Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  19.12.2012  19:02

Autor/s: Amparo Puerto

Tardor: 'El nostre repte és que la posada en escena supere amb escreix la gravació del disc'

Men?ame
 

A poc més de 48 hores perquè arribe el solstici d'hivern i abandonar la tardor, les creences dels maies de la fi del món s'ensorraran dijous que ve a la Sala del Loco de València i serán reiterpretades. No s'acabarà el món, l'evolució latent deixarà de ser-ho per a convertir-se en una revolució. El grup Tardor demostrarà a un bon grapat d'apocalíptics les raons per a no ser-ho. El jove trio valencià presenta el seu primer disc 'Revolució de l'estat Latent' (Mésdemil, 2012) a València, la seua ciutat. En el seu debut els acompanyarà el cantautor Pau Alabajos i els Músics Furtius, i des de la Marina el col·lectiu de Dj's Escala i Corda tancarà la nit.


Àlex, David i Cesc, els components de Tardor, parlen amb Tres Deu i ens conten abans de presentar el seu primer disc les últimes novetats; però no sols. Les seues inquietuds i pors, però també l'optimisme i compromís pel que fan, sobreïxen. Una triangle musical on Cesc (bateria) aporta l'energia, David (guitarra i cors) el seny i Àlex (veu i baix) l'equilibri i les històries.

Pregunta. Què ens podeu avançar del vostre debut, ja teniu l'escaleta de les cançons establerta?

Cesc. Sí. Des que vàrem traure el disc pensàrem com fer un possible concert de presentació, un concert estàndard i a partir d'ací ja millorar-ho. Ja fa un parell de mesos que tenim la llista de les cançons.

David. Però no ho avançarem...

Àlex. El concert de presentació és el que, a hores d'ara, absorbeix tota la nostra atenció i els nostres esforços perquè és on hem de demostrar tot el treball a la nostra ciutat. I en certa mesura ens han posat en un poc de tensió tant la crítica com el públic. Esperen que Tardor responga als escenaris igual que ha fet a la gravació, nosaltres crèiem que ho podem millorar.

P. Podríem dir que Tardor ha seguit el procediment invers al que han seguit molts grups. Vosaltres porteu un treball al darrere, és a dir, no sou un grup que ho heu deixat tot a la sort de la improvisació, de l'escenari.

A. En general la música en valencià es descobreix a l'escenari, cap grup de música en valencià amb èxit com ara Obrint Pas o Aspencat han fet un disc debut molt potent. Han començat amb maquetes; han fet, diguem, un grup de seguidors en el directe i després l'ha transportat al disc. Nosaltres en canvi dins de l'escena de la música en valencià no tenim una trajectòria, per tant tot el nostre treball anterior és desconegut per al públic de la música en valèncià. Ara bé, sí que portem molts anys i per això crec que hem sorprés. Necessitàvem fer-ho així per fer-nos el forat que hem aconseguit.

P. Revolució de l'estat latent explicita molt bé el que sou.

D. Exacte, volem que siga una xicoteta revolució, no volem deixar res a la improvisació i sabem com començar, com seguir i com acabar.

C. Volem fer un concepte de concert que altres grups que estan començant no treballen tant. Volem que siga un espectacle global i estem pensant en elements d'escenografia, que el concert siga una història completa que seguisca un fil argumental; en definitiva un espectacle redó.

P. I parlant dels grans grups i referents de música en valencià, què teniu a dir a aquelles veus més 'exigents' que afirmen que ha emergit molta música en valencià però de poca qualitat?

A. Els gustos són sempre molt subjectius i la qualitat de les creacions artísitques és sempre molt discutible. Nosaltres intentem, dins de les nostres capacitats fer una xicoteta aportació amb la màxima qualitat possible; contribuir a fer que la música en valencià puga presumir de qualitat. I alhora, considerem que hi ha grups de molta qualitat.

P. Estan emergent grups de diferents estils i Tardor ha demostrat que té cabuda, és un símptoma d'una normalització que prompte o tard arribarà?

