Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  13.11.2013  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

'L'amenaça de mort de RTVV pot ser l'espurna per a despertar una societat anestesiada'

Entrevista a Vicent Mifsud, vice-president del comitè d'empresa, i a la periodista i ex-treballadora Amàlia Garrigós

Men?ame
 

Des que la setmana passada el govern d'Alberto Fabra va anunciar la decisió de tancar Ràdio Televisió Valenciana, hi ha hagut protestes i mobilitzacions constants. Treballadors, entitats, partits, sindicats i associacions han alertat del perill per a la llengua i la cohesió social de quedar-se sense la televisió i la ràdio públiques. I la societat va sortir en massa dissabte contra el tancament i per demanar la dimissió de Fabra. Sembla que això no ha fet canviar el parer del consell, però ni treballadors ni societat no acoten el cap. 'No estem de dol, continuem lluitant i podem aturar el tancament de RTVV', diu la periodista Amàlia Garrigós, ex-treballadora afectada per l'ERO. Parlem amb ella i amb Vicent Mifsud, vice-president del comitè d'empresa.    

Desenes de milers de persones van sortir al carrer contra el tancament de RTVV, i la mobilització també s'ha fet molt visible des que el govern va anunciar la decisió. Com ho heu viscut? 
—Amàlia Garrigós: La resposta del 9 de novembre a València, Alacant i Castelló va ser sorprenent. Va ser una resposta transversal, hi veies famílies senceres, jubilats, nens,… Es queixaven que no tindrien programes infantils, que ja no tindrien pilota valenciana, que ja no tindrien l'equip de futbol de segona divisió transmetent-lo per la seua televisió o que ja no veurien per televisió les festes del seu poble. Era una mobilització transversal per damunt de signes polítics, dels colors de les banderes, d'interessos personals. Si l'amenaça de mort de RTVV serveix com a espurna per a despertar una societat anestesiada durant dues dècades, ja ho donaríem per bo. Si toquem fons però fent-ho podem despertar-nos i lluitar… Seria fantàstic que RTVV fos l'espurna del foc. 

—Vicent Mifsud: Estem gratament sorpresos, però també érem conscients, quan convocàrem les manifestacions d'aquest cap de setmana, que hi havia molta gent que s'estimava RTVV i que, a més, tal com es va veure, eixa part de la societat era transversal. S'ha insistit molt en la manipulació dels informatius, que és real, i RTVV moltes vegades ha incomplert el seu paper fonamental de ser un informador veraç i ha vetat a molts col·lectius socials l'accés a una visualització en els mitjans. Però paral·lelament, RTVV és molt més que eixos informatius. Dibuixos animats en llengua pròpia, reportatges sobre el gòtic, la visualització de les tradicions locals, el coneixement del territori… Tot això es perd sense RTVV. La televisió ha fet que molta gent conegués la festa de la Mare de Déu de la Salut, patrimoni de la Humanitat, i ha vist la Muixeranga d'Algemesí o la retransmissió del Misteri d'Elx. Estic convençut que dins el PP no poden estar-hi d'acord. De fet, ja ho ha transmès el batlle de Vinaròs, per exemple, que ha demanat que s'obri una negociació. I a Vilafranca, el PP ha votat contra el tancament. La qüestió és més transversal que no sembla. Sí que hi havia una desafecció cap al mitjà per la manipulació informativa, però RTVV també va més enllà d'això. 

—A. G.: També voldria destacar que els sectors més crítics amb RTVV, els que han estat més invisibles als informatius, són els qui més ixen al carrer per a reivindicar-la. La RTVV és com un fill nostre. Tu pots tenir un fill que siga un brètol, però si l'amenacen de mort eixiràs a defensar-lo. Amb el poble valencià passa això. Realment emocionant i esperançador. 

Aquests dies han aparegut molts articles sobre la manipulació als informatius de RTVV. Treballadors que han explicat què els feien fer, i també crítiques per no haver parlat fins ara…
—V. M: Segurament eixes persones haurien d'haver reaccionat abans. Possiblement no ho han fet fins que no han vist que el seu lloc de faena perillava. Però no crec que això siga un fet excepcional en la nostra empresa. En cap empresa no s'han revoltat tots els treballadors. A mi em van destituir com a editor el 1998 pels meus plantejaments. Si hagués de dir tots els qui no s'han mogut des del 1998 fins ara,… Hi ha gent que s'ha mogut més, i actituds que sorprenen que s'hagen produït tan tard, però no podem censurar-les sinó donar-los la benvinguda al costat bo, encara que siga tard. 

