27.02.2012 - 06:00
Quan fa gairebé sis mesos que es va morir Josep Termes, el 9 de setembre del 2011, l’Ateneu Barcelonès ret homenatge a qui va ser l’historiador del moviment obrer a Catalunya. En l’acte, hi intevindran Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya; Teresa Abelló, professora de la Universitat de Barcelona; Jordi Casassas, catedràtic d’història contemporània de la UB, i Enric Olivé, director de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural. Presentarà l’acte Agustí Colomines, historiador i director de la Fundació Catalanista i Demòcrata.
Precisament arran de la mort de l’historiador, Agustí Colomines va fer una explicació clara del paper que va jugar Termes en la historiografia de Catalunya. Deia: ‘Josep Termes era un heterodox complet: era un senyor d’esquerres, però d’esquerres de veritat, democràtic i gens dogmàtic. De fet, provenia del pensament llibertari, però les circumstàncies històriques del franquisme el van portar a militar al PSUC, partit que després va abandonar.’
I també: ‘Tenia poques teories, però en va bastir una de contundent, la de les arrels populars del catalanisme. Termes va trinxar la idea que s’havia extès sobre que els obrers no tenen pàtria. Ell va demostrar que els obrers són copartíceps de la creació de la Catalunya contemporània. Amb aquesta teoria se situava en un terreny incòmode: ni satisfeia la burgesia, que es volia atribuir tot el protagonismes en la conformació del catalanisme, ni satisfeia els marxistes, que defensaven que el catalanisme no és cosa dels treballadors.’
El seu últim volum publicat fou la ‘Història del moviment anarquista a Espanya (1870 1980)’. També va escriure: ‘Anarquismo y sindicalismo en España: la primera Internacional (1864-1881)’ (1972), ‘El nacionalisme català. Problemes d’interpretació’ (1974), ‘Les arrels populars del catalanisme’ (1999), ‘Històries de la Catalunya treballadora’ (2000) i, el 2009, ‘Resum de la història del catalanisme’… Del 1976 al 1980, Termes fou codirector de l’equip que classificà els fons d’arxiu de l’Ateneu Barcelonès.
‘La història és indeterminada’
Entre les distincions, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. En motiu d’aquesta distinció, Josep Termes va parlar de la seva concepció de la història i de la seva trajectòria. Va dir que sempre havia intentat fer història de la societat. Per ell la història no era determinista: ‘La història és indeterminada, depèn de molts factors, és una esfera multidireccional. Així ha estat la meva recerca i ho he fet a contracor dels deterministes que tan han abundat en aquest país. En la interpretació de la història he tendit a no minusvalorar la literatura, els costum, la cultura popular… Per exemple, tinc una biografia política de Samitier, el jugador de futbol del Barça. Perquè jo crec que no es pot entendre la història de Catalunya sense l’església catòlica (i ho diu un no creient), però tampoc sense l’anticlericalisme i la maçoneria’. En el context del Premi d’Honor, l’historiador va resumir els temes de recerca que va treballar al llarg de la seva trajectòria: ‘la vertebració del moviment obrer del 1840 al 1939; l’aparició del moviment federal com una de les primeres manifestacions del particularisme català; la història del catalanisme vist com un moviment múltiple i on hi conflueixen sensibilitats diferents; i en certa manera dos períodes curts però intensos i apassionants que han suposat dos fracassos del catalanisme: el sexenni revolucionari (1868-1874) i la Segona República (1931-1936).’
Una biblioteca única
Josep Termes va bastir una biblioteca amb 30.000 volums única al món, amb peces úniques i tan simbòliques com un disc que narra l’afusellament de Ferrer i Guàrdia, l’any 1909, volums signats per Pi i Maragall, fulletons anarquistes dels anys vint… Aquesta biblioteca és única, entre més coses, pels cent títols i escaig sobre estudis de la premsa; pels llibres dedicats als moviments polítics i socials propis del país o que hi han tingut presència; per molts llibres publicats a l’exili des del 1939; per la col·lecció de revistes d’època i la de làmines, cartells, auques, postals, cromos… A més, conté les traduccions d’autors russos i soviètics d’Andreu Nin, publicades per l’editorial Proa els anys trenta. A princips d’aquest any, 25.000 volums es van traslladar al Museu d’Història de Catalunya. Però abans, Josep Termes va ensenyar la biblioteca, que ocupava tot un pis, a VilaWeb TV (vídeo).
