Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  25.03.2011  06:00

Sortu: la resolució del Suprem és una decisió política

La formació diu que ha complert tots els requeriments legals · Reitera que el camí emprès no té retorn

Men?ame
 

Sortu va reaccionar ahir a la decisió del Tribunal Suprem espanyol amb un comunicat. Per la nova formació de l'esquerra abertzale, el dictamen del Suprem és una 'decisió política que respon a l'estratègia del PSOE i del PP'. La decisió, presa dimecres, no és pas unànime: tres magistrats dels setze del tribunal s'hi van oposar. 'Tant els estatuts presentats com l'activitat de Sortu aquests últims mesos compleixen la llei de partits... Hem complert tots els requeriments legals', diu el comunicat.

'La no-legalització de Sortu no passa de ser un intent de tancar les portes a la il·lusió que s'estén a Euskal Herria', diu la segona part del comunicat. No obstant, s'hi diu, 'el poble basc avança i l'opinió favorable a la legalització de l'esquerra abertzale, general a Euskal Herria, permet d'avançar en la normalització política i democràtica; aquest és el nostre objectiu: obrir un procés en què tots els drets siguin reconeguts i respectats'. Per últim, Sortu assegura que, una volta rebuda i analitzada la sentència del Tribunal Suprem, farà pública la seva valoració i les mesures que adoptarà.

Els advocats de l'esquerra abertzale poden recórrer ara al Tribunal Constitucional, però Sortu difícilment serà a temps de presentar llistes per a les eleccions municipals del 22 de maig.

En general, l'esquerra independentista basca considera que la decisió del Suprem de vetar la inscripció de Sortu respon a una decisió política basada en l'estratègia del PSOE d'aturar i fer avortar la nova etapa oberta al País Basc. Txelui Moreno i Marian Beitialarrangoitia consideren que darrere aquesta actitud s'amaga 'la voluntat de perpetuar el conflicte perquè no tenen cap oferta política a fer al nostre poble'.

Tot amb tot, recalquen, el camí començat 'no té retorn; no podran fer desaparèixer el clamor d'aquest poble, ans, tard o d'hora, hauran de respondre amb democràcia a les exigències democràtiques d'aquest poble'.

Deu hores de deliberació

Els magistrats de la Sala Especial del Suprem van adoptar la decisió després de deu hores de deliberacions i de dos dies de vistes en què van escoltar els arguments de la fiscalia, l'advocat de l'estat i la defensa. El fiscal general de l'estat, Cándido Conde-Pumpido, va presentar una demanda del govern espanyol contra la formació independentista basca. Segons els advocats de l'estat, Sortu és un instrument d'ETA i no s'ajusta a la condemna explícita de la violència que proclamen els estatuts (pdf) del partit.

Sortu va registrar el partit el 9 de febrer al Ministeri d'Interior espanyol, després de presentar públicament els estatuts. En aquests estatuts la formació deplora la violència amb finalitats polítiques, incloent-hi explícitament la d'ETA. 'S'hi repudia la violència, i concretament l'ús de la violència i de l'amenaça amb una finalitat política, i això inclou la violència d'ETA, si hi fos, en qualssevol manifestacions que tingui', va declarar el dirigent abertzale Rufi Etxeberria. Tant el PNB com Eusko Alkartasuna van demanar que no s'obstaculitzés la legalització del partit. El PSOE, tot i admetre avenços i aplaudir el repudi explícit de la violència, va limitar-se a dir que la legalització del partit era cosa del govern espanyol i dels tribunals.

Men?ame