—A. G.: Al llarg d'aquestes dues dècades en què el PP ha governat amb tantes manipulacions i mentides, els treballadors de RTVV potser haurien d'haver alçat més la veu o potser haurien d'haver fet alguna cosa més. Però també és cert que l'objectiu de privatització de RTVV no és nou, ve del 1995. Zaplana el tenia en el seu programa electoral. I gràcies a les mobilitzacions de treballadors i els recursos de l'oposició a la justícia aquell procés de privatització es va aturar. Per tant, els treballadors ens vam moure en aquell moment. També cal no oblidar que RTVV va crear el primer estatut de redacció de tot l'estat, que el govern de Zaplana i la gent que va situar estratègicament a Canal 9 va desactivar. Hi ha hagut denúncies personals, i no es va escoltar prou els treballadors que alçaren la veu. Molts han estat arraconats, ha estat víctimes d'assetjament laboral, amb baixes laborals per depressió. Tot això és una realitat que cal destacar. Entenc també que la por és lliure, i que molts treballadors van decidir de callar. També que en un moment tan explosiu com aquest, que és absolutament insuportable, carregant a l'esquena tan mala consciència i havent hagut de complir ordres dels comissaris polítics, ara hi haja companys que necessiten exterioritzar-ho i denunciar-ho. Deu de ser un acte de neteja de consciència i de catarsi. No ho jutge, ho comprenc absolutament. 

Fins quan continuaran les emissions de RTVV?
 —V. M.: És una decisió absolutament política que no té res a veure amb qüestions tècniques. De manera que continuaran fins que el govern no decidesca un tancament unilateral. Però nosaltres ja hem reiterat la voluntat de diàleg i evitar que això passe. Hem proposat fórmules per a aconseguir estalvis laborals, amb els sacrificis que això implica per a la plantilla, per a buscar eixides. Propostes que ja férem durant la negociació de l'ERO. Cal recordar que una de les qüestions que destaca la sentència que anul·la l'ERO és que l'empresa va actuar de mala fe perquè no hi va haver voluntat negociadora. En canvi, nosaltres vam proposar alternatives per a fer viable l'empresa. I les mantenim.

Fabra continua dient que el tancament és innegociable. 
—V. M.: Entenem que és una qüestió de voluntat política. Insistesc que el PP té tota la legitimitat de les urnes per a prendre decisions, però hauria de ser conseqüent amb el mandat que li dóna el poble. Ells es presentaren a unes eleccions comprometent-se a redissenyar i mantenir RTVV com un servei públic essencial. I no poden trair això, que tindria unes conseqüències gravíssimes per als drets del conjunt de la ciutadania i que transcendeix la pròpia legislatura. És una pèrdua per a la ciutadania que ens porta a situacions pre-democràtiques respecte de la presència de la llengua als mitjans de comunicació. Deixarà, per exemple, tota una generació sense accés a televisió en la seua llengua, com ens trobàrem durant el franquisme. 

Què creieu que passarà?
—A. G.: Insistesc en la idea que no estem de dol, que lluitem, que encara no han tancat RTVV i que podem aturar els peus a esta gentola que ens governa i que són autèntics delinqüents. Hi ha una guerra oberta dins la RTVV on els companys que continuen dins fan la televisió i la ràdio que toca, de denúncia, treballant de manera assembleària. Hi ha una feina de carrer de la gent que som fora, organitzant mobilitzacions. Hi ha una lluita política, els partits de l'oposició han presentat recursos a la justícia que donen els seus fruits. També desitjaria que el dia que s'haja de votar la llei que ha de tancar la nostra RTVV, la votació fos secreta, i si hi ha cap diputat del PP que vol ser conseqüent amb la seua consciència vote en contra. Hi ha tants fronts oberts i tantes lluites que si fem pressió entre tots podríem aturar --així ho espere i desitge-- aquesta decisió unilateral d'Alberto Fabra. 

Men?ame