Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  17.04.2013  06:00

Autor/s: M.S.

Crítics literaris, una mirada sobre aquest Sant Jordi

Hem recollit l'opinió dels crítics literaris Lluís Bonada, Ada Castells, Marina Espasa, Jordi Galves, Joan Josep Isern, Vicenç Pagès Jordà, Xavier Pla, Bernat Puigtobella, i Xavier Serrahima

Men?ame
 

Hem demanat a nou crítics literaris: 'Com valoreu aquest Sant Jordi? Destaqueu-ne aspectes que us semblin interessants, inèdits, que marquin la diada d'enguany.' La resposta és variada, però bona part del crítics consultats coincideixen en la potència, enguany consolidada, de les editorials petites (menys de deu títols l'any), com a projectes arriscats que sovint cerquen obres de qualitat que encara no tenen versió en català. Alhora, cada crític literari ofereix una relació de títols que considera que paga la pena de tenir en compte.


MARINA ESPASA
D'aquest Sant Jordi, a més d'uns quants noms que signen llibres notables, com Enric Casasses, Núria Cadenes, Josep-Maria Fonalleras, Josep-Maria Argemí, Carles Terès, Mathias Énard o Jörg Fauser, en destaco un fenomen editorial i uns quants de paranormals. El primer és el de l'eclosió de les microeditorials, entossudides a ampliar el ventall de bona literatura disponible en català: benvingudes siguin a l'inframon literari català les Males Herbes, Edicions del Periscopi i Raig Verd, que ja us faran un lloc els companys de Labreu, Club Editor, Adesiara, Edicions Sidillà, Edicions de la Ela Geminada, el Gall Editor, Lleonard Muntaner i fins i tot els germans una mica més grans d'Edicions de 1984, Viena, Bromera, la Campana, Angle, Quaderns Crema...

És especialment espectacular l'alineació anglosaxona que coincidirà a les taules de novetats: John Irving (Ed. 62), John Fante (Ed. de 1984), Alice Munro (Club Editor), Jeffrey Eugenides (Empúries), Michael Chabon (Amsterdam) , David Foster Wallace (Periscopi) i Vladimir Nabokov (RBA), tots en català, alguns per primer cop i alguns altres repetint, configuren una 'armada invencible' que ens ha de fer estar contents de la salut editorial del nostre petit país, grans grups editorials inclosos.

Els fenòmens paranormals, tots lligats a la condició de país de psiquiàtric tan nostra, serien tres: el primer, la parella, per mi inseparable, que formen els llibres d'Antonio Baños ('La rebel·lió catalana', Labutxaca) i el Valero Sanmartí ('Jo només il·lumino la catalana terra', les Males Herbes): si es vol entendre i aprofundir el moment esquizofrènic que viu Catalunya des del punt de vista polític, cal llegir-los, perquè posen humor allà on uns altres engolen la veu i fan proclames mil·lenàries. No és menfotisme (bé, el cas del Valero seria una astracanada intel·ligent), sinó que són ganes de mirar les coses amb esperit crític i optimista a la vegada.

La segona raresa és la no-novel·la d'Albert Forns, 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)', Empúries, premi Documenta 2012, que sobresurt per mèrits propis entre els llibres més tradicionals, perquè és alhora ficció i reportatge, i perquè, de la mateixa manera que l'impulsa la devoció per uns quants artistes, també tira amb bala contra unes altres patums del país, una cosa que sempre és d'agrair.

El cas més curiós de tots, el bolet al·lucinogen, va lligat amb el meu vaticini de quin podria ser el llibre més venut aquest dia de celebració econòmica de la literatura. I és que podria passar que el número u de les llistes en català no l'hagués escrit en aquesta llengua qui el signa, l'Albert Sánchez Piñol, sinó el seu impecable traductor, en Xavier Pàmies. 'Victus': embolica que fa fort.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ
D'aquest Sant Jordi, en destacaria la consolidació d'editorials petites, que resulten molt actives, i la pluja benèfica de traduccions. A veure si de mica en mica tornem a vincular Sant Jordi amb la qualitat, que no ha d'anar renyida amb les vendes.

LLUÍS BONADA
En general el valoro positivament, perquè tots els editors i els escriptors demostren que creuen en el llibre imprès, i en el lector del llibre imprès, com sempre.

