Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  08.03.2012  13:45

Autor/s: Laura Fabregat, Sergi Castells i Anna Corbatera

Viatgers del món

Quatre joves expliquen per què van decidir posar en pausa la seva vida per emprendre una aventura

Men?ame
 

Què porta avui en dia els joves a posar un parèntesis en les seves vides i aventurar-se a donar la volta al món? Majoritàriament, són persones que senten la necessitat de marxar a conèixer món sense presses ni fronteres.

La rutina es queda endarrere perquè així ho volen, busquen no ser esclaus del dia a dia, sinó gestionar-se el seu temps segons allò que els vingui de gust en cada moment. Els atreu la idea de pensar ‘i ara què puc fer?’ i de poder realitzar quelcom distint cada dia. Un d’aquests viatgers, Jordi Roca, es va deixar portar per una il·lusió per decidir-se a iniciar el seu recorregut arreu del món, el desig de conèixer l’Antàrtida.

Es deixa la feina i també la família, però la balança sempre s’inclina cap a l’aventura. Aquests joves són conscients que difícilment podran recuperar el seu antic treball en tornar a casa, així mateix tampoc no els detura l’alt cost que suposa marxar a donar la volta al món durant un any o fins i tot més. La majoria aprofiten els estalvis de tota la vida, però altres, amb més sort, aconsegueixen vàries subvencions a través de patrocinis.

El finançament del periple

Aquest és el cas de la Catalina Capellà que, ressaltant una vessant humanitària del viatge, va obtenir gratificacions que oscil·laven entre els 300 i els 15 mil euros per part dels patrocinadors. Amb tot, la Catalina i el seu marit Eusebi Colomer van poder estar tres anys donant la volta al món sense haver de treure diners de la seva butxaca.

El cas d’en Xevi Guillaumes i la Montse Viñuelas va ser inaudit. Aquesta parella, que va estar un any donant la volta al món, va rebre l’ajuda dels seus familiars i amics per tal de poder pagar el viatge. Però no gratuïtament, sinó que aquests coneguts els marcaven reptes que, si els complien, els recompensaven amb una certa quantitat de diners. Alguns dels reptes que van haver de superar són, per exemple, fotografiar-se amb tigres, passejar tota una setmana acompanyats d’una gallina o practicar una sessió de Tai Chi a la Xina.

La vida que es duu als diferents països visitats, però, és força primària. En cap cas no es busca el luxe i, per tant, els costos no acaben sent tan elevats com podrien semblar. Mireia Puntí, que va marxar a l’aventura durant 14 mesos amb el seu marit, comenta que es gastaven uns mil euros per mes cadascun.

Un altre cas ben distint és el de Jordi Roca, que tan sols va necessitar 14 mil euros en dos anys. “Evitava els avions, menjava pel carrer i no en restaurants, dormia a qualsevol lloc ("couch surfing") i no feia massa experiències cares com esports d’aventures o submarinisme. Sóc més de passejar i visitar llocs”, aquest va ser el secret d’en Jordi.

A altres, però, els costa més adaptar-se al poc pressupost amb el que es parteix. “Estàs limitat, perquè no pots fer coses que faries si hi estiguessis quinze dies. A Nova Zelanda, per exemple, hi havia una gran oferta d’esports d’aventura. Podies baixar en barca per un riu o viatjar per sobre els glacials amb helicòpter, però ens ho havíem de mirar”, recorden en Xevi i la Montse.

Mínim d'equipatge

Per als principiants que s’encaminen a donar la volta al món, el què posar a la motxilla de viatge suposa un dilema. Els objectes imprescindibles més la roba d’estiu i també la d’hivern. Un cop comença la ruta, però, gairebé tots s’adonen que s’han endut més coses de les necessàries. “Portes a la teva motxilla quatre coses i encara te’n sobren. Llavors és quan t’adones que et pots despendre de molts objectes i ser igualment feliç. Les necessitats que ens creem aquí de què necessitem molta roba i altres coses no són veritat”, apunta la Mireia.

Men?ame