Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  01.03.2011  06:00

Jonathan Ivorra: 'La meva detenció demostra que hi ha fitxers policíacs il·legals'

Comença el judici als encausats per la manifestació del Forat de la Vergonya

Men?ame
 

Dos veïns de Barcelona, detinguts fa prop de cinc anys després d'una manifestació pel Forat de la Vergonya, seran jutjats avui per manifestació il·lícita, desordres públics i atemptat a l'autoritat. Tot plegat pot representar una pena de presó de vuit anys i una multa de 3.000 euros per a cada un. 'Vam assistir a la manifestació i ho tornaríem a fer, però neguem les altres dues acusacions, basades en proves que no són vàlides', diu a VilaWeb un dels encausats, Jonathan Ivorra, àlies Jona, pel qual s'ha fet una campanya demanant l'absolució des que el van detenir. Aquest mateix grup de suport ha convocat una concentració davant la Ciutat de la Justícia, que es farà avui a migdia.

Segons que explica Ivorra, ell i l'altre encausat, Antonio Verdasco, són acusats, l'un, de dur una canonet per a disparar coets, i l'altre, de portar els coets llançats al final de la manifestació del 5 d'octubre de 2006, que va acabar amb aldarulls a la plaça dels Àngels de Barcelona. Els veïns de la Ciutat Vella protestaven contra l'actuació de l'ajuntament, que havia fet tirar a terra els arbres plantats i el mobiliari del Forat de la Vergonya. Acabada la manifestació, hi va haver brega entre la policia i els manifestants i es van llançar coets i pintura a la façana del MACBA.

'Des del primer moment hem negat les acusacions', que es basen en una imatge de vídeo congelada que es va emetre per televisió. La mala visibilitat de la imatge i el fet que la detenció es produís al cap d'una setmana, quan Ivorra sortia de casa, proven, segons que diu, l'existència de fitxers policíacs il·legals: 'No és normal que els mossos d'esquadra puguin detenir una persona basant-se en una imatge borrosa, quan aquesta persona no ha estat mai fitxada ni detinguda. Això demostra que tenen fitxers il·legals, fet que corrobora el component polític del cas.'

La defensa dels encausats, que demana l'absolució, insisteix que no hi ha cap prova que demostri que van ser ells que llançaren els coets. Sobre l'acusació de manifestació il·lícita per no haver comunicat a la institució corresponent la convocatòria d'aquella mobilització, Ivorra diu: 'Això passa en el 90% de les manifestacions. Tampoc no vam comunicar la manifestació de dissabte passat, i no ho vam fer perquè tenim el dret de sortir al carrer, i de fer-ho sense permís.' Per això admeten que van participar en aquella manifestació, malgrat que la condemna per manifestació il·lícita ultrapassa els dos anys de presó i, per tant, podrien ser empresonats.

'Tota lluita veïnal és passible de criminalització'

A la primeria de l'any 2000 es va tirar a terra una illa de cases del barri de la Ribera de Barcelona, destinada, d'antuvi, a zona verda, però que fou requalificada per poder-hi fer un aparcament subterrani. Ara, el solar va restar deshabitat i ple de runa i de deixalles. Va ser aleshores que els veïns van començar a organitzar-se per enjardinar-lo i transformar-lo en una àrea d'activitats per a tothom. El Forat de la Vergonya s'havia convertit en l'únic espai verd de la Ciutat Vella. Sis anys després, malgrat les negociacions entre els veïns i l'ajuntament, les excavadores van entrar al Forat de la Vergonya i van tirar a terra arbres i mobiliari. Un dels actes de protesta que es va organitzar aleshores fou la manifestació del 5 d'octubre de 2006.

'El Forat de la Vergonya ha estat una petita victòria del moviment veïnal –diu Ivorra–, però la crítica des dels moviments de base molesta, i tota lluita veïnal o social que a Barcelona no tingui el suport dels partits parlamentaris té un plus de criminalització i de repressió.' Per ell, és aquesta criminalització que ha fet que l'acusació, del ministeri fiscal i de l'Ajuntament de Barcelona, demani vuit anys de presó. 'Crec que des de la manifestació del 12 d'octubre de 1999 no hi havia hagut acusacions tan greus per una manifestació al carrer', recorda.

Després de quatre anys i mig de campanya per a fer conèixer el cas d'en Jona i per a demanar que sigui absolt, el grup de suport ha intensificat aquests últims dies els actes de suport. Dissabte va haver-hi una manifestació a Barcelona i avui migdia, una concentració davant la Ciutat de la Justícia.

Men?ame