C. Si Tardor hagués eixit fa 10 anys potser no hauria tingut la mateixa cabuda que ha tingut ara. L'ambient no estava preparat, però és molt més dificil enlairar-se des de València ciutat; eixe és el nostre repte. No és el mateix com els grups que naixen de les comarques i que ja arrosseguen una massa social consolidada.

A. Per això volem anar a totes les comarques possibles per a intentar aconseguir que la nostra música tinga seguidors a qualsevol poble del País Valencià.

P. Heu percebut algun tipus de rebuig o prejudici respecte a la música que feu?

C. Sempre existeix el temor que la nostra música no encaixe bé amb el públic.

D. Més bé al contrari, en alguns dels concerts que ja hem fet als pobles, ens hem trobat amb gent que està acostumada més bé a la música de festa o, millor, a la música festivo-combativa i han quedat sorpresos amb la nostra música.

P. També Tardor es pot convertir en música de festa?

A. L'objectiu d'un grup de música no és fer festa, és fer música. La música és un component de la festa però en algunes ocasions hem confós els concerts amb festa. La gent s'ha d'acostumar a les diferents situacions que poden proposar diferents estils musicals. I ací per la quantitat d'oferta que hi ha, el públic s'ha acostumat a un tipus determinant de música. Però ara sembla que la gent vulga escoltar coses diferents i que canten en valencià i per això la nostra aparició ha sigut ben rebuda. Alguna vegada ens han acusat de comercials, de fer singles...

P. Però en certa mesura àixò és un virtut

A. Nosaltres també ho pensem, quan hi ha algun riff o alguna melodia que s'apega és perquè la cosa funciona. Per a nosaltres no és res roí però sí que és cert que hi ha gent que ho veu com alguna cosa negativa. Nosaltres disfrutem de fer la nostra música i fer-la en valencià.

P. Vosaltres, però, feu rock alternatiu en valencià; és difícil, però quan perdrà la música en valencià l'adjectiu valencià, fins quan serà necessària eixa reafirmació?

A. És una manera de protegir-nos, en una cultura que está tan assetjada com la nostra, l'únic remei que tens és juntar-te amb els teus i retroaliementar-te, i aleshores això genera que es cree com una bola que es diu 'música en valencià' o 'literatura en valencià', però quan eixa bola siga suficientment gran es soltarà i ja no es podrà mesurar, perquè no és un gènere, no existeix com a tal. De fet, nosaltres, les nostres influències, tret de dos o tres grups, no són grups de música en valencià.

P. Amb Tardor s'ha fet patent la existència d'eixa retroalimentanció de 'xicotets emprenedors' valencians eixits de les universitats amb referents semblants que des de l'àmbit audiovisual fins al musical van nodrint una xarxa amb força; com ara el cas de l'Esclat Produccions, els responsables del vostre videoclip 'Baix de l'aigua'.

D. Sí, crec que hem tingut la sort de juntar-nos amb gent que es troba al mateix punt de la vida, gent que té moltes ganes de fer coses, que sap que les ha de fer amb els seus propis mitjans i que no rebrà recolzament ni institucional ni econòmic, però és gent creativa i amb els mateixos referents. I en el nostre cas, nosaltres aportem la música, l'Esclat Produccions l'audiovisual i Graphic Records el disseny i tots plegats ens retroalimentem.

P. La presentació del disc dijous que ve, Festivern i més, projectes...?

C.Tocarem al Festivern el dia 30, el 4 de gener a Almussafes a la presentació del disc d'Assekes, l'11 de gener presentació al FNAC, Pedreguer...

A. I com a última novetat és que la música de Tardor acompanyarà al documental 'L'estiu més negre', sobre els incendis que han arrasat aquest estiu les nostres serres. Volem fer una cançó més acústica del que acostumen a ser els temes de Tador, i que alhora mantinga el component enèrgic. La lletra parlarà de la nostra innocència, la nostra il·lusió i com s'ha anat cremant al llarg de la nostra vida. I eixa innocència està representada amb un arbre al qual tots hem pujat quan érem xiquets i en definitiva és explicar com eixe arbre s'ha anat cremant a causa de tots els entrebancs.