31.08.2013 - 11:01
El clima de la Vall d’Albaida no és propici per a la producció de la pansa, excepte a la franja més propera a la costa, on se’n va produir fins a la dècada de 1970. Parlem, sobretot, de Terrateig, Montitxelvo i Benicolet. Amb la desaparició de la pansa van caure en desús els riuraus, les construccions rurals dedicades a servir d’aixopluc per als canyissos amb què es preparava la pansa, a les nits o en cas de pluja.
L’elaboració de la pansa requeria un treball anomenat ‘escaldada’, consistent a bullir el raïm en aigua amb un lleixiu fet expressament, després de la qual cosa s’escampa sobre uns canyissos que es posaran en un sequer al ras. El riurau té com a característica una série d’obertures, a mena d’arcs, que permet posar a cobert els canyissos de manera ràpida en cas de necessitat.
Aquest hivern passat, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida va atorgar el seu premi d’Investigació al projecte de Carlos Fuster dedicat a l’estudi dels riuraus de la Vall d’Albaida, qui va proposar de reviure aquell treball de l’escaldada com a mostra de les antigues dedicacions dels llauradors de la comarca. La idea és ja una realitat, amb l’organització de la Festa de l’Escaldada aquesta setmana a Montitxelvo, on divendres s’inaugurà l’exposició ‘La cultura de la pansa a Montitxelvo’, a la Casa de la Música. Dissabte 31 d’agost s’hi presentarà el número 2 de la revista ‘Riuralogia’, a càrrec del director Juan M. Rey i de Carlos Fuster, i després es farà un sopar popular amb l’actuació musical de Baraca Folk.
I diumenge serà el dia en què a partir de les nou del matí tindrà lloc el treball de l’escaldada al riurau de Vicente Mahiques, seguit d’un esmorzar amb actuacions dels dolçainers tabaleters de la Safor i del grup de danses l’Ofra de Castelló de Rugat.
La setmana passada ja hi va haver una escaldada a Terrateig, amb un notable èxit de públic, que serví per a l’elaboració d’un documental sobre aquest antic procés.
Enllaços
Array
Array
