Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  02.06.2011  06:00

'Denunciarem tot retrocés lingüístic del govern de Bauzà'

Tomeu Martí, portaveu de l'OCB, fa balanç dels vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística · Assenyala les principals fites a assolir

Men?ame
 

En aquests últims vint-i-cinc anys, la llei de normalització lingüística ha permès una recuperació important de la llengua en àmbits com l'administració pública, l'ensenyament i els mitjans de comunicació públics, però tot i aquest balanç positiu, encara hi ha molt de camí a fer en la normalització del català a les Illes. És la conclusió de Tomeu Martí, portaveu de l'Obra Cultural Balear, que ha presentat una sèrie d'actes commemoratius del vint-i-cinquè aniversari de la llei.

Martí assenyala que en l'àmbit sociolaboral encara hi ha molt a fer per a implantar-hi la llengua. Quant a consciència general, un altre dels aspectes de la llei, Martí considera que hi ha clars-obscurs: 'Si bé s'ha aconseguit una certa consciència, molts sectors de la població consideren que ja no cal aprofundir més en la normalització de la llengua'.

Ara fa vint-i-cinc anys el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat la llei de normalització. No és la llei que hauria volgut l'OCB, molt més ambiciosa, però és la llei que van concordar sectors polítics i socials, que ha permès, tanmateix, que tothom avancés de manera conjunta. Per això l'OCB tem, per a la normalització, la política lingüística que pugui aplicar el nou govern balear del PP, amb José Ramon Bauzà al davant. 'Bauzà té la responsabilitat de governar i ho ha de fer per a tothom. I hi ha una majoria social que considera necessari mantenir el procés de normalització lingüística.' Per això ara vigilaran de prop els gestos de la pròxima legislatura: 'Cada retrocés que trobem, el denunciarem, i farem tot quant podrem per evitar-lo'.

Les fites principals

L'aniversari de la llei obliga a fer balanç de la feina feta en aquests vint-i-cinc anys, però també a mirar el futur. Una de les fites, doncs, és de fer créixer l'ús social de la llengua catalana perquè sigui més present al carrer. 'Sobretot a llocs com Palma, Calvià, Marratxí i Eivissa.' L'OCB també es proposa d'incorporar els nouvinguts a la llengua pròpia, i com més aviat millor: 'Això vol dir oferir-los mitjans, com ara cursos, campanyes perquè se sentin més còmodes, i espais on puguin practicar la llengua.'

'És ver que aquests últims anys s'ha avançat poc, normativament, però cal recordar que el Consell Social de la Llengua, format per representants d'associacions i institucions públiques, va aprovar l'any passat un pla de normalització lingüística amb mesures concretes, moltes de les quals, de cost zero', explica el portaveu de l'Obra. I creu que, si es complís aquest pla, la llengua aconseguiria l'anhelada normalitat: 'Esdevendria una llengua de cohesió social..., però no sembla que el nou govern tengui, ni poc ni molt, la intenció d'aprofundir per aquest camí.'

Men?ame