10.12.2013 - 06:00
‘L’actitud del PP és d’una hipocresia enorme’. Amb aquestes paraules el director del Centre d’Història Contemporània, Jaume Sobrequés, respon a l’amenaça d’aquest partit de tallar el diàleg amb el govern si no suspèn el simposi ‘Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)’, que s’inaugura aquest dijous (programa). ‘Ells no volen dialogar i utilitzen aquest congrés, que és històric, acadèmic i científic, per atacar políticament el govern i el procés sobiranista’, diu Sobrequés, que remarca que el congrés es farà amb naturalitat, tal com era previst, i que no pensa dimitir. Tant PP com Ciutadans han interpel·lat el govern al parlament més d’una vegada, però la polèmica va esclatar aquest cap de setmana quan el PP va endurir el to: va presentar una moció en què instava el govern a suspendre el simposi i a destituir Sobrequés, perquè ‘incita a l’odi i la divisió’. Sobrequés es mostra tranquil i diu que és una polèmica estrictament partidista i política, perquè ningú no ha criticat la solvència acadèmica del congrés. A més, avisa el PP que el Centre d’Història Contemporània treballa en un informe que es publicarà a mitjan any vinent, basat únicament en decrets i ordres publicats al butlletí oficial, per demostrar que ‘la repressió contra Catalunya durant tres-cents anys és indiscutible i inqüestionable’. Diu que és un document ‘demolidor’.
—Enteneu que el PP amenaci de trencar el diàleg per un simposi d’història?
—No sé quin diàleg volen trencar, si no n’hi ha cap, de diàleg. És d’una hipocresia enorme. Ells no volen dialogar; no n’han volgut cap de diàleg. L’única cosa que entenc és que és hipocresia. Per tant, no veig quina és la manera d’interpretar això que diuen. Nosaltres fem un simposi d’història. Res més.
—El portaveu del PP, Enric Millo, ha arribat a dir que aquest simposi és ‘una declaració unilateral del conflicte’ i ha exigit que se suspengui i que dimitiu…
—Mireu, el senyor Millo no el tinc per un historiador acreditat en aquesta àrea. I per tant, allò que pugui dir, des d’un punt de vista historiogràfic, deixa de tenir valor. No mereix gens de consideració. I com que és una reacció política, les decisions polítiques les ha de prendre, en tot cas, el govern.
—Quines sensacions teniu ara mateix, arran de tot això que ha passat?
—Nosaltres hem convocat un congrés científic, en què participen historiadors de prestigi reconegut i ha passat que algú ha mirat de polititzar-ho, amb el propòsit de sempre, que és d’atacar el procés sobiranista i el govern de Catalunya. I el fet que ho convoqui una institució vinculada a la Generalitat, i en concret amb Presidència, els ha anat molt bé. Aprofiten el congrés per atacar el govern. És a dir, hi ha hagut una reacció política a un congrés científic. I com a científic i historiador, no he de donar gens de credibilitat ni m’ha de merèixer gens d’interès aquesta reacció política, perquè no prové del món acadèmic, sinó que té unes motivacions partidistes que el govern de Catalunya ja ha contestat. Recordem que el PP ja va fer una interpel·lació sobre aquesta qüestió la setmana passada i que temps enrere també hi havia hagut preguntes parlamentàries de Ciutadans i del PP mateix. El govern les ha contestades totes. Per tant, com a resposta a la reacció política em remeto al parlament i als portaveus del govern. I com a historiador, com que ningú no ha fet cap crítica historiogràficament solvent, sento que no les he de prendre en consideració, aquestes crítiques.
—Parlem del simposi. En què consisteix?
—Repassa i analitza tres-cents anys d’animadversió cap a Catalunya en diversos aspectes: institucional, econòmic, jurídic, cultural i idiomàtic. Penseu que durant els tres-cents anys a Espanya hi ha hagut governs i règims de tota mena. Hi ha hagut règims monàrquics, dues repúbliques, dictadures, governs de dretes, d’esquerres… També hi ha hagut premsa de dretes i premsa d’esquerres i intel·lectuals de dretes i esquerres. I el cas és que tots coincideixen, tots, amb graus d’intensitat diferents, en una animadversió clara cap a Catalunya. I és això que analitzarà el congrés. Per tant, s’analitzaran les etapes per les quals ha passat aquest procés, les lleis que s’han anat aprovant, els missatges, les temàtiques que han estat objecte de repressió, etcètera. Hi intervenen vint professors i doctors universitaris. La solvència acadèmica del congrés és indiscutible. Per això, si es vol atacar s’ha de fer des d’un punt de vista polític, amb una crítica que no té res a veure amb el contingut del congrés. Perquè l’animadversió d’Espanya vers Catalunya des d’un punt de vista històric és una realitat objectiva.
—De fet, el Centre d’Història Contemporània prepara un informe sobre la repressió històrica d’Espanya contra Catalunya…
—Sí, paral·lelament al simposi, el Centre d’Història Contemporània prepara un informe basat en decrets i ordres del butlletí oficial i articles i afirmacions concretes, totes documentades amb dia, hora i paternitat, sobre aquesta repressió. No inclou en cap cas opinions ni comentaris. De moment hem analitzat i registrat uns dos milers o tres milers d’ítems. I encara queda molta feina: penseu que analitzem des del decret de Nova Planta fins a la llei Wert! Sigui com sigui, ja puc garantir que aquest informe serà demolidor. La repressió contra Catalunya durant tres-cents anys és indiscutible i inqüestionable. L’informe ho demostra amb dades exclusivament empíriques.
—El simposi ha despertat tant interès que ja és tot ple…
—Sí, tenim una dificultat de cabuda molt greu. Tenim una sala amb cent cinquanta seients plena i també se n’ha omplert una altra amb seixanta seients més, des d’on es podrà seguir el congrés a través d’un circuit tancat de televisió. De moment, no surten els comptes, perquè hi ha més inscrits que no cadires. Hem de pensar que lògicament no tots els inscrits vindran a totes les xerrades, però així i tot hem de trobar-hi una solució. Ara, que no dubti ningú que el simposi es farà. Naturalment.
