Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  16.10.2012  11:07

Autor/s: Ariadna Vaz, Margalida Vidal

De la compra al lloguer d'habitatge

La baixada del preu de la vivenda és insuficient per seguir amb la cultura de la propietat a Catalunya

Men?ame
 

Denegada. Aquesta és la resposta que la Núria ha rebut del banc per segona vegada. Fa mesos que intenta aconseguir una hipoteca per comprar un pis amb la seva parella, però no hi ha manera. Tot i que els preus de la compra estan baixant, les feines temporals de la Núria i en Guillem impedeixen que puguin aportar una quarta part del preu de l’habitatge que volen. La única alternativa que els queda és tornar a llogar.

Preus a la baixa

Des que en el 2007 la bombolla immobiliària va esclatar, els preus de l’habitatge han baixat. Tot i això, en molts casos el valor de la compra continua sobrepassant el poder adquisitiu que pot aconseguir una persona donat el temps d’inestabilitat econòmica.

Les últimes dades sobre la tinença de l’habitatge informen que el lloguer està creixent. En el 2007, quan la crisi començava, el nombre de lloguers ja havia pujat un 11% respecte el 2001. I, des de l’inici de la crisi, el preu mitjà d’un lloguer a Catalunya ha disminuït un 9% i se situa al voltant dels 600 euros mensuals, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya.

El sociòleg Jordi Guiu creu que l’augment de gent que viu de lloguer és conseqüència d’una necessitat. Guiu afegeix que l’atur, la precarietat laboral o les ofertes de feina a l’estranger han dificultat poder fer una inversió de compra.

Llogar és positiu

Però llogar no és vist com un efecte negatiu de la crisi, sinó que els experts en economia immobiliària consideren el canvi molt positiu. “Quan el mercat de lloguer és molt petit hi ha problemes de mobilitat” explica J. Garcia Montalvo. I afegeix: “quan la gent ha comprat un habitatge i se l’ha de vendre perquè en una altra zona hi ha més feina, el cost de transacció pot arribar a ser del 20%. És a dir, si l’habitatge costa 200.000 euros, vendre’l i comprar un de nou, pot costar uns 40.000 euros. Una xifra inassequible”.

Perquè la població tingui marge de moviment, Montalvo creu que el mercat de lloguer hauria d’arribar a ser d’un 30%, com ho és a Alemanya. També recomana viure de lloguer fins als 30-35 anys perquè “la compra és la inversió més arriscada i elevada” en la vida d’una persona.

Abans i ara

Al contrari del que pot semblar, Catalunya no sempre ha estat un país de propietaris, tal i com mostra un estudi realitzat per la Generalitat en el 2010. La cultura de la compra es va estimular a partir de finals dels anys 70 i inicis dels 80 com a conseqüència de les subvencions en la compra, quan les comunitats autònomes de l'estat espanyol podien desgravar del 8 al 10% de l’IVA sobre la renda. Aquesta política de l’habitatge va prioritzar la propietat i va reduir l’oferta de lloguers, de manera que només un 10% de la població catalana vivia de lloguer en el 2001.

Des de l’inici de la crisi, l’oferta de lloguers ha augmentat perquè és la única opció d’obtenir un habitatge per molta gent. L’escassetat de recursos econòmics de moltes famílies i les millores en les garanties pels llogaters, han fet que els experts s’adonin que la mentalitat sobre el lloguer està canviant.

Men?ame