13.04.2012 - 06:00
En Roger, na Marta, en Xavier i en Carles són quatre catalans que fins fa poc no es coneixien, però que ara tenen una cosa en comú: són insubmisos fiscals. Es van sumar a la iniciativa de n’Andreu Bartolomé i na Maria Casademunt, empresaris de Siurana, i ahir van ingressar l’IVA del primer trimestre del 2012 a l’Agència Tributària de Catalunya en comptes de la Hisenda espanyola. Hi hem parlat perquè ens diguessin per quina raó fan insubmissió fiscal.
Roger Colominas, autònom (narrador de contes):
‘Cada dia estem pitjor, sobretot en serveis, i el dèficit fiscal és enorme. M’he adonat que l’espoliació fiscal no tan sols m’afecta d’una manera indirecta, sinó també directa: sóc contacontes, treballo sovint per a les entitats públiques, sobretot ajuntaments, que em diuen que no tenen diners per a pagar-me. Això afecta el meu dia dia, la meva manera de guanyar-me la vida. Una vegada vistes les balances fiscals, entenc que la majoria d’entitats públiques no tindrien les dificultats de liquiditat que tenen, si els impostos es recaptessin aquí, i podrien pagar els proveïdors. Per això, a banda arguments independentistes i la creença que tindríem un país més pròsper, s’hi afegeix l’experiència pròpia, com a treballador que factura a entitats públiques.’
Marta Manlleu, jubilada:
‘Aquí hi ha molta falta de diners; en tornen molt pocs dels que nosaltres ingressem. I em penso que val més posar-los directament aquí. Ara que ho hem fet, toca al govern català d’actuar i de decidir si es queda els diners que hem ingressat o els paga a l’estat. Jo crec que, si es queden aquí, n’hi haurà més i la societat anirà millor. Perquè, ara com ara, hi ha moltes mancances, i si els impostos es quedessin aquí, no ho passaríem tan malament. A més, aquest és un país que pot proporcionar llocs de feina, si hi ha incentius i facilitats. Necessitem aquests diners. M’he jubilat, però havia pintat i tinc uns quants estocs que de tant en tant tinc el dret de vendre. Mentre tingui factures, ho faré de la mateixa manera que vam començar a fer ahir.’
Xavier Redon, empresari (propietari de Cerveses Ausesken):
‘El fet que sistemàticament i contínuament l’estat espanyol no compleixi els compromisos contrets amb Catalunya i l’espoliació fiscal són els motius principals que ens empenyen a fer insubmissió fiscal a Espanya. L’estat espanyol, que és jutge i àrbitre en aquesta partida, ha estat el primer a infringir pactes com l’estatut. I vista la reconeguda espoliació fiscal, volem que sigui el nostre govern qui gestioni de la millor manera per al país els tributs dels catalans. Nosaltres complim les nostres obligacions com a contribuents, que és pagar els impostos que ens toquen, però a les nostres institucions, com faríem a qualsevol país normal. No fem res fora de la legalitat del marc estatutari aprovat per referèndum. Ara la Generalitat ha de valorar què en fa, dels nostres diners. Entenem que com a Generalitat, el president hauria de complir l’estatut que ens dóna el dret de fer això que vam fer ahir.’
Carles Roy, autònom (fisioterapeuta):
‘Em sento injustament tractat pel govern espanyol. Perquè no fem sinó pagar. Paguem una quota d’espanyolitat molt alta, en canvi de res o de molt poc. Tan injust és el tracte que, als pressupostos, solament hi surt pagar i gens invertir. Jo vull que els meus impostos serveixin per als nostres avis, per als nostres hospitals, per als nostres metges. Vull que les meves filles tinguin un país seu, que se sentin a casa. Després d’haver ingressat l’IVA a l’agència catalana, em sento feliç. He fet allò que tocava, perquè estic molt cansat de queixar-me. Les queixes no van enlloc, he volgut passar a l’acció, i l’Andreu ens ha donat una idea fantàstica, que no fa gens de mal perquè és justa i lògica. El trimestre vinent tornarem a fer igual; nosaltres no hem fet res malament. Treballem i paguem els nostres impostos. Passa que els paguem allà on creiem que han d’anar per tal que el govern català els gestioni. El govern català es ven el patrimoni per poder pagar els seus treballadors, on hem arribat? Si som la comunitat que més produeix i amb el PIB més alt de l’estat, ens mereixem més.’
