26.06.2010 - 19:30
Un dels torneigs més joves del rugbi a casa nostra, el Quatre Barres, va néixer fa tres anys a causa de l’Alguer. La petició de l’Amatori Rugby Alghero de participar en la lliga catalana no va prosperar dins la Federació Catalana de Rugby i els clubs catalans que hi eren favorables van decidir d’organitzar un torneig alternatiu i autogestionat, amb voluntat d’incloure tots els equips de terres de parla catalana que s’hi volguessin sumar. El club de l’Alguer, comandat per Luca Nurra i Fabio Corbia, s’hi va sumar des de la primera edició, al costat de cinc equips catalans. Tant la petició com la participació de l’Amatori en competicions del Principat no haurien estat possibles sense els vols barats de la companyia aèria Ryanair, que des de 2004 enllacen els aeroports de l’Alguer i Girona. Efectivament, ‘Santa Ryanair’, com la qualifica en una cançó el cantant Claudi Sanna (entrevista amb VilaWeb TV), ha revolucionat les relacions entre la ciutat sarda i el Principat, convertint-se en un veritable pont sobre la mar blava que en menys d’una hora permet als jugadors algueresos o catalans de plantar-se en terreny contrari. I no sols per jugar, sinó també per compartir l’esperat tercer temps, la convivència postmatx al voltant de menjar, cervesa i una mateixa llengua.
L’Alguer no té una tradició rugbística important. El club va néixer tot just el 1975, de la mà de quatre joves de la ciutat que practicaven waterpolo. Els mesos d’hivern, recorda Salvador Marinaro, no es podien entrenar perquè l’aigua de la piscina descoberta on jugaven era massa freda. I van optar per mantenir-se en forma amb un altre esport, el rugbi. Actualment, l’Amatori té dos equips. El primer ha jugat l’última temporada a la sèrie A italiana (segona divisió) i al juliol sabrà si s’hi manté o si baixa a la B. El segon equip de l’Amatori és el que participa des del començament en la copa Quatre Barres: el primer any la va obtenir els Enginyers del Poblenou, la temporada passada van empatar aquest mateix equip i l’Alguer, i enguany el trofeu ha agafat el vol de Ryanair i ha aterrat a l’Alguer. Justament, els Enginyers i l’Amatori ja havien començat a parlar de fer una competició conjunta abans de la negativa de la Federació de Rugbi a deixar entrar l’equip alguerès a la lliga catalana. El 2004, recorda Luca Nurra, van fer un partit amistós al Poblenou, i el 2005 es va jugar la tornada a Sardenya. D’aquí van sorgir les bases de la relació entre els dos clubs, que va desembocar el setembre de 2007 amb la creació d’un torneig que, de cara al futur, també vol mirar d’integrar algun club de Catalunya Nord. És més complicat, ara com ara, de fer-hi participar equips illencs o valencians, perquè el cost en temps i en diners del desplaçament és massa alt.
Nurra qualifica els tres anys de torneig d’experiència fantàstica. I no sols a escala esportiva, amb una copa a la butxaca i la presència de jugadors algueresos (com Toni Daga) tant en la selecció del Quatre Barres com a la selecció catalana de rugbi XIII. ‘Les relacions ara són més fortes i ha nascut una amistat entre jugadors i tècnics de tots els clubs. Hi ha un sentiment de família’. Hi ajuda enormement la mateixa tradició del rugbi, un esport on tant es valora la força i l’esforç com el respecte per l’adversari i l’àrbitre, i que potencia valors com la solidaritat i la companyonia. Un cartell presideix el camp de l’Alguer: ‘L’amistat i el respecte són la victòria més gran’. I això es demostra tant al terreny de joc com a fora, en l’anomenat tercer temps, l’espai de contacte personal i relació social entre equips una vegada acabat el matx. Nurra destaca, en aquest sentit, la importància de jugar amb contrincants del Principat: ‘Els jugadors joves que no parlen l’alguerès em demanen que els n’ensenyi, perquè veuen que es poden entendre i relacionar després amb els jugadors rivals. Ha nascut un interès per la llengua de nois que no la parlen. Per això crec que la part més important del rugbi comença quan s’acaba el partit’. De l’observació personal i dels resultats del Quatre Barres, Nurra en treu una gran conclusió: ‘Has de crear interès perquè aquesta llengua es mantingui viva. Si no hi ha relacions amb els Països Catalans, aquesta llengua es mor’.
