08.02.2013 - 19:29
Fa unes setmanes publicàvem un reportatge sobre la possibilitat d’implantar una nova forma d’extracció d’hidrocarburs a diverses comarques catalanes, entre elles el Lluçanès. Es tracta del fracking o fractura hidràulica, una tècnica que representa una amenaça per al medi ambient i que, en definitiva, sorgeix de l’obsolescència econòmica de l’extracció convencional i de les energies fòssils en general.
En data d’avui ja ha expirat el termini que la Generalitat va instaurar per a presentar al·legacions a la cessió del permís d’investigació d’un dels jaciments a Montero Energy. I tot i que sembla que el permís ja ha estat concedit, el present i el futur del procés continuen amagats en la mateixa atmosfera de secretisme i confusió que caracteritza el procés. Tanmateix, l’empresa Teredo Oil, que també està involucrada en la operació, va fer unes declaracions on argumentava que la tècnica que pretenen utilitzar no es pot considerar fracking perquè no es faran servir productes químics, sinó només una barreja d’aigua i sorra, però aquestes declaracions han estat interpretades com una presa de pèl pels eixos principals de la lluita antifracking a Catalunya.
No obstant, les mobilitzacions socials contra d’aquest fet s’estan multiplicant a les zones afectades, sobretot de mà de la PAF (Plataforma Aturem el Fracking) i altres entitats adherides, arribant inclús a penetrar a la política municipal. És el cas de diversos municipis, entre ells Prats de Lluçanès i Lluçà, que han presentat una moció contra el permís d’investigació d’hidrocarburs.
LA MOCIÓ DE PRATS
Presentada per Esquerra, s’articulà en base a la informació anunciada al DOGC i al BOE del 27/09/2012 i 04/10/2012 respectivament, relativa a la sol·licitud dels permisos en qüestió. En aquesta, s’exposava que, en cas d’una resolució positiva, es faria necessària la perforació d’un gran nombre de pous estesos per la superfície que ocupa el jaciment; així doncs: “Les pretensions efectuades per aquesta empresa poden tenir una important afectació ambiental, d’entre els impactes i riscos més assenyalats, es fa referència a l’excessiva ocupació de terrenys, les emissions a l’atmosfera, la contaminació acústica, la contaminació del sòl i les aigües subterrànies, l’ús intensiu dels recursos hídrics, els impactes a la biodiversitat o el risc de fenòmens sísmics”.
D’altra banda, en la moció s’especificava que paral·lelament a aquesta situació, la legislació existent no preveu ni regula específicament els aspectes concrets de la fractura hidràulica: la normativa de protecció mediambiental existent està fraccionada i no contempla la totalitat de supòsits que planteja el fracking, àdhuc l’aprovació, el passat 9 d’Octubre, del Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020, que dissenya un nou model energètic equilibrat i basat en diversos principis que, segons la moció, no s’apliquen en la cessió d’aquest permís.
Per tant, en aquesta moció es presentaven 3 punts bàsics: acordar la denegació d’aquesta autorització, la de qualsevol altra referent a l’exploració, investigació i explotació de jaciments subterranis d’hidrocarburs a Prats, i la voluntat de fer estès aquest acord als ajuntaments del Lluçanès, el Consorci del Lluçanès, el Consell Comarcal d’Osona i la Generalitat.
MALESTAR SOCIAL CONTRA EL FRàCKING
En definitiva, són diversos municipis els que s’han declarat lliures de fracking, I molts més els que s’han aferrat a l’opció de presentar al·legacions a la Generalitat, com és el cas d’Olost, Perafita, Oristà, Sant Feliu, Alpens o Sant Martí d’Albars. De la mateixa manera, la PAF i el GDT, després d’efectuar la seva pròpia proposta d’al·legacions, han dut a terme performances i actes de difusió, entre les quals consta una xerrada que es farà a Prats el proper dia 13 de febrer.
