Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  24.02.2012  17:29

Autor/s: Estefania Molina, Marc Mosull i Joëlle Philippe

La dieta mediàtica dels joves

Quines relacions manté la joventut amb els mitjans de comunicació? Quins n'utilitza més? Quantes hores els dedica?

Men?ame
 

Aquests són alguns dels interrogants que sovint es presenten a l’hora d’estudiar el consum mediàtic juvenil. Un camp força desconegut i on encara existeixen molts tòpics que enterboleixen la realitat.

En aquest sentit, popularment s’acostuma a creure que els joves fan un consum excessiu dels mitjans, però la creença apunta que no és per informar-se, sinó per oci. Tanmateix, les seves pràctiques són molt similars a les dels adults. Tant en hores de temps, com en continguts. Així ho certifiquen els estudis del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (PDF), entitat pública catalana que s’encarrega d’investigar en relació a aquestes dues matèries.

Aquests informes (PDF) rebel·len que la televisió és el mitjà més popular, tant en el grup d’edat dels 14-24 anys (joves), com en la franja major de 24 (adults). Tot i així, Internet és la segona preferència de la joventut, i la tercera pels més grans. I succeeix a la inversa en relació amb l es revistes i publicacions periòdiques (en segon lloc per adults, en tercer per a joves).

D’altra banda, el temps invertit en ambdós casos és gairebé igual. Com les estadístiques (PDF) demostren, tan sols existeix una diferència de 6 minuts entre les hores dedicades als mitjans per un jove (6 hores i 49 minuts), i les que en consumeix un adult (6h i 43 minuts). Per tant, en línies generals no existeixen les anomenades “socioaddiccions” juvenils relatives al consum mediàtic.

Així ho afirma la Mònica Figueras, Doctora en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, qui ha elaborat nombrosos estudis en relació amb la “dieta” informativa dels joves. Segons la investigadora, la joventut es comporta igual com ho feien els seus  pares, encara que els temps i els canals hagin canviat.

La doctora en Periodisme també posa l'accent en els pares, educadors i polítics, que no s'haurien de desentendre de l’educació dels seus fills. És més, són els responsables de vigilar el consum dut a terme pels seus joves, i sobretot, procurar que els estímuls que aquests reben siguin el màxim de diversificats.

Les xarxes socials: un fenomen per a l'estudi

De les gairebé 7 hores que els joves inverteixen diàriment en consum mediàtic, tan sols 1h i 46 minuts es corresponen estrictament amb Internet. Per bé que bona part d'aquest temps es dedica a consultes de correu electrònic, hi ha una forta presència en l'ús de les xarxes socials. Aquestes són plataformes que permeten interconnectar persones que es troben a distància i que estan interessades en compartir informació personal i professional amb altres usuaris.

Darrerament han esdevingut molt polèmiques, en relació amb l’enorme quantitat de seguidors que sumen entre el públic juvenil i les conseqüències que se'n poden generar. La Mònica Figueras justifica aquest fort component d'atracció des de la vessant identitaria, és a dir, com a part del procés socialitzador dels adolescents.

D’altra banda, tant les xarxes socials, com per exemple els blocs, no només són una alternativa per a l'oci. Recentment han donat pas a una revolució social que ha obert una porta a noves formes de participació activa. Així ho assegura la professora i experta de la UPF, qui considera que les relacions entre joventut i mitjans de comunicació no han sigut sempre iguals. Segons Figueras, aquest vincle ha evolucionat al llarg dels anys, passant per diversos estadis, fins a culminar en la situació actual: 

-Es va començar amb una primera fase, cap als anys 60, on l’accent es posava en la influència que els mitjans tenien sobre els joves

 -Es va passar a una segona, en la dècada dels 80, on el centre d’estudi era quins mitjans tenien més popularitat (en nombre de seguidors)

-Fins a culminar en una tercera, on els joves deixen de ser passius i passen a ser actius a través de la creació de mitjans propis. Aquesta fase és l’actual i és aquí on xarxes socials, blocs i repositoris informals en són protagonistes. La Mònica Figueras afirma que sense aquestes plataformes, moviments com el dels Indignats de Plaça Catalunya no hauria estat possible. Per això, impliquen un fort canvi social i un fenomen digne d’estudi.

En conseqüència, les especulacions que existeixen en relació amb la dieta mediàtica dels joves haurien de ser avaluades des d'un punt de vista més crític i informat en la matèria, que no estigui només basat en els estereotips i les creences no fonamentades.

Men?ame