Notícies

Dijous  17.02.2011  13:28

'Jordi Barre va poder fer el que li agradava'

El poeta i dramaturg Jordi Pere Cerdà recorda el començament de la carrera de Jordi Barre

Men?ame
 

Amb en Jordi Barre vam començar a fer cançó catalana moderna, perquè de cançó de creació en català sempre n'hi ha hagut. Però amb ell tocàvem música que fins aleshores no es feia. Durant vint anys havia estat el music de punta del Rosselló. És ell qui tenia les coses més avançades que sortien a París i Nova York, i ell ho feia ballar aquí amb la seva orquestra primerenca.

Un dia, nosaltres vam tenir de menester d'un music i una meva amiga va tenir la idea de demanar a en Barre si ens voldria ajudar a posar unes cançons populars a dues veus o tres. És així que va començar. D'aquí ens va venir la idea de fer cançó aleshores moderna, i és amb mi que va fer el primer disc a Ona a Barcelona, l'any 1963. I a partir d'aquí en Barre es va dedicar gairebé sempre a la cançó, una mica massa popular pel meu gust. I al cap d'alguns anys va sorgir tot un esplet de joves, fins a deu, cadascun amb la seva personalitat i amb una musica pròpia. Hi va haver un moment que va ser esplèndid, si es pot dir, de la nostra cançó. Jo ja era un home gran en aquell moment, era un home de seixanta anys, i aquest grup de joves se m'escapava una mica, però vaig provar de m'hi afegir i en Barre també. A més, ell coneixia poc el català, perquè havia viscut sempre a Perpinyà i a la vila es perdia... i el seu pare era de Montpeller. Però aleshores va arrencar amb el català i va posar sobre un dels meus poemes una mena de cantada, una cantata amb un cor de quaranta persones i uns quaranta musics que tocaven. Era amb un dels grans poemes que jo hagi escrit. Aquesta cantata, sense pretensió, és l'obra de més alçada que s'hagi escrit aquí al Rosselló. Va ser una cosa important. Després es va dedicar a un orfeó i a la cançó.

Em sembla que ha estat un home que té un preu i una certa valor, per la cançó. I és important, sobretot, el fet que va emplenar la vida i va poder fer el que li agradava. I el que li agradava en una bona part de la seva vida va ser justament el català, fer la creació en català. Perquè fora de Catalunya Nord, el que pareix com una cosa normal, per nosaltres aquí ens pareix com una cosa que havíem descuidat que pogués ser.

Jordi Pere Cerdà

(Opinió recollida per la redacció de VilaWeb en una conversa telefònica.)

Men?ame