Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  03.07.2011  06:00

Cinc anys de l'accident de metro més greu d'Europa

Quaranta-tres persones van morir a la línia 1 de València · L'associació de víctimes continua reclamant responsabilitats a FGV i el Consell, que encara no l'ha rebuda

Men?ame
 

El 3 de juliol de 2006, el descarrilament d'un comboi de la línia 1 del metro de València a l'estació de Jesús va causar la mort del conductor i de quaranta-dos passatgers, i en va deixar mig centenar més de ferits. Cinc anys després, els familiars de les víctimes denuncien que el govern encara no els ha rebuts ni ha atès les seves demandes, entre les quals hi ha reclamar als responsables de garantir la seguretat del metro que reconeguin l'equivocació de no haver dotat la línia 1 de les mateixes mesures de seguretat que la resta de línies. Les investigacions judicial i parlamentària van concloure en un temps rècord que la causa de l'accident havia estat l'excés de velocitat, imputable al conductor.

En declaracions a l'ACN, la portaveu de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, Beatriz Garrote, ha expressat el dubte sobre una investigació que es va tancar responsabilitzant de l'accident el conductor: 'Hi ha massa llacunes per afirmar realment què va passar.' I es mostra convençuda que la investigació posterior al pitjor accident ferroviari en la història d'Europa no es va dur a terme amb garanties. Els familiars reclamen des d'aleshores la reobertura de la investigació i aporten sospites sobre una possible responsabilitat anterior en el manteniment de la xarxa, en les mesures de seguretat i en la manca d'inversions de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).

La velocitat com a únic factor 

Beatriz Garrote apunta directament com a responsabilitats posteriors la gestió que va fer de la investigació la comissió parlamentària i en darrera instància el govern de la Generalitat. 'No sabem què va passar perquè no s'ha investigat, però sí que reconeixem responsabilitats clares: la del conseller d'Infrastructures que havia d'haver investigat i atès les nostres demandes, i una última de Francisco Camps, que és el president de tots els valencians i ens havia d'haver defensat.'

Els familiars lamenten que la investigació es tanqués en molt pocs dies i que atribuís la causa del descarrilament a l'elevada velocitat del conductor, mort en l'accident. L'associació també recorda que no es van poder aportar proves demanades pels afectats com el testimoni dels supervivents o informes tècnics sobre avaries anteriors a la xarxa.

En aquest sentit, Beatriz Garrote ha recordat que l'any 2005 a la mateixa línia hi va haver un accident que va causar l'amputació de les cames d'un conductor i lamenta que FGV no prengués més mesures de seguretat de d'aleshores. Els familiars també denuncien factors com la manca de balises de seguretat al tram on va passar l'accident, que haurien frenat el comboi abans del descarrilament. 

Garrote ha comparat la comissió parlamentària que va durar vint dies amb la investigació per l'accident de l'avió de Spanair a Barajas (Madrid), on van morir 153 persones, que encara es troba en marxa 'perquè s'intenten esbrinar totes les causes, un sol error mai no s'acaba en una catàstrofe d'aquesta magnitud'. En la seva opinió, 'un accident com aquest no el justifica un únic factor com la velocitat'.

Reobertura de la comissió parlamentària 

En aquest sentit, l'associació va signar el febrer passat un acord amb els principals partits de l'oposició per demanar la reobertura de la comissió parlamentària a les Corts, 'amb una durada lògica, sense que es veti cap tècnic ni que es prohibeixi que FGV pugui presentar la documentació que es requereixi, que no es posin frens a la investigació abans de començar', explica Garrote. 

Canvi de nom

Lluny d'atendre les demandes de víctimes i familiars, el govern continua tapant l'accident. Una estratègia que es va tornar a demostrar el desembre passat, quan FGV va decidir canviar el nom de l'estació de Jesús, on va tenir lloc l'accident, pel de Joaquim Sorolla. El canvi es va justificar per la proximitat de l'estació provisional del TGV de València, batejada amb el nom del pintor valencià. L'associació va reaccionar indignada: 'Ni a FGV ni al govern valencià no els interessa que es recordi l'accident de metro del 2006. Si desapareix el nom de Jesús, ningú no recordarà quan vegi el nou nom de l'estació de metro que hi van morir quaranta-tres persones per la deixadesa de FGV i del govern valencià.'

Des de l'accident, el dia 3 de cada mes l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol es concentra a la plaça de la Mare de Déu a les set del vespre, per a recordar les víctimes i reclamar responsabilitats a FGV i al govern. Avui, en ocasió dels cinc anys del tràgic accident, els actes de record comencen a les deu del matí i s'allarguen durant tot el dia.

Men?ame