Dia Mundial de l'Alzheimer

Quan em faça gran i ja no siga jo, tingues paciència i tracta d'entendre'm. Quan estiga menjant i m'embrute, quan no puga vestir-me, tingues paciència. Recorda les hores que vaig passar ensenyant-te tantes i tantes coses.

Si quan parle amb tu repetisc les mateixes històries mil i una vegada, no m'interrompes i escolta'm. Quan eres xicotet, a l'hora de dormir, vaig haver d'explicar-te el mateix conte mil vegdes fins que t'adormies.

No em faces passar vergonya ni em marmoles quan no vulga dutxar-me. Recorda els mil recursos que havia d'inventar-me perquè vulgueres banyar-te.

Quan comproves la meua ignorància amb les noves tecnologies, sigues comprensiu i no et rigues de mi. T'he ensenyat tantes coses... La més important: a enfrontar-te a la vida.

Quan perda la memòria o se m'escape el fil de la conversa, dóna'm el temps necessari per a pensar i no et poses nerviós.

Si alguna vegada no vull menjar, no m'hi obligues. Quan em canse de caminar, dóna'm la teua mà i recorda quant et va costar fer les primeres passes.

I si un dia et dic que no tinc ganes de viure, no t'enfades. Algun dia entendràs que açò no té res a veure amb tu i amb el nostre amor. Tracta d'entendre que, a la meua edat, ja no es viu: es sobreviu.

Arribarà el moment que descobriràs que, tot i els meus errors, sempre he volgut el millor per a tu i que he procurat sempre ajudar-te.

No has de sentir-te trist, enfadat o impotent per veure'm d'esta manera. M'agrada veure't al meu costat, tractant de comprendre'm i ajudant-me en estos moments tan durs de la vida. Tal com jo vaig fer amb tu quan inciares el teu camí.

Jo et pagaré amb un somriure i l'immens amor que sempre t'he tingut.