El referèndum esquinça el PSC

  • Desenes de regidors arreu del territori desafien la línia marcada per la direcció del partit respecte la consulta sobre la independència

VilaWeb
Redacció
25.12.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La posició del PSC en contra del dret de decidir i el seu acostament cap als postulats unionistes ha anat tensant les friccions internes, que s’han fet més evidents aquestes últimes setmanes, des que CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van acordar una pregunta per fer la consulta sobre la independència el 9 de novembre de 2014. Un acord del qual la direcció del PSC se n’ha desmarcat, però no així molts dels seus regidors, que han desafiat la línia marcada pel partit respecte la consulta.

Mentre la direcció del partit critica l’acord i es nega a donar suport a cap consulta que no sigui pactada amb l’estat, els símptomes de fractura apareixen a ajuntaments i agrupacions locals del PSC. Així, des dels ajuntaments desenes de regidors s’han posicionat a favor de la consulta i han votat la declaració institucional proposada per l’Associació de Municipis per la Independència de suport a l’acord entre la majoria de forces polítiques catalanes per a fer la consulta. 

Regidors i agrupacions locals, en favor de la consulta

És el cas, per exemple, de Lleida, on el batlle del PSC, Àngel Ros, va donar llibertat de vot als seus regidors. El resultat va ser el vot favorable de vuit regidors del PSC, el vot en contra de quatre i l’abstenció de Ros, membre del sector crític Agrupament Socialista, que en un comunicat afirmava que veia bé l’acord de la data i la pregunta i lamentava que el PSC no s’hi hagués afegit. 

També han donat suport a l’acord els regidors de Caldes de Montbui, Arenys de Munt, Móra d’Ebre, Igualada, Montblanc, Ripoll, Vic i Flix. Aquest últim municipi és governat per Marc Mur, membre de l’executiva del PSC i secretari de l’AMI, i l’ajuntament va aprovar per unanimitat la declaració insitucional en suport a la convocatòria de la consulta. 

A Caldes, la portaveu del PSC, Montserrat Coll, va defensar el vot argumentant que el text de la moció no contradeia que el referèndum hagués de ser pactat amb el govern espanyol, i va recordar que el seu grup municipal sempre havia donat suport a les mocions favorables al dret de decidir. Tampoc a Igualada era la primera vegada que els regidors del PSC es desmarcava de la direcció i es manifestava a favor del dret de decidir. 

A Ripoll, el portaveu, Enric Pérez, argumentava que la consulta era ‘una opció democràtica necessària’ i que calia donar-hi suport perquè responia a allò que volien els militants del municipi. I a Vic, els dos regidors, que van donar ‘ple suport’ a la declaració, van insistir que la pregunta obria ‘la possibilitat a altres models d’estat a més de la independència com a alternativa a l’estatus quo, com és el model federal o associat’. 

Desavinences amb la direcció

Les friccions també s’han vist en municipis com Badalona, on el PSC va votar amb CiU i ICV-EUiA una moció de suport al manifest del pacte local pel dret de decidir argumentant que això no contradeia la direcció del partit perquè el grup defensava una ‘pregunta legal i pactada amb l’estat’. O a Barcelona, on tot i que el PSC es va alinear amb el PP votant en contra de la moció presentada per Jordi Portabella de suport a l’acord, el president del grup municipal, Jordi Martí, i la regidora Montserrat Sánchez es van aixecar i van marxar del ple per evitar de votar en contra com la resta dels regidors del seu grup. 

Terrassa és un altre nucli on dirigents destacats han manifestat les seves discrepàncies amb el primer secretari, Pere Navarro. Així, l’actual batlle, Jordi Ballart, va pronunciar-se clarament des del seu bloc a favor d’una de les opcions en un referèndum i va anunciar que votaria sí-no. Poc abans, l’històric batlle Manuel Royes s’adheria al Pacte Terrassenc pel Dret de Decidir, de tal manera que donava suport a la declaració de sobirania aprovada al parlament, a què el PSC s’havia oposat.

Les conseqüències a nivell parlamentari de tota aquesta tensió interna es faran visibles al gener, quan el Parlament de Catalunya voti la petició al congrés espanyol de la cessió de la competència per a convocar referèndums.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any