19.11.2013 - 06:00
D’entrada, hem de saber que no tan sols hem de fer una còpia de seguretat de les nostres dades; segons les necessitats, haurem de fer tres classes de còpies.
Si no teniu una empresa o si no depeneu absolutament de l’ordinador, podeu escollir entre l’ opció a) i la b), però de la c) no se n’escapa gairebé ningú. És a dir, que, si més no, heu de fer dues còpies. Fer-les totes tres fóra la cosa més recomanable. Ara gairebé tots els sistemes de còpies estan automatitzats i ni tan sols heu de pensar a engegar-les; només heu de configurar-les una vegada.
a) Còpia idèntica, de recuperació immediata
La primera còpia que hem de tenir si el nostre ordinador és la nostra eina de treball imprescindible, per exemple el de la botiga que ens porta la caixa, és el sistema que definim com a ‘còpia clon’. És una còpia exacta de les nostres dades i que ens ha de permetre de tornar a treballar immediatament desprès de tenir un ‘problema’ amb el nostre disc dur. Amb aquest sistema podrem tornar a ser productius a l’instant. Recordeu-ho: la pregunta no és si s’espatllarà el disc dur o no. La pregunta és quan s’espatllarà, perquè s’espatllen, segur!
Per tenir aquesta còpia, lògicament, hem de comprar un disc dur extern de la mateixa capacitat que el nostre disc dur o superior.
Per a Mac hi han dos productes molt similars: superduper! (27,95 dòlars) i CarbonCopyCloner (CCC) (33,95 dòlars). Tots dos fan un clon de les nostres dades i deixen una còpia que podem arrencar directament del disc extern si el ‘normal’ s’ha mort. Una vegada feta la primera còpia, les següents es fan de manera incremental, és a dir, només fa còpia de les coses canviades, afegeix les noves i esborra les antigues. I això fa que el procés de còpies següents sigui molt més ràpid.
En el cas de Windows, no hem confondre entre fer una ‘imatge de còpia’ (hi ha molts programes que ho fan) i fer un clon. Una imatge (p.es. .ved) és una versió comprimida de les dades del disc dur, normalment en un format propietari del programa de còpia, i s’ha de restaurar a un HDD abans de fer-la servir. No és això, que cerquem: volem un programa que faci clons. N’hi ha dos:
1) El Casper Backup Software de Future Systems Solutions (49,95 dòlars).
2) I el Macrium Reflect Professional (58,99 dòlars + IVA).
Amb tots dos es pot fer una còpia idèntica però no còpies incrementals quan ja tenim la primera còpia.
Aquesta sistema de clon del disc dur no serveix per a recuperar una versió antiga d’un arxiu que hem canviat o per recuperar un arxiu esborrat fa un temps, perquè només té la còpia de la nostra situació actual. Els sistemes b) i c) sí que ens ho permetran.
Hi ha més maneres de fer clons del disc dur, una mica més complicades perquè ens fan arrancar l’ordinador amb un CD o un USB per poder fer la còpia. Són programes Linux gratuïts: el GParted i el Clonezilla. Si us hi veieu amb cor, endavant!
b) Còpia local incremental
La còpia incremental també es fa en un disc dur extern i, com el nom indica, va afegint els arxius nous o canviats a la còpia inicial, de manera que si heu esborrat un arxiu del vostre disc dur, a la còpia incremental l’hi trobareu; o bé si heu canviat l’arxiu hi trobareu versions antigues de l’arxiu que heu anat modificant.
Per al Mac no cal cercar cap programa: tots tenen el Time Machine ‘de fàbrica’ que fa exactament això que necessitem (encara que a en Vicent Partal no li agradi com funciona és fantàstic i una mica màgic).
Per a Windows, si treballeu amb la versió 8 hi trobareu File History (abans es deia Shadow Copies) i és una imitació del Time Machine que fa justament això que volem.
Si teniu la sort de no treballar amb W8, sense pensar-ho dues vegades aneu directament cap a Crashplan, gratuït per a fer les còpies locals en un disc dur extern. Fins i tot té una solució per si s’omple el disc dur de còpia (cosa que acostuma a passar) ja que podeu continuar amb un segon disc com a ampliació del primer.
Un altre programa per Windows és el Genie Timeline Professional 2013 (54,95 dòlars).
Tots aquest sistemes són automatitzats; això vol dir que el primer dia configurem les característiques de la còpia i l’ordinador s’encarrega d’anar fent, sense preguntar-nos ni donar-nos l’excusa de dir que ens hem descuidat de fer la còpia.
c) Còpia externa i incremental
I, finalment, heu de tenir, tant sí com no, una còpia externa al núvol, lluny de casa vostra o de les vostres oficines o lloc de treball, que us permeti de recuperar les vostres dades en cas de desastre total, com ara incendi, aigua, trencament de la taula on teniu l’ordinador i el disc de còpia, etc. Penseu que les possibilitats que les coses vagin malament són infinites i el senyor Murphy sempre és ben a prop, disposat a donar-nos un cop de mà i complicar-nos la vida.
Igual que en el cas anterior, cal que tinguem un sistema senzill. I per fer les còpies no cal que penseu quan les heu de fer. El sistema s’ha d’encarregar d’activar-se, de fer les còpies i d’avisar-nos quan acaba.
El millor sistema torna a ser el Crashplan (60 dòlars/any si pagues un any de bestreta; 150 dòlars, opció per a tota la família) amb capacitat il·limitada de magatzem de dades. Hi ha versions per a Mac, Win i Linux, i fins i tot té una app per a recuperar arxius a la pissarreta o al telèfon,
Un altre programa és Zoolz (39 euros l’any), dels mateixos fabricants que Genie.
Només en versió per a Mac hi ha el programa Arq (39,99 dòlars software + el que us cobrarà Amazon d’ocupació en disc del seu sistema d’arxius s3 i/o glacier; en el cas del sistema s3 us costarà 0,095 dòlars per mes i gbyte). Amb aquest programa podeu fer servir el vostre compte de disc que ja tingueu d’Amazon Web Services per guardar les còpies de seguretat o bé configurar-ne un de nou fàcilment.
Tots aquests sistemes tenen les còpies xifrades per una contrasenya que només sabem nosaltres. Ni els qui han fet el programa de còpia de seguretat ni els d’Amazon, ni els de Crashplan, ningú no el té. De manera que, atenció: si oblideu la contrasenya o és en un arxiu del disc que s’ha espatllat no podreu recuperar les dades! Això vol dir que la millor prevenció és tenir les contrasenyes al núvol.
