Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  10.07.2012  06:00

Autor/s: Pep Alfonso

Crema València, i...

Men?ame
 

Crema València, i
no són falles
no són fogueres
no és Sant Antoni
no és Sant Joan
ni és cap festivitat que
alimenta el zel del poble
sols és la negligència
dels poderosos
dels governats
de tots un poc i
de pocs un tot.
Crema, a final de vers, el futur
d’un poble cremat
mil hectàrees de treball
mil hectàrees de salut
mil hectàrees de bona educació
mil hectàrees de serveis socials
milions de fanecades d’esperança
cremada pel dret de cuixa present
la negligència dels irresponsables
sense responsabilitat, com els xiquets
rei absolutista al pati, que diu:
A ma casa mane jo!
El baló és meu!
 
Tous, Cortes de Pallás,
Macastre, Iàtova,
Turís, Montroi
Real de Montroi,
Alborache, Dos Aguas
Catadau i Llombai
saben que no és un joc
ploren i no han perdut
cap final de 'l’Europaligue'
han perdut l’ànima al foc
estan vivint un infern
a plena llum del dia.
Com mesurar l’abast del foc
si no saben on és l’ànima?
No saps on la tens
però saps que la tens
perquè les llengües de flama
t’arranquen la veu a foc
i deixen buits els carrers.
Dotze pobles socarrats
de moment
ara deserts d’ànima
deserts d’esperança
reclamen responsabilitats
als xiquets que ens governen
malcriats pel poder absolutista
del 'joisme', egoisme de pati