Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  31.03.2012  18:02

Multitudinària manifestació a Tolosa en defensa de l'occità

Els organitzadors parlen de més de trenta mil manifestants · Avui hi ha hagut una desena de mobilitzacions conjuntes en defensa d'una legislació francesa que protegeixi les llengües històriques

Men?ame
 

'Una llengua, un dret, una llei' ha estat el lema que ha encapçalat avui una desena d'accions i manifestacions a Catalunya Nord, Occitània, Alsàcia, l'Arpitània, la Bretanya, Còrsega, Euskadi Nord i Flandes per reivindicar conjuntament al govern i als diputats francesos una llei que garanteixi els drets lingüístics dels parlants del català, l'occità, l'arpità o francoprovençal, l'alsacià, el bretó, el cors l'èuscar i el flamenc. A Tolosa de Llenguadoc s'ha fet la manifestació més multitudinària, on els organitzadors han comptat més de trenta mil persones.

La manifestació ha sortit a les dues de la plaça d'Europa, on s'havia instal·lat un 'vilatge occitan' amb productes de la terra, i s'ha acabat al cap de tres hores a la plaça del Capitoli. Enmig de moltíssimes banderes occitanes hi havia un bon grup de càrrecs electes de moltes regions d'Occitània i dels Països Catalans, com una delegació d'ICV-EUiA.

També s'hi ha pogut veure l'ex-candidat presidencial José Bové i representants de les candidatures del centrista François Bayrou i el socialista François Hollande. A les sis ha començat un concert dels grups Nadau i lo Còr de la Plana.

A banda Tolosa i Perpinyà, on s'ha assolit el rècord de participants en un 'lipdub' en favor del català, avui hi havia manifestacions, concentracions, cadenes humanes i concerts a Kemper (Bretanya), Baiona (Euskadi Nord), Aiacciu (Còrsega) i Estrasburg (Alsàcia), In-nsi (Arpitània) i Lilla (Flandes), a més de Metz i Poetàe.

Les manifestacions i accions d'avui eren promogudes per representants de totes aquestes comunitats lingüístiques, per denunciar que la reforma constitucional francesa del 2008, segons la qual totes aquestes llengües formen part del patrimoni de França, no els ha atorgat de fet cap dret i continuen abandonades a l'arbitrarietat administrativa de l’educació o les autoritats públiques. Els pares no tenen drets a escolaritzar els fills en llengües que no siguin el francès, la retolació bilingüe és ara mateix als tribunals i la presència als mitjans de comunicació és gairebé nul·la.

França, afirmen, és a la cua a Europa en matèria de reconeixement de les llengües històriques. Per això cal una llei de promoció d'aquestes llengües i, per tant, una nova revisió constitucional que permeti, per exemple, la ratificació de Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Eleccions presidencials

Les manifestacions i accions d'avui s'han convocat un mes abans de la primera tanda de les eleccions presidencials franceses, on la qüestió de la defensa de les llengües històriques ha entrat en el debat dels candidats. Així, mentre l'actual president Nicolas Sarkozy és el candidat de la continuïtat històrica, perquè no admet cap mena de reconeixement de les llengües que no siguin la francesa, François Bayrou (MoDem) defensa un reconeixement explícit de les llengües minoritzades amb una llei que n'asseguri els drets, i a mig camí el candidat socialista François Hollande i l'ecologista Eva Joly volen signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Men?ame