Lluis Calvo, ‘Estiula’

Hi ha el vell que tranuita
pels camins desolats
i el taujà de les heures
que cada tarda encén
el foc verdós dels morts.
Hi ha també el nen estràbic
que ven blaus collarets
a la porta de casa.
I la por que subjuga
les regnes de l’inici,
el mercuri dels segles
aturat en el fred.
Però aquí rau la fam
de qui espera i no s’alça.
I als carrers de la por
només resta qui canta,
la veu oscada i fosca
de l’últim estadant:
el foll, el grum, el pres.

Lluis Calvo, ‘Estiula’ (Premi Crítica Serra d’Or, laBreu).