A l’Amatori, la llengua oficial és l’alguerès: els estatuts, els reglaments i l’himne són en català, per voluntat del grup dirigent i més veterà del club. Però on més es treballa per lligar l’esport i la identitat és a la secció juvenil, que integra ara mateix una quarantena de minyons d’entre 6 anys i 12 sota la tutela d’un apassionat per la llengua, Fabio Corbia. Explica amb orgull que el seu cognom, antiquíssim, és propi únicament de l’Alguer, i que tota la seva família ha parlat sempre l’alguerès, fins i tot de pares a fills en una època, els anys 1960 i 1970, en què el català era un idioma desprestigiat, dels pobres, per la pressió d’una educació i uns mitjans de comunicació del tot italianitzats. Corbia, que diu que es va retrobar identitàriament en un viatge amb veler a les Illes Balears el 1988 (‘va ser el meu Retrobament invers’), fa servir l’alguerès habitualment a l’escola de rugbi. I en els encontres que de tant en tant s’organitzen amb equips juvenils catalans ha pogut comprovar ‘l’esforç monumental que fan els infants algueresos per comunicar-se, perquè veuen que el català els serveix per relacionar-se’. La reeixida experiència de l’Amatori amb el torneig Quatre Barres i en l’ús de la llengua, afegeix Corbia, ja ha generat consultes d’equips de bàsquet, de futbol i de judo de l’Alguer mateix, acostumats a contactes esporàdics amb clubs catalans, però sense la constància o continuïtat que permet un torneig en format lliga com el Quatre Barres. Però, com comenta, hi ha un núvol que pot tapar aquest moment dolç: ‘Tot això ha nascut gràcies a Ryanair, però alhora tot depèn d’aquesta companyia irlandesa que només mira els guanys, no la identitat. Ryanair pot trencar el pont en qualsevol moment’. En efecte, l’aerolínia ha obert enguany un segon hub sard al sud de l’illa, a Càller, i l’aeroport de l’Alguer ha vist com es reduïen progressivament els vols amb unes quantes destinacions.
En el binomi de l’activitat física i la llengua també es mou, des de fa tan sols quatre anys, una de les associacions més joves i amb menys lligam amb el passat del cúmul d’entitats culturals alguerès. Es tracta del Centre Excursionista de l’Alguer (CEA), presidit per Paolo Salis. Ell mateix explica que van néixer l’abril de 2007 d’un grup d’alumnes d’un curs de català impartit per Òmnium Cultural que compartien l’estimació pel patrimoni tant natural com lingüístic de l’Alguer. De fet, confessa Salis, va ser el professor d’aquell curs, l’aleshores lector de català de la Universitat de Sàsser Joaquim Gadea, qui va verbalitzar a la classe la sorpresa que li causava que l’Alguer fos l’únic poble català sense centre excursionista. ‘El fet de ser un poble de marina ens impedia de mirar cap a l’interior muntanyós, però ara t’adones que la majoria d’excursions les fem arran de la marina, al voltant de l’Alguer i pel nord-oest de Sardenya’, comenta Salis.
El seu naixement al si d’un curs de llengua ajuda a explicar una de les bases no escrites del CEA: les excursions es fan en català. És una decisió ferma que ha portat resultats molt satisfactoris en una societat on l’alguerès, constaten, ‘és una llengua viva latent’, que moltes persones comprenen però no s’atreveixen a parlar. Fer una excursió mensual on es convida els participants a parlar-lo desimboltament, que els ofereix l’oportunitat de fer-lo servir, dóna resultats. ‘Superen la primera por i el mètode acaba funcionant perfectament’, afirma Salis, que ho exemplifica amb la presència entre la trentena de membres del Centre (la majoria a la trentena) d’un anglès i una romanesa, ja amb força nivell de català. ‘Sense imposicions, acostem els joves a la llengua per la via de l’activitat excursionista i la posem en pràctica de la manera més senzilla, amb molt bons resultats. Aquesta és la nostra manera de defensar el català’.
Com l’Amatori, el CEA també es beneficia de les facilitats de comunicació obertes des de fa sis anys per Ryanair. Participen en els Aplecs Excursionistes dels Països Catalans i, de fet, s’encarregaran d’organitzar el de l’any vinent a l’Alguer. S’han integrat al projecte ElCami.cat per planificar el tram de senders del territori de l’Alguer, i col·laboren amb la Plataforma per la Llengua en campanyes de conscienciació lingüística. Els últims adhesius que han imprès conjuntament, i que es poden trobar per tota la ciutat, apel·len a no avergonyir-se per parlar alguerès, el principal objectiu del CEA amb les seves excursions, juntament amb la valorització del patrimoni natural. Alguns dels seus membres, de fet, van participar del 6 a l’11 de maig en la Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura, aprofitant que es va fer justament a l’Alguer. La UCECN, nascuda fa set anys a Seròs (Segrià), ha estat el segon any que s’ha fet a l’Alguer, on té seu estable, gràcies al suport acadèmic de la Universitat de Sàsser, l’Obra Cultural de l’Alguer, el Parc Natural Regional Port Compte i el Parc Nacional de l’Asinara.
Enllaços
Array
Array
