Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  19.07.2012  06:00

Qatalanit als EUA

Crònica de la recerca dels jueus nord-americans que han mantingut el català durant més de cinc segles

Men?ame
 

andreu.barnils@mesvilaweb.cat

El raonament és d'una lògica demolidora: de la mateixa manera que alguns dels jueus de la Península Ibèrica que foren expulsats el 1492, o abans, han mantingut el castellà a l'èxode, també podria ser que uns altres conservessin el català. De la mateixa manera que encara avui es parla el 'ladino', o judeocastellà, també podria ser que encara avui es parli el 'qatalanit', o judeocatalà. De fet, trobem casos com els avantpassats de Mayir Behar, jueu d'Istambul, que van mantenir el català a l'èxode, segons aquesta notícia escrita pel periodista Andrés Mourenza. Però no deixa clar fins quan. Aleshores recordes que Jem Cabanes, un altre cop Jem Cabanes, et va dir que els anys setanta coneguts seus havien trobat jueus a Nova York que parlaven 'qatalanit', transmès de pares a fills durant més de sis-cents anys. Possiblement eren descendents dels que van fugir dels pogroms de 1391 a Catalunya. Ja que ets a Nova York, t'ho mires.

Durant setmanes he viscut una recerca laberíntica, que m'ha portat a conèixer arxivers jueus de Manhattan, com l'amable David Rosenberg, que em recomana de consultar la pàgina web 'Tiene usted apellidos judíos?' La pàgina es basa en la recerca feta per Pere Bonnín. 'Hi podràs trobar cognoms jueus catalans.' La llista fa feredat, i més si, alguns dels cognoms que hi trobes, els relaciones amb gent coneguda del país: Pep Albanell, Ramon Barnil (sense 's'), Carlos Barral, Josep Carner, Muriel Casals, Joan Fuster, Pep Guardiola, Tito Vilanova, Quico Massana, Jesús Moncada, Marc Recha, Jordi Savalls, Xavier Trias, o de companys teus de VilaWeb, com Martí Crespo, Francesc Pascual, Vicent Partal i Martí Estruc (sense 'h'). Busques evidentment la Rahola i només trobes la Martínez, de Pilar Rahola i Martínez.

Visito aleshores una de les sinagogues més boniques que mai hagi visitat, l'Spanish-Portuguese Synagogue de Nova York, on la comunitat sefardita celebra els seus rituals. Potser aquí, entre els sefardites, hi trobo la pista. La sinagoga és una magnífica estança, preciosa, espectacularment bonica. Durant la visita m'informen que un plat típic durant el sàbat entre algunes de les comunitats jueves era la paella, perquè molts dels jueus sefardites expulsats tenien l'origen en poblacions valencianes com Borriana o Vila-real. Però no saben de ningú que hagi mantingut l'idioma. Aquella nit fins i tot hi tornes per trobar-te una delegació de la Generalitat Valenciana promovent el turisme. Però tampoc cap dels presents no és de cap ajuda.

Finalment, una llum d'esperança al túnel. Trobo per internet jueus nord-americans que asseguren que provenen de la Corona Catalano-Aragonesa. Parlem per telèfon. És així que la Schelly Talalay Dardashti, 'especialista en genealogia' em diu que 'la meva família va abandonar Catalunya i hem trobat proves del nostre cognom en català, Talalla, o Talalaya, als arxius de Lleida de l'any 1358. Però cap de nosaltres no manté l'idioma i vam acabar parlant 'ladino'.' Amable com ella sola, parlem una hora per telèfon. En el seu bloc, hi trobes una nord-americana amb un grandíssim nom, Ninfa Magdalena Perla. Sense sort també. Però n'hi ha més, molts més. Hi ha el cas de l'oftalmòleg format a Harvard, Dan Laby de Cavalleria, que ha trobat papers de la seva família de l'any 1202 a Lleida, o del rabí Joseph Wallis, descendents del xueta Rafel Valls. La teoria de la Schelly és que alguns dels Wallis són, de fet, gent que es deia Valls. 'Però amb els cognoms mai no se sap' i la dona ho aprofita per dir-me que el que hauria de fer, dient-me Barnils (amb 's'), és fer-me una prova d'ADN. Descobreixo aleshores l'obsessió jueva per localitzar els orígens amb exactitud. 'Amb els cognoms no n'hi ha prou i una empresa ho descobreix a través dels gens. Molts ho fan per saber si són jueus del cert. Truca'ls de part meva. Per cert, Judy Simon, l'administradora, té avantpassats a Catalunya'. Però l'administradora tampoc no coneix ningú de la seva família que mantingui el català, i de moment no em remeno els gens.

Per últim, l'últim jueu americà que trobes que podria conservar l'idioma és Ladd P. Ehlinger, provinent d'una jueva de les Illes. Tampoc: 'L'àvia parlava francès a Nova Orleans i podria ser que en el seu moment parlessin català, però ho ignoro.' Em diu que busqui entre la colònia de jueus de Santa Mònica, a Califòrnia on hi ha un grup molt nombrós de jueus d'origen català. No n'obtinc resposta. Aquest article, per tant, no deixa de ser una recerca fallida. Però no solament. Perquè també decideixes escriure l'article com si fossis un nàufrag que envia un missatge d'ajuda: Hi sou, amics jueus nord-americans? Després de 7 segles, parleu encara la llengua de Jaume I?

andreu.barnils@mesvilaweb.cat