Aquest Sant Jordi es caracteritza, en primer lloc, per l'extraordinària quantitat de novel·les originals editades, una part important de les quals corresponen a autors novells o a narradors que per primera vegada escriuen una novel·la. Per tant, noms de llarga trajectòria (Carme Riera, Isabel-Clara Simó, Pau Faner, Martí Domínguez, Mercè Ibarz, Lluís-Anton Baulenas, Sílvia Soler, Màrius Serra, Francesc Puigpelat, Monika Zgustova, Maite Carranza o Andreu Martín) fan costat a primeres i segones novel·les d'uns autors que es diuen Núria Cadenes,  Carles Terès, Octavi Montsonís, Pilar Rahola, Tuli Márquez, Tomàs Llopis, Mar Bosch Oliveras i Albert Forns, entre més.

En segon lloc, per l'augment de traduccions del castellà al català, de novel·les que cerquen un públic popular i que es caracteritzen pel fet d'amagar a la pàgina de crèdits que es tracta d'una traducció del castellà.

En tercer lloc, que en la traducció d'autors estrangers, tant pes hi tenen els clàssics, o ja desapareguts (Thomas Hardy, Daniel Defoe, Hans Fallada, Thomas Bernhard o Mordecai Richler), com els actuals: Marc Levy, John Irving, Etgar Keret, Andrea Camilleri...

En quart lloc, per la desaparició radical del mapa de la novel·la policíaca sueca.

I finalment, pel fet que l'Any Espriu no hagi vist al taulell de novetats cap edició espriuana nova, ni erudita ni divulgativa, deixant de banda la notable biografia que li ha dedicat Agustí Pons.

XAVIER SERRAHIMA
Valoro el Sant Jordi com una nova oportunitat (que tant de bo s’estengués a tot l’any) de posar de manifest que la cultura i la creació artística són pilars humans absolutament imprescindibles, d’un valor incalculable, que no ens podem permetre el luxe de negligir; com una nova oportunitat per a posar en evidència que els períodes de crisi, en comptes d’abaltir-los, fomenten factors essencials com la creativitat i l’enginy: la possibilitat de treure el millor de cadascun de nosaltres mateixos.

Deixant de banda el lògic interès per la temàtica independentista, per a mi, el principal aspecte d’aquest Sant Jordi que no s’havia donat en d’altres d’anteriors (o, més exactament, que tan sols s’havia donat l’any anterior de manera incipient) és la presència de tot un conjunt interessantíssim de petites editorials que s’han anat consolidant i aportant aire nou al món del llibre.

I quan dic 'petites editorials', tot i que també hi incloc d’altres un xic més veteranes i àmplies(1984, Angle, Ara, Base, Bromera, Bullent, Cossetània, Crema, Pagès, Tres i Quatre, Viena...), em refereixo a aquelles que publiquen, a tot estirar un màxim de vuit llibres o deu l’any. Editorials per a les quals el criteri de qualitat és fonamental i que entenen que cada llibre és únic i imprescindible. Aquelles petites grans editorials que han posat a la nostra disposició, en la nostra llengua, obres magnífiques, que altrament no haurien estat al nostre abast.

Abans d’acostar-se a les parades de llibres del 23 d’abril, fóra bo que els lectors i lectores haguéssim visitat les pàgines web (per estricte ordre alfabètic, i esperant no haver-me'n descuidat cap) de: Club Editor, A Contravent, Adesiara Editorial, Andana Editorial, Brau Edicions, Còmplices Editorial, Curbet Edicions, Edicions de l’Albí, Edicions de la ela geminada, Edicions del Periscopi, Edicions del Salobre, Edicions Sidillà, Edicions Vitel·la, Editorial Afers, Editorial Ensiola, Editorial Fragmenta, Editorial Males Herbes, Editorial Mediterrània, Editorial Meteora, Editorial Minúscula,Editorial Punctum, El Gall Editor, Labreu Edicions, Límits Editorial, Lleonard Muntaner, Llibres de l’Índex, Llibres del Segle, Obrador Edèndum, Onada Edicions, Papers amb Accent, Raig Verd Editorial...

Si ho fem, la satisfacció (i la qualitat) de les nostres lectures seran garantides i, a més a més, contribuirem a afavorir la preservació de la tan necessària com convenient biodiversitat literària (i editorial) de les lletres catalanes.

XAVIER PLA
En temps d'incertesa com els nostres, plens de grans envits i de grans esperances, considero més convenient que mai que els lectors d'avui s'acostin a les virtuts de la no-ficció.

