Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dissabte  10.08.2013  10:12

Autor/s: "El Pla d'Urgell. Memòria i paisatge". A cura de Josep Camps i Francesc Foguet, amb fotografies de Marta Benavides. Col·lecció Lo Plançó, 12. Editorial Fonoll

Goigs de la Mare de Déu de les Sogues

Anònim (1901)

Men?ame
 

Puix us canta nit i dia

tot Bellvís i el veïnat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

Revestida d’hermosura

en eix poble us venerem,

com poncella la més pura

que ha florit de Lleida al Camp;

Sidamon prou us voldria,

que és fill seu qui us ha trobat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

Ve de Balaguer de moldre

lo devot Joan Amorós,

quan lo llamp sembla resoldre

en tempesta un cel boirós;

prop Bellvís caure sentia

més que pluja un ver aiguat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

Ja la mula esporuguida

dintre un xarc se va enfonsant,

a la Reina de la vida

clama el pobre caminant,

quina prest compareixia

amb lo Nin al seu costat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

«Per què tems?» (diu la Senyora

que urgellesa ha aparegut);

«Entra a l’aigua sens demora,

res del món està perdut;

trau-ne la cavalleria,

pren la càrrega aviat»:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

En tres trossos ha tallada

l’aspra soga el bon creient;

si la mula surt salvada,

també aixut queda el forment:

Amorós, ja pots fer via,

que del cel t’han escoltat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

Mes sens cordes, sens ajuda,

com carregas, hom de Déu?

Ja hi volava condolguda

la de mans fetes de neu;

tres bocins de soga hi havia,

per miracle els ha ajuntat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

Tan pasmosa meravella

com s’hi té a dir-la a tothom!

mes Joan mira l’Estrella,

preguntant-li pel seu nom;

respongué: «Jo sóc Maria,

Mare de Déu humanat.»

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

«De Bellvís l’hermós vilatge

vull que sia mon palau,

vull que m’alcen hermitatge

en lo lloc que trapitjau.»

—«Com creuran, oh Mare mia,

que eixa és vostra voluntat.»

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

Somicós, genolls en terra,

veu Maria a son fidel,

i damunt sa galta esquerra

li dibuixa un nou estel;

tot lo poble al punt seguia,

quan ell parla així signat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

Una imatge regalada,

que del cel és un espill,

la gent troba allí deixada

per la Verge i pel seu fill;

temple, llums, dolça harmonia

set centúries l’han honrat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

Cau l’altar al crit de guerra,

va la Reina mar endins,

de Mallorca a nostra terra

torna enmig de serafins;

l’enyorança que ens tenia

de l’ausència ha triomfat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

De les Sogues s’anomena

lo niuet dels purs amors,

puix Maria ací és la vena

que guareix nostres dolors:

quants prodigis comptaria

tot l’Urgell de sa bondat!

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

Si en los mals és balsamera,

i en les penes sant conhort,

qui naufraga i desespera

sols per Ella arriba a port;

Ella endreça en l’agonia

nostre llit de plors banyat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de les sogues del pecat.

Puix aquell que en Vós confia

mai s’ha vist desemparat:

Deslliurau-nos, Verge pia,

de tot mal i de pecat.

Composició llorejada amb la riquíssima obra «El liberalismo es pecado», en lo certamen celebrat lo dia 13 d’octubre de 1901 per l’Acadèmia Bibliograficomariana de Lleida.

«Goigs de la Mare de Déu de les Sogues», Lleida, Impremta Mariana a C. de R. Farré, [1901].

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.