Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  02.06.2011  06:00

Rosa Calafat: 'Ara toca pensar en Països Catalans'

La lingüista de la Universitat de les Illes Balears parla de la nova situació de l'ensenyament en català

Men?ame
 

Aquest mes de juny s'estrena commemorant els vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística a les Illes Balears. L’Obra Cultural Balear recorda la feta memorable, i la commemora com cal.

Aquesta bona notícia coincideix amb un nou president per al govern illenc. Llegim a la premsa que el PP balear vol reduir el català a les aules. Els nous governants han manifestat la pretensió de reduir els parlants de català amb una fórmula, la del 33,33% o trilingüisme a les aules. Això no és bo. Mai no pot esser bo pretendre portar algú a sotmetre’s a una condició desagradable. De ben segur que a Londres o a París o a Madrid no ho trobarien gens bo haver de reduir la seva llengua a un 33,33% de presència a les aules.

Ara celebram que fa vint-i-cinc anys tot un poble s’aixecà en consens per fer possible aquesta llei que avui fa anys rodons, l’article 2.1 de la qual diu així: ‘La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.’

Aquest mes de juny es commemora la feina i la il·lusió d'una bona part d’un poble per a recuperar uns drets negats, prohibits i barrats durant tota una dictadura de quaranta anys llarguíssims.

Ara és hora de recordar els mestres i tots els voluntaris que han treballat de valent amb l’objectiu de tornar a l’aula una llengua mil·lenària, i fer-ho amb el reconeixement de llengua pròpia.

I ara? Ara més que mai ens convé tenir present el mapa sencer de la nació catalana. I ara més que mai ens convé pensar en comunitat de parla i de llengua. I ara més que mai ens convé no creure en excuses de mal pagador fonamentades en prejudicis reduccionistes com és ara: ‘Si hom és de Barcelona no pot pensar en català sobre fetes i fets de Palma o de València’.

Si hom pot manifestar-se per desgràcies i poders globals, amb més motiu ho ha de fer per oposar-se a desgràcies nacionals com ara que el català no és valencià; o és a l’inrevés?

VilaWeb té esperit valencià. Aquests línies duen empremta illenca. Els qui ho llegiu sou d’un poble que diu ‘sobrassada’, ‘enxaneta’ i un bon grapat de mots en denominació d’origen propi.

I ara toca pensar en Països Catalans.

 

Rosa Calafat