30.09.2013 - 11:46
Finalitza la intervenció del senyor Bauzà i el parlament mallorquí aprova per majoria el Decret llei amb què instaurarà un nou model educatiu a les Illes Balears. El procés, el resultat, el contingut i la forma de tot plegat ha estat tant desafortunat que costa classificar quin de tots ells posaries en primer lloc. És, senzillament, lamentable.
Des d’un punt de vista jurídic podríem parlar de com n’és d’antidemocràtic (materialment, no formalment) aquest hàbit descarat de legislar a cop de Decret. Fins i tot si acceptéssim que no hi ha res de brut en aquesta acció, en tant que és legal, clar, aleshores hauríem d’anar a buscar el programa electoral dels populars i veuríem que els vots, la majoria parlamentària amb què poden fer aquests decrets, els han obtingut prometent que la seva proposta en educació seria una altra, cosa que ens torna a posar davant d’una nova crisi de legitimitat (no de la legalitat). Si no hi ha correspondència entre el programa i l’acció de govern, no n’hi ha tampoc entre la voluntat general i la representativitat.
Però posem que no volguéssim entrar en cap d’aquestes qüestions. Acceptem que s’ha actuat legalment, legítimament, respectant els valors democràtics i representant la voluntat popular (és obvi que aquesta frase els queda gran per tot arreu). Tot i així, com es pot tractar d’una manera tan frívola una qüestió tan important com l’Educació? Com es pot passar per sobre d’experts, professionals del ram, sindicats, manifestacions, una vaga amb un seguiment massiu, etc., i dissenyar una llei educativa que no és més que el fruit de les obsessions, els interessos i les passions més baixes d’uns pocs?
Això és, senzillament, perquè no entenen la importància de l’Educació. No entenen què és l’Educació. A banda que no tenen cap mena d’educació.
I és que encara que tinguessin raó, encara que haguessin trobat la fórmula, encara que fos veritat que la immersió lingüística era un mal sistema pel creixement dels infants, encara que realment s’hagués de potenciar el trilingüisme (si és que aquest manyoc que han fet ho aconsegueix), encara que tots els elements estructurals que han modificat necessitessin una reforma, com es pot ser tan prepotent de pensar que aquesta és la forma més adient de mostrar-ho als ciutadans? Com es pot ser tan prepotent de no cercar el consens entre la comunitat educativa i els seus representants? Com es pot faltar tant a la democràcia, a la gent, i actuar d’una manera tan descarada, provocant aquests anar i venir entre una llei i una altra, entre tot un sistema educatiu i un altre, sabent que un sol estudiant podrà haver-se format amb tres lleis educatives diferents?
Com pot ser que no entenguin que un país avançat necessita tractar l’Educació com un dels seus projectes principals, qualitativament i quantitativament, i que no es pot posar en perill la formació i el futur de generacions senceres d’alumnes?
No entenen què és l’Educació.
Deixem-nos de lleis i valors democràtics, parlem d’educació, doncs. Els liberals, com el senyor Bauzà, entenen la formació com un procés d’adquisició de competitivitat. Hi ha una sèrie de coneixements i aptituds mesurables, quantificables, que els individus han de tenir per assolir un èxit també quantificable. Si més no, sota aquesta catifa hi troben la manera d’amagar-hi i justificar un projecte polític de gran envergadura que, òbviament, també inclou conjunts d’idees i valors d’un color determinat. Però no entenen que l’Educació és molt més que l’adquisició d’uns coneixements. No es tracta d’aprendre unes coses o unes altres, no es tracta d’apostar per uns valors o per uns altres, com qui tria en una botiga allò que més li convé, i bastir així tot un projecte educatiu. La formació dels infants i adolescents té a veure amb potenciar el desenvolupament d’una sèrie de capacitats individuals i el foment d’una praxis social avançada, solidària i empàtica. Darrerament d’això se n’ha dit competències emocionals, competències cognitives, competències socials, etc. És fonamental dotar la nostra societat d’un model i un sistema educatiu que tingui aquestes coses en compte i formi part dels projectes estructurals de l’estat. És imprescindible dedicar molts més recursos, esforços i consensos en tirar endavant un projecte a l’altura del què es mereixen els ciutadans del futur però, això, els Bauzàs no ho poden entendre. No ho poden entendre perquè no han conegut les mancances. No ho poden entendre perquè no han conegut la derrota. No ho poden entendre perquè sempre han estat del cantó de la imposició i el vencedor injust, allunyats del consens o l’empatia, casats amb la prepotència.
Per què l’educació integral de què parlàvem? Per què és tan important que els alumnes creixin tolerant la diferència, es formin en l’esperit i el valor democràtic, integrin la virtut de la cosa pública, del bé comú, el valor de la heterogeneïtat, desenvolupin la capacitat de la paciència, l’assertivitat, la cultura del diàleg i la maduresa emocional necessària per tractar amb els conflictes de la vida social? Per què s’ha d’educar els infants, més enllà dels coneixements i els continguts concrets, en la gestió de les seves emocions fruit del xoc amb l’existència de l’altre?
Doncs perquè la majoria d’aquests alumnes no seran els fills de papà que els estan imposant aquest nou model educatiu. La majoria d’ells veuran com es maltracta la seva cultura i la seva llengua. Molts hauran de mossegar-se els llavis quan obrin els mitjans de comunicació i escoltin el degoteig constant d’aquesta dreta rància manifestant-se per terra, mar i twitter. Molts hauran de fer-se grans i, dia a dia, tenir converses sobre portades incendiàries de diaris com La Razón, emissions de la COPE, o programes decadents de
MediaSet o Intereconomia. Hauran de veure, dia rere dia, com les polítiques d’un sistema fet i mantingut pels interessos d’uns pocs acaben impunement amb la dignitat de la vida de molts. Hauran d’aprendre a tenir comportaments nobles, sense fissures, a recer de l’enorme poder i influència que teniu (els qui teniu aquest poder) malgrat comprovar com els seus adversaris, vosaltres, no tenen cap mena de mirament, ni tan sols en amagar els seus delictes, corrupcions o conspiracions.
Es manifestaran, cauran, rebran, treballaran, miraran de tenir vides tan dignes com puguin, sempre del cantó dels eternament vençuts i eternament en lluita, sempre criminalitzats en les seves accions i organitzacions i veuran, una vegada i una altra, com vosaltres seguiu actuant com en aquest darrer cas: al marge de la legitimitat, al marge de l’ètica, sense formes, sense continguts, sense maneres… en definitiva, sense cap educació.
L’Educació, senyor Bauzà; l’Educació, dreta casposa amb la que hem de conviure cada dia del món; l’Educació, liberals mercantilistes, ens és imprescindible a molts, a la majoria segurament, per aprendre a aixecar-nos cada matí i aguantar a gent com vosaltres.
