Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  17.02.2011  06:00

Autor/s: Martí Crespo

El món, amb vint-i-cinc

El periodista Marc Serena publica un llibre sobre la volta al món que va fer el 2009, als vint-i-cinc anys, per visitar vint-i-cinc joves de la mateixa edat i de vint-i-cinc països

Men?ame
 

Fer llargs viatges, amb calma i a l'aventura, ja no és anècdotic. Tothom, poc o molt, en té alguna experiència, pròxima o llunyana. Fins i tot comença a no ésser estrany de tenir referències de persones que es llancen a fer la volta al món. A casa nostra, n'hi ha uns quants casos, i força cridaners. El 2002 els ebrencs Manel Viñals i Joaquim Marcoval van fer la volta al món en setanta-nou dies, sense agafar avions i en esperanto. Guim Valls va agafar una bicicleta elèctrica el juliol del 2009 a Londres i espera deixar-la el 2012, després d'haver recorregut una bona part del planeta i d'haver-se casat amb una vietnamesa pel camí. I el periodista manresà Marc Serena, quan va fer vint-i-cinc anys també va decidir fer la volta al món motivat, en el seu cas, pel plaer de viatjar i, alhora, per les ganes de plasmar en un bloc com viuen vint-i-cinc joves de la seva edat de vint-i-cinc països que, d'entrada, no sabia quins serien. L'experiència, viscuda el 2009, s'ha publicat ara en paper: La volta dels 25 (la Magrana, 2011: extracte del llibre).

Marc Serena, amb experiència professional en uns quants mitjans audiovisuals i escrits del país, no s'ho va rumiar gaire a l'hora de llançar-se a l'aventura: 'No m'ho vaig pensar gaire. Si ho hagués mitificat, segurament que m'hauria quedat a casa. És clar que el motor de tot el viatge ha estat una curiositat infinita. Això m'ha donat energia quan m'han clonat la targeta de crèdit o quan he dormit en un llit dels que fan mal d'esquena.' El jove aventurer rememora amb molt d'afecte tant el viatge com el bloc, 'que ha tingut molta vida 2.0 perquè és una volta al món analògica, però que ha tingut una segona vida digital'. I també n'està molt, del llibre que es comença a distribuir avui: 'Crec que és molt treballat, molt viscut, molt respirat. Jo no anava a conèixer-me a mi mateix. No és un llibre de les meves batalletes, sinó un intent de retratar el món a través de la gent jove.'

D'entrada, no tenia un recorregut pre-establert: sols sabia que començaria visitant un DJ de Sud-àfrica i que aniria saltant de país en país, segons les circumstàncies i les coneixences. I així va ser. Al bloc (i al llibre) hi ha retratats també un informàtic de Moçambic, una mare de família de Swazilàndia, una poetessa de Zimbabwe, un monjo budista del Japó, una estrella del pop de Corea del Sud, una ecologista de la Xina, un medallista d’or de Hong Kong, un gai de l'Índia, una boxadora de Tailàndia, una arqueòloga de Cambotja, un dissenyador del Vietnam, un pescador de les Filipines, un emprenedor metge d’Austràlia, una maori de Nova Zelanda, una presa de Xile, un inventor de l’Argentina, un xaman del Perú, una estrella de la ràdio de Colòmbia, un vaquer de Veneçuela, una professora de Mèxic, un professional 'eater' dels Estats Units, una altermundista del Canadà, un perfumista d’Anglaterra i una futura cosmonauta de Rússia que somia trepitjar, algun dia, el planeta Júpiter.

Resumint: 'Joves pobres, rics, amb estudis o sense, revolucionaris, conformistes, ocupats o desocupats, de grans metròpolis, de comunitats aïllades... perfils contrastats, rabiosament actuals, sorprenents i plens de matisos que ofereixen nous punts de vista del món', com s'especifica al dossier de premsa (pdf). Serena ho detalla una mica més: 'Hi ha hagut una facilitat molt gran de connectar-hi per una qüestió d'edat. Els vint-i-cinc anys són un moment de la vida en què ja tens presa la direcció, però tot just comences el camí. He observat que hi ha menys trets en comú entre ells dels que podríem esperar, no hi ha una generació global; això solen ser eslògans primermundistes. També m'ha sorprès que hi ha molts joves que es comporten de manera molt diferent dels seus pares, que realment hi ha un salt generacional. Però hi ha molts països on es perpetuen els mateixos valors.'

Què en pot treure, la gent que llegeixi el llibre en què Serena ha treballat dos anys? 'Si hi ha cap jove que pensi quina carrera escollir o si anar a l'estranger a estudiar, potser aquest llibre l'influirà. O li donarà idees per a emprendre un negoci. O servirà a qui vulgui escoltar què es diu a molts països del món que no són 'd'actualitat'. O a qui tingui curiositat per a saber què pensen algunes persones a qui no se sol demanar l'opinió.'

Men?ame