Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  12.07.2010  20:00

Autor/s: Martí Crespo

Quinze anys de la vergonya de Srebrenica

Men?ame
 

Srebrenica, un tranquil municipi de majoria musulmana enclavat al sud de Bòsnia i Hercegovina, va sortir de l'anonimat secular el 1995. Fa quinze anys, aquest enrevessat topònim bosnià va saltar a primera plana com a sinonim de genocidi, de matança indiscriminada i, també, de vergonya internacional. L'11 de juliol de 1995, en plena guerra als Balcans, forces paramilitars sèrbies comandades pel general Ratko Mladic van encerclar la població, de trenta mil habitants, i hi van entrar sense oposició. En pocs dies, l'exèrcit serbo-bosnià va exterminar quasi tots els homes musulmans en edat militar i en van expulsar les dones. Es calcula que hi van morir més de vuit mil nois i adults, enterrats en fosses comunes que, quinze anys després, es continuen exhumant. De moment s'han pogut identificar la meitat dels cadàvers, que es tornen a enterrar en cerimònies com la que es va fer ahir: set-centes setanta-cinc víctimes van ésser soterrades al corprenedor cementiri de Potocari, el mateix indret on hi havia el quarter general del contingent neerlandès de Cascos Blaus de l'ONU que va contemplar passivament la principal matança de civils a Europa després de la segona guerra mundial.

Monument a la infàmia

El negligent i impotent paper de les forces de les Nacions Unides en el cas concret de Srebrenica és un llast que encara arrossega la comunitat internacional. La manca de reacció davant la màxima expressió de la neteja ètnica perpetrada per les milícies feixistes sèrbies a Bòsnia s'agreuja, amb la perspectiva del temps, per la impossibilitat, fins ara, de detenir el responsable material de la matança, el general Ratko Mladic. Per denunciar la negligència internacional a Srebrenica i recordar la 'traïció de les Nacions Unides a Bòsnia', l'ONG alemanya Centre de la Bellesa Política vol aixecar a Srebrenica una Columna de la Infàmia amb 16.744 sabates, que corresponen a les 8.372 víctimes de la matança. L'escultura, de vuit metres d'alçada i pintada de blanc, plasmarà les inicials de les Nacions Unides en anglès (UN) perquè la comunitat internacional no oblidi la 'nit de la vergonya' de fa quinze anys. A més, l'ONG ha demanat a l'associació Dones de Srebrenica que decideixi la llista de noms dels polítics occidentals i generals que cal incloure a la Columna de la Infàmia.

'Srebrenica, la vergonya d'Europa'

Més a prop geogràficament hi ha una altra iniciativa molt interessant que també es dedica a recordar la matança de fa quinze anys. És Srebrenica a la memòria, una de les moltes propostes digitals impulsades per l'Associació Memòria i Història de Manresa per mitjà del portal Memoria.cat. La web es va activar fa alguns anys per a fer memòria dels milers de morts i desapareguts de Srebrenica i en solidaritat amb les seves famílies: 'Per a recordar-los, per a tenir present que Europa els va deixar indefensos davant la barbàrie, per ajudar a prendre consciència que mai dels mais ha de tornar a ser possible una salvatjada d'aquest gènere i que això també passa per barrar el pas permanentment i de soca-rel a qualsevol manifestació de feixisme, xenofòbia o intolerància'.

Men?ame