Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  27.06.2013  06:00

El Pacte Nacional pel Dret de Decidir comença amb quatre compromisos

Mas traslladarà el contingut de la reunió a Rajoy · L'ex-president del parlament Joan Rigol redactarà un text de consens

Men?ame
 

De la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, amb una quarantena d'entitats i partits (PDF), en van sortir ahir quatre compromisos. 'S'ha posat de manifest la pluralitat d'opcions, i la idea comuna que les discrepàncies es puguin dirimir votant', va destacar el conseller de Presidència del govern català, Francesc Homs, que va enumerar els acords subscrits:

1. La constitució d'un grup promotor amb el compromís d'eixamplar-se i de facilitar els mecanismes tècnics per a incorporar-hi més entitats.

2. L'encàrrec a l'ex-president del parlament Joan Rigol de consensuar un redactat, tenint en compte els texts de consens que ja hi ha, tant en l'àmbit polític com en el social.

3. La notificació formal de la reunió per part del president Artur Mas al president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

4. El compromís de totes les entitats de fer pedagogia del dret de decidir.

Segons el govern, la reunió va servir per a donar valor una idea: 'El principi del dret de decidir és una aposta de radicalitat democràtica.' A més, també s'hi va convenir que la possibilitat de consultar el poble de Catalunya era 'la solució i no pas el problema'.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va dir que el president Mas traslladaria el ressò de la reunió al president espanyol. Segons Homs, prevalia la voluntat de treballar sobre la base del diàleg, la negociació i la legalitat vigent.

El text de Rigol

El text que elaborarà Joan Rigol s'inspirarà en texts polítics de consens, com ara la declaració de sobirania i la declaració sobre el dret de decidir, i especialment en el manifest aprovat a Lleida la setmana passada i subscrit per una trentena d'entitats i partits polítics. Diu això:

'Reclamem l’exercici del lliure dret a decidir del poble català per mitjà d’una consulta. Donem el nostre suport al Parlament de Catalunya, que ha endegat el procés per exercir el Dret a Decidir del poble català.

El Dret a Decidir és un dret fonamental de qualsevol nació i, per tant, també de Catalunya. Aquest dret inclou la potestat de triar democràticament la nostra forma d’organització política. Una opció clarament vinculada a les millores de la condició de vida individual i col·lectiva de les catalanes i dels catalans.

El Dret a Decidir representa una pràctica cívica i democràtica i com a tal en reclamem el lliure exercici, des d’una actitud dialogant però ferma, pacífica i amb respecte a les diferents opcions.

Donem el nostre suport a les Declaracions del Parlament de Catalunya en defensa i promoció del Dret de Decidir del poble català.

Conseqüentment, els sotasignats ens comprometem a:

1. Contribuir a generar un clima d’opinió a favor del Dret de Decidir, en l’entorn de l’associacionisme cívic, cultural i polític lleidatà.
    
2. Fer pedagogia al conjunt de la ciutadania de les Terres de Lleida tot fomentant actituds obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en defensa del Dret a Decidir.
   
3. Fer arribar aquest manifest al conjunt de formacions polítiques, a les institucions i a la resta de plataformes i organitzacions socials.'

Més informació: Mas farà la petició formal de referèndum a Rajoy per carta

Qui en forma part?

La reunió del Pacte Nacional pel Dret de Decidir es va fer a porta tancada a l'auditori del parlament, i va ser marcada en part per l'absència destacada del PSC, que havia desestimat de participar-hi, tot i les crítiques internes envers aquesta decisió. El PSC se'n desentén perquè diu que no vol ser en un òrgan que treballa per la independència. El govern, en canvi, defensa el caràcter democràtic de la reunió, que pretén bastir un consens social entorn del dret de decidir. 

Les condicions que el PSC havia posat per a participar-hi eren dues: eliminar el consell assessor per a la transició nacional i garantir que el procés cap al dret de decidir fos neutral, sense afavorir el sí. I finalment va considerar que no s'havia complert ni l'una condició ni l'altra i, per tant, no hi va participar. 

'És deplorable presentar aquest Pacte Nacional pel Dret de Decidir com una cosa que no és, provar de manipular la reunió dient que és un aquelarre independentista', responia el conseller de Presidència, Francesc Homs. Segons ell, la reunió era 'el compromís d'uns partits, del govern i d'unes entitats amb la democràcia'. Per això, va voler valorar la força d'una suma d'entitats, partits i govern --és a dir, de sensibilitats diferents-- entorn del 'principi bàsic de la democràcia'. 

També va declinar la invitació Foment del Treball, que adduí que no es tractava pas d'una reunió informativa, sinó de la constitució d'un òrgan amb un caràcter polític marcat, i que la patronal no tenia delegades les funcions per a participar-hi.  

Hi van ser CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. I una llista de més de trenta entitats proposades pels partits: l'Associació de Municipis per la Independència, l'Assemblea Nacional Catalana, l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, el sindicat agrari ASAJA, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, CCOO, la CECOT, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el CoNCA, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el Consell de Governs Locals, el Consell Escolar de Catalunya, el Consell General de Cambres de Catalunya, el Consell Interuniversitari de Catalunya, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, l'Ens de Comunicació Associativa, la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, la Federació de Cases Regionals, la Federació de Petites i Mitjanes Empreses, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Ramon Muntaner, l'Intercol·legial, els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Òmnium Cultural, PIMEC, la Plataforma per la Llengua, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, i els sindicats UGT, Unió de Pagesos i USOC.

Les últimes incorporacions foren la Xarxa d'Economia Solidària i el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, proposats per la CUP, i la Intersindical-CSC i el Cercle Català de Negocis, proposats per ERC. Aquestes entitats no havien estat acceptades en un primer moment. La CUP no va aconseguir, tanmateix, que el govern hi acceptés la incorporació de l'organització juvenil independentista Arran, perquè l'executiu la considera la branca juvenil de la CUP. En un comunicat, Arran va criticar la decisió com un gest de repressió política i va defensar que la seva estructura orgànica era independent de la de la CUP. 

El president de la Generalitat, Artur Mas, presidí la reunió, que es féu a l'auditori del Parlament de Catalunya. Per part del govern, també hi assistí la vice-presidenta i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega; el conseller de la Presidència i portaveu, Francesc Homs; i el conseller de Justícia, Germà Gordó.

Men?ame