Per a aquest Sant Jordi, recomanaria, doncs, grans llibres de lectura o relectura obligada: els 'Dietaris' de Joan Estelrich, a cura de Manuel Jorba (Quaderns Crema), l'assaig de David Viñas 'Josep Pla i l'invent de la Costa Brava' (Acontravent), les 'Converses amb Pau Casals' de Josep M. Corredor (Edicions de la Ela Geminada) o els primers quatre volums de la Biblioteca del Catalanisme (la Magrana) que coordina Jordi Amat.

ADA CASTELLS
Aquest Sant Jordi continuem en la línia de putrefacció empresa fa anys, quan el mercadeig va exagerar-se i els grans grups editorials van apostar per oportunistes en lloc de defensar els seus escriptors. L'única diferència que veig respecte de diades anteriors és que molts llibreters s'hi juguen el negoci i, si el 23 no els funciona, hauran de tancar la paradeta. Ja que són la ignorància, la frivolitat i la idiotesa que han triomfat, us recomano un clàssic fet a mida: 'Contra un ignorant que comprava molts llibres', de Llucià de Samòsata, publicat per uns resistents que encara creuen en la qualitat, Adesiara.

JORDI GALVES
La diada de Sant Jordi d'enguany confirma la imparable cursa cap a la mediocritat que, des de fa temps, caracteritza la literatura catalana. Tot plegat, xarlatans de fira, animals ensinistrats i passatemps lamentables que diuen ben poc a favor de la festa del llibre i de la nostra societat. Poca literatura, encara menys literatura catalana i, en general, gens interessant, autosatisfeta i acrítica. En contrast amb les operacions de promoció cultural de les editorials amb possibles, encara es destaquen més alguns noms isolats, contracorrent, certs escriptors enretirats de la societat literària que no participen de la fira de les vanitats en què s'ha convertit Sant Jordi. Albert Sánchez Piñol, Enric Casasses, Biel Mesquida, Toni Sala, Josep Maria Fonalleras o Albert Forns són alguns d'aquests noms. Naturalment, la majoria no tindrà gaire lectors. Això de la literatura catalana cada vegada s'ha desvinculat més del mercat.

BERNAT PUIGTOBELLA
Crec que aquest Sant Jordi es confirmarà ja plenament el que fa temps que sospitem: el cordó sanitari amb què es va intentar delimitar i protegir la literatura catalana a la Fira de Frankfurt l'any 2007 ja no se sosté per enlloc. Aquest Sant Jordi tres dels llibres més venuts en català seran de segur tres novel·les escrites originalment en castellà i traduïdes al català. L'hàbit de llegir premsa traduïda al català s'ha estès simultàniament al camp de la narrativa. Falcones, Espinosa i Sánchez-Piñol, Cercas, Monteagudo ara són autors catalans, no tan sols perquè viuen a Catalunya, sinó també perquè publiquen en català.

La política dels grans grups ha fet forat i ara sembla que un producte no es pugui imposar plenament al nostre mercat si no és des del bilingüisme. La confusió que origina aquest fenomen és evident. El lector català ja no sembla interessar-se per la llengua en què ha estat escrit un llibre, sinó que només el preocupa la llengua en què vol llegir. I aquest gest, que podria ser vist com una actitud patriòtica, és paradoxalment un símptoma que els catalans ens anem autocolonitzant. Caldrà estar atents per observar, anys a venir, els efectes de tot plegat en la llengua literària dels autors que escriuen en català. Frankfurt 2007 va ser un èxit raonable de portes enfora. Sis anys després veiem que, de portes endins, va ser una victòria pírrica.

JOAN JOSEP ISERN
Aquest Sant Jordi ens presenta uns quants llibres del que jo considero de 'cinc estrelles'.

En narrativa, quatre títols d’autors consagrats des de fa temps: Carme Riera, amb 'Temps d’innocència' (Ed. 62); Josep M. Fonalleras, amb 'Climent' (Amsterdam-Ara Llibres); Màrius Serra, amb 'Plans de futur' (Proa); i Josep M. Espinàs, amb 'Una vida articulada' (la Campana).

