10.08.2010 - 06:00
Ximo Puig és en ple procés de reflexió sobre si opta a la candidatura socialista a les eleccions de l’any que ve. En una entrevista amb VilaWeb, el batlle de Morella i portaveu adjunt del PSPV a les Corts diu que si la direcció del partit s’oposa a la celebració de primàries, hi renunciarà, perquè només les vol plantejar com a ‘element dinamitzador’ i no pas de divisió. Puig pensa que cal reactivar el partit, perquè el veu ‘absolutament ensopit’ i sense prou ambició col·lectiva.
– Vostè és ara en procés de reflexió. Ha decidit si vol presentar-se a unes primàries?
Encara no. Però sí que sóc en ple procés de reflexió, perquè cal veure si les primàries poden significar un nou escenari de confrontació interna. Si és així, no tinc cap interès en presentar-m’hi. Però si han de significar la dinamització dels militants i hi haguera una certa entesa en el partit podrien ser una bona oportunitat. Si des de la direcció del partit al País Valencià no es veiés bé el procés de primàries, hi renunciaria.
– Si a Jorge Alarte no li semblés bé que es presentés a unes primàries, ho deixaria córrer?
Sí. Les primàries no les veig en termes de poder intern ni de confrontació, sinó d’obertura de projecte. Qualsevol moviment intern s’ha de consensuar.
– Sembla decidit a comunicar-li la voluntat que hi hagi primàries.
La decisió la comunicaré directament al secretari general, però ara encara podria donar tants elements a favor com contraris a aquesta opció. Prendré la decisió la darrera setmana d’agost o la primera de setembre, al voltant del primer de setembre.
– L’entorn d’Alarte, segons alguns mitjans, diu que vostè ha fet un moviment estratègic perquè el seus afins tinguin unes bones quotes a les llistes.
Això també ho deien quan em vaig presentar per a secretari general. Però aquest és un altre escenari. Ara s’ha d’elegir el candidat i, després, les llistes. Són processos diferents. Passe el que passe, si el secretari general és el candidat finalment tindrà el meu suport. I ell decidirà en funció dels seus criteris, quines llistes decideix. Jo no faig això per a guanyar més espai. Ja tenim el que tenim en els òrgans del partit. Si el secretari general vol fer equip comptant amb tots bé; si no, també.
– Quina resposta ha rebut des de dins del partit?
Tothom coincideix a dir que cal saber quins són els riscos propis en una estratègia com aquesta, però jo no ho avalue des d’un punt de vista personal. Si el meu plantejament ha de causar divisió al partit, ho deixe. En canvi, pense que ho hem de plantejar en el sentit que volem guanyar les eleccions, que no ens rendirem, que ho fem des de l’entesa i des de la complicitat.
– Pensa que la situació dels socialistes a Madrid pot afavorir la celebració d’unes primàries al PSPV?
Crec que les situacions no són equiparables, però és cert que s’ha tornat a obrir un procés que s’havia donat per tancat: semblava que les primàries quedaven relegades i ara sembla que no. En qualsevol cas nosaltres hem de fer el nostre anàlisi propi, de què passa aquí, de quina és l’agenda valenciana i com podem afrontar una situació excepcionalment difícil. Perquè a la crisi i als números rojos s’afegeix la crisi política arrossegada pel cas Gürtel. Per tant, hem de fer un anàlisi de com podem afrontar les eleccions amb una certa garantia d’èxit o, si més, si hi ha la combinació de tothom per a fer possible el canvi. El tema és veure si les primàries són l’instrument adequat o no.
– Com pot encarar el PSPV uns sondatges encara tan favorables al PP?
El que cal és trencar la inèrcia. Es pot fer amb primàries o amb qualsevol moviment del secretari general. A Madrid ha intervingut la direcció federal, cosa que pense que no s’hauria de fer ací. L’únic que puc fer jo ara és plantejar la conveniència de les primàries. Ara es dóna per fet que no hi haurà cap tipus de canvi, malgrat la corrupció i les xifres econòmiques. Sembla que apareix aquesta sensació, i s’ha de combatre des de baix, primer convencent l’espectre de l’esquerra i el PSPV mateix que no ha de ser així, per vigoritzar el partit, i per intentar gent que ens ha acompanyat unes altres vegades, gent jove, i buscar innovació.
– Veu el partit dividit?
No. El que veig és que està absolutament ensopit, sense la suficient ambició generalitzada, sense prou ambició col·lectiva. No vol dir que no la puga tenir el secretari general, però el partit, el veig desmotivat, i encara hi ha temps per a motivar-lo. Crec que hi ha diferents percepcions dins del partit però no hi ha posicions irreconciliables. No només necessitem anar en la mateixa direcció, sinó també tenir més gent per ser una alternativa real.
