Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  24.06.2013  06:00

Tot el que cal saber per exercir la sobirania fiscal

Vídeo íntegre de l'acte de Catalunya diu Prou i l'ANC a VilaWeb en què expliquen els passos legals que cal fer per pagar els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya

Men?ame
 

Ja són divuit els municipis i administracions que exerceixen la sobirania fiscal. I més de cent que han aprovat mocions per a fer-ho, a més d'empreses i ciutadans que també ho fan, entre els quals tots els diputats d'Esquerra i la CUP. Però què s'ha de fer per pagar els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya i no a la hisenda espanyola? On van a parar aquests diners? Ho pot fer tothom? Com s'ha de fer perquè sigui legal? Totes aquestes preguntes les van respondre de manera detallada Carme Teixidó i Montserrat Mata, representants de la plataforma Catalunya Diu Prou i de l'Assemblea Nacional Catalana, respectivament, fa pocs dies a l'Espai VilaWeb, en un acte obert a tothom. Vegeu el vídeo íntegre de l'acte, que inclou les preguntes dels assistents. Podeu llegir també aquesta entrevista amb Teixidó en què explica l'origen de la iniciativa, els motius pels quals es promou i quin és l'objectiu final.

En quin moment va sorgir la idea de pagar de manera efectiva els impostos a l'Agència Tributària Catalana? 
—Un grup d'entitats i persones vam decidir començar a fer accions de denúncia i de desobediència que provoquessin algun canvi polític. Per a molts de nosaltres hi hagué un abans i un després de les consultes sobre la independència perquè van demostrar que podíem fer allò que volíem fer. Aquest va ser el primer impuls per a la creació de la plataforma Catalunya Diu Prou. I, per una altra banda, pensem que l'independentisme fa moltes accions festives i simbòliques però poques d'eficaces que es tradueixin en fets. Els que formem part de la plataforma vam decidir començar a treballar i fixeu-vos que avui, després d'un any i mig, el mateix govern ja parla de sobirania fiscal i tots els diputats de dos partits del parlament s'han declarat sobirans fiscalment.

Els primers a fer-ho van ser els joves empresaris de Siurana a l'abril de l'any passat, oi?
—Sí, però no van ser ells i prou. Ells i vuit empresaris més. Nosaltres vam ser al seu costat i vam articular la metodologia del procés. Una metodologia que funciona i que, com hem vist, s'ha demostrat vàlida.

Com es fa perquè sigui una acció legal?
—Sí, bàsicament el que hem fet és inventar una metodologia que sigui emparada per la legalitat vigent. I la prova que no fem res il·legal és que fa un any i mig que una sèrie de persones, empreses i ajuntaments ho fan i ningú no ha rebut cap mena de sanció. És més, tothom està al dia amb la hisenda espanyola. Fins i tot hi ha unes declaracions del delegat de la hisenda espanyola a Catalunya en què valida aquesta metodologia. A l'acte de VilaWeb donarem totes les explicacions i la documentació jurídica. I també passarem en vídeo aquestes declaracions que comentàvem del delegat d'Hisenda a Catalunya.

I si jo vull fer-ho, què he fer?
—És un procés senzill que explicarem amb detall a l'acte. Bàsicament es tracta d'enviar tota la documentació habitual a la Hisenda espanyola, demanant que es faci el cobrament per domiciliació bancària. Però en lloc de domiciliar el pagament al nostre compte, ho fem al compte de l'Agència Tributària de Catalunya. Prèviament, haurem fet un ingrés del que ens tocava pagar en aquest compte de l'Agència. El principi és el mateix per a empreses i per a particulars, amb petites diferències en la documentació. Per tant, la hisenda espanyola acaba cobrant igual els diners.

Si els diners acaben anant a Madrid igualment, de què serveix?
—És una manera d'avançar feina. El fet de tenir els diners a Catalunya el dia que decidim, ja sigui per referèndum ja sigui per proclamació, ser independents, és molt important, sobretot perquè hi haurà un procés de mediació i de negociació. Quan negocies no és el mateix tenir els diners a la teva butxaca que a la butxaca de l'altre, encara que siguin teus. I serveix per tenir una agència tributària en ple funcionament el dia de la independència. D'altra banda, Catalunya genera diners de sobres per continuar funcionant igual l'endemà de la independència. Però si aquests no els tens o no te'ls donen o no els pots recollir, com ho farem? Per això és important. Fent sobirania fiscal el que fem és atorgar el poder a la caixa catalana per dir, arribat el cas: 'Ep, que aquests diners són nostres, tanco la caixa.'

El govern diu que prepara un mecanisme perquè els ajuntaments puguin pagar de manera automàtica els impostos a l'agència catalana. Hi heu parlat, amb el govern?
—Hem parlat amb alguns alts càrrecs i hem demanat les entrevistes amb membres del govern que ens han semblat oportunes per explicar la nostra iniciativa. I sí, hem parlat, però poca cosa més. Sabem que treballen en la sobirania fiscal, però no sabem en quins termes ni amb quins terminis. Tenim calendaris diferents, cosa que d'altra banda no és cap problema.

El sistema és legal, però en canvi Llanos de Luna ha denunciat l'Ajuntament de Vic per la moció a favor de la sobirania que va aprovar…
—És molt curiós, perquè denuncia Vic per una moció que proclama la intenció de fer-ho, però en canvi no ha fet res contra els ajuntaments que ja ho fan, com l'Ajuntament d'Alella, que ho fa des del mes de gener cada mes. Jo crec que Llanos de Luna fa una denúncia per espantar la gent. En aquest cas parlem de diners i, ara més que mai, la gent té por de perdre'n. Per tant, entenc aquesta denúncia com una acció dissuasiva; saben que perdrà, perquè jurídicament no pot fer-hi res. El problema és que a aquest pas ens podria denunciar per qualsevol cosa: per tenir estelades als balcons, per encendre milers d'espelmes, etc. A aquest pas ens pot acusar a tot el poble català de secessió. El que ella vol és espantar per evitar que la sobirania fiscal sigui massiva. Però el que pensem des de la plataforma és que ens hem de mantenir ferms. Els ciutadans i, sobretot, els polítics.

Men?ame