Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  05.10.2013  06:00

Autor/s: ACN

Experts en dret internacional no creuen que la Unió Europea abandoni Catalunya

També recomanen que cerqui aliats, en la III Conferència Internacional Sobirania i Justícia

Men?ame
 

La III Conferència Internacional Sobirania i Justícia, Building a New State 2013, va acollir ahir una taula rodona amb dos experts en Dret Internacional per parlar del reconeixement d'un nou estat català. Stefan Talmon, codirector de l'Institut de Dret Internacional Públic de la Universitat de Bonn (Alemanya), i Bardo Fasbender, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat St. Gallen (Suïssa), van recomanar a Catalunya que cerqués estats aliats que poguessin reconèixer-la si assolia la independència. Igualment, van posar en dubte que la Unió Europea, arribat el moment, deixés de costat a la nova Catalunya independent. Van alertar, això sí, de dificultats afegides si s'optava per una declaració unilateral d'independència.

La taula rodona pretenia cercar els escenaris possibles sobre un hipotètic reconeixement internacional d'un nou estat com el català. És per això que els organitzadors havien convidat Stefan Talmon i Bardo Fasbender, per ser dos dels experts més reconeguts a Europa en aquesta matèria. 

Per la seva part, Talmon va explicar les possibles maneres en què Catalunya podria arribar a declarar la seva independència. Després de descartar la secessió pactada i tranquil·la amb l'estat espanyol i de veure més dificultosa una declaració unilateral, l'expert va recomanar una 'independència coordinada'. Es tracta de poder 'establir aliances, trobar amics que poguessin reconèixer Catalunya com un estat en les primeres 48 hores', i buscar aquests amics abans de declarar la independència. 'Aquesta fórmula és útil perquè se li demostra a l'estat matriu que un té amics poderosos que estan disposats a defensar-lo i pot evitar que s'enviïn tropes des d'Espanya', va dir, tot advertit que 'quan més aviat comenci Catalunya a fer aquesta feina, millor'.

D'altra banda, Talmon va ser més contundent dient que si Catalunya feia una declaració unilateral hauria de 'deixar d'haver-hi qualsevol transferència econòmica entre Catalunya i Espanya, establir fronteres per controlar qui entra i comportar-se com un estat, sense la Unió Europea, sense tractats i al marge de tot'. És per això que va desaconsellar aquesta via.

Per la seva part, Fasbender va parlar més dels possibles escenaris que plantejaria una Catalunya independent a la Unió Europea. La seva tesi com a expert passa per la 'falta de jurisprudència' en casos com aquest i en què els tractats vigents 'en cap cas es van fer pensant en la possibilitat que un territori ja europeu se separés d'un estat membre'.

És per això que per a Fasbender 'és inimaginable que la Unió Europea i la resta d'estats membres deixessin Catalunya en una mena de buit legal' si acabés essent independent. 'Ens trobem en circumstàncies politiques diferents a les de casos com el de Kosovo. Estem al cor d'Europa, i estic segur que tractarien Catalunya d'una manera diferent', va dir, tot afegint que malgrat la dificultat de la negociació, ell és optimista i creu que la UE 'trobaria la manera' de tenir una posició comuna que no deixés de costat els catalans.

Amenaces al poble català

A més, es va referir a les 'amenaces contra el poble català' que fan els contraris a la independència alertant que Catalunya quedaria fora de la Unió. 'No estan justificades legalment', va dir, tot afegint que potser sí que quedaria com un nou estat i hauria de sol·licitar de nou l'ingréss, però mai seria tractat 'com un tercer país' i amb el procediment estàndard.

Tots dos es van mostrar, a més, interessats en el cas català i van assegurar que seguien les notícies que l'envolten i els passos que va fent el Parlament de Catalunya.

Men?ame