En narrativa breu em sembla destacable el llibre de Tina Vallès 'Un parèntesi massa llarg' (Proa). En poesia Francesc Garriga Barata, amb 'Tornar és lluny' (Proa), i en biografia Agustí Pons, amb 'Espriu, transparent' (Proa)

Una altra novel·la potent és 'Victus' (la Campana), d’Albert Sánchez Piñol, ara en versió catalana. Una versió que no conec però coneixent l’original en castellà (que recomano ferventment) em sembla recomanable de totes les maneres.

Una de les característiques més remarcables d’aquest Sant Jordi (a part l’habitual dosi de mel i 'bon rotllo' que ens oferirà Albert Espinosa) és la influència que té en el sector editorial el procés cap a la independència de Catalunya. Dels molts llibres que genera aquest procés, en destaco dos: 'A un pam de la independència' (la Magrana), de Vicent Partal, i 'Desmuntant la caverna. Resposta a les mentides que ens volen fer creure' (Angle Editorial), de Jofre Llombart.

En l’apartat de dietaris i biografies també l'oferta em sembla interessant: Francesc Parcerisas, 'La primavera a Pequín' (Quaderns Crema); Jaume Benavente, 'Dietari de Porto' (Perifèric Edicions); Narcís-Jordi Aragó, 'Periodisme sota sospita' (Acontracorrent); 'Ferran Sunyer i Balaguer', la monografia escrita per Jordi Malet i editada per l’Institut d’Estudis Catalans el 1996 sobre el matemàtic que protagonitza la novel·la de Màrius Serra; i sobretot un fascinant experiment entre la narrativa i el dietari de viatge: 'Retrobar l’ànima' (Empúries), d’Esteve Miralles.

Més novel·les que em semblen dignes d'esment: 'Quan arribi el pirata i se m’emporti' (la Magrana), de Lluís-Anton Baulenas; 'El llaütista i la captaire' (Amsterdam-Ara Llibres), de Jordi Llavina; 'El pou dels maquis' (Cossetània), una novel·la de Margarida Aritzeta basada en fets rigorosament històrics i que es complementa amb un altre volum que aplega tot l’aparat documental que ha servit de base a l’autora per a escriure el llibre; i la reedició de 'La mort de Guillem' (3 i 4), la novel·la de Jaume Fuster que reconstrueix l’assassinat del jove valencià Guillem Agulló a mans d’elements d’extrema dreta ara fa vint anys.

En l’apartat dels llibres de difícil encasellament hi posaria: 'Un quilo d’invisible' (Empúries), de Joan Miquel Oliver, 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)' (Empúries), d’Albert Forns, i 'El cançoner de tothom' (Llibres d’Ombrosa), d’Albert Puig.

En el camp dels clàssics catalans aquest Sant Jordi té dos noms destacats: Joan Coromines, del qual Ara llibres edita el primer volum del 'Diccionari etimològic' concentrat en tres volums; i 'El quadern gris' de Josep Pla en la versió corregida de Narcís Garolera (Destino) i en versió francesa ('Le cahier gris'), editada amb tots els ets i uts per Gallimard.

En castellà, a part de continuar recomanant 'Victus' en l’idioma amb què va ser escrit originàriament, destaco tres llibres molt diferents: 'Memorias líquidas', les memòries periodístiques d’Enric González, editades per Jot Down Books; 'Jinetes en la tormenta' (Espasa), compilació d’articles sobre música del periodista Diego A. Manrique; i un clàssic: l’edició feta sobre el manuscrit original de 'Poeta en Nueva York', de Federico García Lorca, editada per Galaxia Gutenberg.

I per acabar dos llibres que no són novetat de Sant Jordi ni els fa gens de falta perquè jo continuï considerant que són altament recomanables: 'Abans que el temps ho esborri' (la Magrana), un deliciós passeig per la Barcelona de fa un segle, de la mà de la memòria familiar de F. Xavier Baladia; i 'Memòries d’un segle d’or' (Proa), de Joan Triadú. Un llibre carregat d’esperança que fa de molt bon llegir, especialment en aquests temps convulsos que vivim i que es pot complementar amb la visita a l’exposició 'Llegir com viure. Homenatge a Joan triadú (1921-2010)', que es pot veure encara al Palau Robert fins el diumenge 28 d’abril.

En l’apartat de revistes em sembla molt recomanable el número que ha tret fa poc la revista Mètode, editada per la Universitat de València. És un monogràfic que, sota el títol 'Herbari. Viure amb les plantes', aplega una colla d’articles de gran interès escrits, a més a més, amb una especial cura i un remarcable bon gust literari i lingüístic.

Men?ame