Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  26.01.2011  13:18

El govern espanyol endureix encara més les condicions a les caixes

Salgado augmenta fins al 10% l'exigència de capital mínim per no ser intervingudes i esdevenir bancs, en comptes del 8% anunciat dilluns

Men?ame
 

La ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, ha anunciat avui un enduriment de les condicions de recapitalització de a les caixes d'estalvi: hauran de superar entre un 9 i un 10% l'exigència de capital mínim, en comptes del 8% anunciat dilluns. Les que no arribin a aquesta barrera seran intervingudes i obligades a esdevenir bancs. Ahir mateix el govern va dir que la reforma del sistema financer espanyol no tenia per què ser de ser dolenta a curt termini.

Salgado no ha volgut precisar quin serà el percentatge definitiu, que diu que encara no s'ha decidit i ha anunciat que el fixaria el decret que el govern espanyol aprovarà el mes que ve. La xifra definitiva la decidirà l'executiu amb l'assessorament del Banc d'Espanya i amb les dades dels 'exercicis de transparència' que en aquests moments duen a terme les entitats.

La ministra s'ha limitat a justificar aquest canvi en la ràtio de solvència exigida a les caixes perquè 'les condicions del mercat han canviat'. Ara per ara no hi ha ni una caixa del país que arribi a aquest 10%. La ràtio per als bancs es mantindrà en el 8%.

La reacció de la Generalitat

Ahir la Generalitat va reaccionar a l'anunci de reforma del sistema de caixes dient que confiava que les caixes catalanes podrien arribar, el setembre vinent, a la barrera del 8%. 'Creiem que les caixes del país poden superar el llistó i no actuarem per empitjorar la situació, tenint en compte les circumstàncies', va manifestar el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs. 'No ha ser dolenta per força a curt termini, perquè les caixes es troben en condicions de poder-la assumir', va afegir.

A més, Homs no troba que aquesta barrera sigui arbitrària, sinó flexible, de manera que pot ser una oportunitat per a les caixes que hagin fet els deures. 'No tothom ha fet els deures de la mateixa manera, no tothom té les carteres igual.' De totes maneres, 'la situació de les caixes és delicada, salta a la vista, des del punt de vista de solidesa. És conseqüència de moltes coses, ens podem enfadar amb el món, però s'ha d'actuar'.

Ara, a llarg termini, va admetre que la cosa no era tan clara:'La situació és la que és. Ja es veia que hi hauria un abans i un després, i el govern no actuarà per perjudicar el sistema financer.'

En un sentit semblant es va expressar el portaveu al congrés espanyol de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que va defensar en termes generals el pla i la conversió en bancs de les caixes més poc solvents. Per Duran, fóra injust que el Banc d'Espanya volgués convertir-les totes en bancs, fossin solvents o no. Naturalment, Duran no va parlar de la pèrdua de l'obra social ni de les competències de la Generalitat, que solament té competències de regulació financera de les caixes.

La portaveu parlamentària del PSC, Laia Bonet, va ser prudent a l'hora de judicar la reforma del sistema financer. Pels socialistes, la prioritat és que 'el pes financer' es mantingui a Catalunya, sigui quina sigui la reforma. Però va defensar el sistema de caixes d'estalvi català i que el govern tripartit havia treballat per afermar-lo.

El portaveu a Madrid d'ERC, Joan Ridao, i el secretari general d'ICV, Joan Herrera, van criticar durament un pla que, si es porta a terme, no permetrà que les caixes facin la funció social que sempre han tingut. Ridao va demanar que es mantingués la territorialitat de les caixes i Herrera va observar que hi havia solucions altres per a reformar els sistema financer sense haver de convertir les caixes en bancs.

El diputat de Solidaritat per la Independència (SI), Alfons López Tena, va explicar que 'ja es veia venir que Catalunya es quedaria sense caixes'. Per tant, 'denunciem i lamentem que el govern de la Generalitat de Catalunya hagi manifestat la seva impotència i hagi dit que no hi pot fer res'. Per aquest motiu va demanar al govern respostes sobre què pensava fer perquè els diners dels catalans 'no estiguessin en mans de l'oligarquia espanyola'. Ara, 'si no poden impedir que ens robin, que dimiteixin, en la vergonya i el deshonor'.

Men?ame