19.01.2013 - 06:00
“No és una llei, ni un manifest, és una obra de teatre”, diu Lluís Pasqual, que dirigeix al Lliure de Gràcia ‘Blackbird‘, un text de David Harrower sobre la pederàstia de “profunda complexitat” executiva i que “agafa temperatura de tragèdia shakesperiana”. L’estrena es va fer dimecres, pocs dies després de la mort d’Anna Lizaran, cosa que va convertir la representació en un homenatge a l’actriu.
Jordi Bosch i Bea Segura interpreten dos personatges que es retroben 15 anys després d’haver viscut una història d’amor, quan ell en tenia 40 i ella només 12. “És teatre polític perquè és el que et posa en qüestió certs esquemes morals reductius”, ha dit Pasqual. “No jutjo i no prenc opcions, com no ho fa Harrower, com no ho pot fer ningú intel·lectualment sencer. El que sens dubte et dius és que les coses no són tan senzilles”, ha conclòs Pasqual.
Ell era un arquitecte prestigiós de 40 anys. Ella, veïna seva, en tenia només 12 quan una història d’amor amb final dramàtic els va sacsejar. 15 anys després, quan ell ja n’ha passat quatre a la presó i ha refet la seva vida, ella torna a buscar respostes d’una història que “reviu cada dia”.
Aquesta és la duresa de ‘Blackbird’, un text de l’escocès David Harrower que, malgrat que ha recorregut mig món, encara no s’havia estrenat a l’estat espanyol. Per al director els dos personatges són “dos desgraciats”, dues víctimes de la seva pròpia equivocació -ell necessita tabac i una copa per agafar forces i fugir amb ella, i ella s’espanta perquè s’adorm i quan es desperta no el troba i fuig- i del destí. “Entre ells, el sexe és una conseqüència d’un estat emocional”, ha dit Pasqual.
Per al director, que ja havia fet una versió del text a Itàlia, “el text és molt gran i no es deixa res”. De fet, creu que després de fer ‘El Público’, de García Lorca, no s’havia trobat una obra “amb tants colors i matisos, on una respiració de més és una cosa i de menys és una altra”. “És complexa d’executar,com deia el Casals”, ha afegit.
Pasqual equipara ‘Blackbird’ a l’escena d l”Otelo’ de Shakespeare en què el protagonista mata la seva dona, i per tant comet un delicte de violència de gènere, i després li dedica “el més gran monòleg d’amor”. “Les coses són més complexes que això”, ha apuntat el director, que creu que aquest text de Harrower “agafa temperatura de tragèdia shakesperiana”..
Jordi Bosch i Bea Segura són els encarregats de donar vida a un text de “profunda complexitat” on ni l’escenografia, ni el vestuari ni cap altra element teatral, treu protagonista al text i als actors. Els dos han coincidit en remarcar la sort d’interpretar uns personatges com aquests: “Quan vaig rebre el text, vaig pensar que tenia tanta por, que només per això l’havia de fer”, ha dit Segura.
“És teatre polític perquè és el que et posa en qüestió certs esquemes morals reductius”, ha dit Pasqual. “No jutjo i no prenc opcions, com no ho fa Harrower, com no ho pot fer ningú intel·lectualment sencer. El que sens dubte et dius és que les coses no són tan senzilles”, ha conclòs Pasqual.
