat educativa als centres catalans, on s'acostuma a tractar amb iniciatives personals de pares, mares i professors.

Men?ame
 

La diversitat familiar a les aules és una realitat. Avui en dia famílies homoparentals i monoparentals, amb infants adoptats o nascuts de fecundació in-vitro, conviuen a l’escola amb la tradicional família de pare i mare. Però des de casa perceben detalls discriminatoris provocats pel model educatiu actual, com expliquen algunes de les famílies entrevistades. Per això, demanen canvis destacables que encara no veuen a l’escola. Amb tota una vida de dedicació a l’escola pública, Joan Mª Girona afirma que “estem a les beceroles en aquest tema”.

¿QUI ÉS L'AGENT EDUCATIU RESPONSABLE?

“Tots som responsables: alumnat, professorat i famílies... Però caldria un canvi d’actitud des de les institucions”. El professor emèrit Joan Mª Girona reconeix que la diversitat familiar en general no és una prioritat educativa i que cal intervenir tant a dins com a fora de les aules. I és que l’escola és un mirall de la societat, comenta el professor. Si aquesta no elimina els seus prejudicis al voltant de les famílies, serà difícil normalitzar la situació als centres.

En la mateixa línia, Catalina Pallàs, com a membre d'una família homoparental, opina que cal que l’Administració ho inclogui al currículum educatiu: “Si aquestes qüestions no s’atenen, una gran part de l’alumnat seguirà sent discriminat en algun moment”. També assegura que només ampliant la realitat de l’infant s’evitarien futures conductes homòfobes i racistes.

Però no només s’assenyala a les institucions com a responsables. La Rosana, com a mare soltera, creu que “la responsabilitat la comparteixen tant el professorat com l’AMPA”. Des de la seva experiència, creu que és necessària la proximitat entre els docents i les famílies per poder transmetre les necessitats de pares i alumnes. Considera que trobades i reunions als centres escolars podrien servir per presentar els problemes logístics. Per exemple, una família monoparental s’ha d’enfrontar a un únic sou, portar al nen a l’escola, al metge, etc.

En canvi, el Jesús, fill d’una família monoparental per viudetat, apunta que “són els pares els que tenen tota la responsabilitat”. En aquest cas, el tutor legal, pare o mare, es presenta com l’encarregat de treballar el tema a casa, per tal de reforçar la seguretat del nen des d’un àmbit més privat.

Men?ame