Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  13.06.2010  06:00

Bèlgica celebra unes eleccions generals marcades pel creixement independentista

El N-VA primereja els sondatges i el sobiranisme flamenc pot assolir un resultat històric

Men?ame
 

A Bèlgica hi ha avui eleccions generals, amb la viabilitat del federalisme en joc. El N-VA, un partit independentista flamenc, pot guanyar-les per la pèrdua de vots dels reformistes neerlandòfons i assolir un resultat històric per al sobiranisme. Amb això la formació d'un govern de coalició federal amb els partits valons pot esdevenir més complicada que mai.

El president del N-VA, Bart de Wever, és el candidat més ben situat per a ser el nou primer ministre belga. Els últims dies de campanya no s'ha estat de reiterar que una victòria del seu partit no significaria pas la fi automàtica de Bèlgica: 'Si hi ha voluntat política d'arribar al confederalisme, serà possible un acord en un termini normal. Altrament, l’acord s'haurà de fer sense nosaltres.'

De Wever defensa que a mig termini l'estat belga només hauria de tenir les competències comunes de Defensa i Exteriors. Després Bèlgica 's'evaporarà de forma gradual'.

Atzucac polític i recuperació econòmica

Vincent Laborderie, investigador de la Universitat Catòlica de Louvain, explica així l'ascens del N-VA: 'El bloqueig que viu Bèlgica des de fa anys desespera molts flamencs, que creuen que de Wever podria desbloquejar les negociacions, però molts no volen la independència i ja en tindrien prou amb un confederalisme real'.

Ara, la majoria de partits flamencs estan decidits a reformar la constitució per donar més poder polític, econòmic i fiscal a les regions, mentre els partits valons defensen, en canvi, la descentralització actual. Si l'independentisme creix, ja sigui per convicció o com a vot de càstig als reformistes, la formació d'un govern federal mixta i paritari entre valons i flamencs pot ser molt difícil.

En plena crisi econòmica mundial un nou bloqueig institucional pot perjudicar la política econòmica belga. Malgrat tenir la tercera economia més endeutada de l'eurozona, després de Grècia i Itàlia, Bèlgica es comença a recuperar. L'executiu sortint va posar en marxa un pla d’austeritat per rebaixar el dèficit, però els organismes internacionals ja demanen una reforma de les pensions i la negociació dels salaris del sector públic.

A més, Bèlgica relleva l’estat espanyol en la presidència de la UE el mes vinent. Tot i l'experiència política i diplomàtica belga, és probable que aquesta presidència coincideixi amb el període de negociacions entre partits per formar coalició.

L'hora de l'independentisme flamenc

A Bèlgica el vot és obligatori. Això fa que el 40% d'electors indecisos puguin tenir l'última paraula i modificar el sentit dels sondatges.

Aquest dilluns, un de la cadena RTL atorgava un 26% d'intenció de vot al N-VA, que, d'aquesta manera, aconseguiria un creixement espectacular de 12,9 punts respecte de les últimes eleccions (juny del 2007). Aquest seria, a més, el millor resultat electoral assolit mai pel moviment sobiranista flamenc.

Per una altra banda, sembla que els electors vulguin castigar els reformistes flamencs, responsables de la crisi política que ha dut a unes eleccions anticipades, donant als demo-cristians del CD&V i als liberals de l'Open VLD un 16,2% i un 13,6% dels vots respectivament. Els socialistes sembla que seran la segona força, amb el 16,3% dels vots, i que el Vlaams Belang, un partit independentista d'ultradreta, conservarà el 15% de vots que ja té.

Les negociacions per a formar el govern federal van durar més de mig any, però la disputa sobre el districte de Brussel·les-Hal-Vilvoorde va motivar la sortida dels liberals flamencs (Open VLD), un dels cinc partits, i una nova dimissió del primer ministre, Yves Leterme (CD&V).

A Valònia el mapa polític no seria tan diferent. Els socialistes (PS) es mantindrien com la primera força amb el 30% dels vots, seguits pels liberals (MR) amb el 20,2%. Ara, tots dos perdrien pes en favor dels verds d'Ecolo (18,9%). Els democratacristians es mantindrien amb un 16,1%. El xenòfob Front Nacional (FN) i el PP, un Partit Popular molt jove, creixerien lleugerament situant-se prop del 4%. A Brussel·les, la tercera circumscripció on també hi ha majoria de població francòfona, el MR (22,7%) superaria els socialistes (19,4%), seguit per Ecolo (13,9%) i CdH (12,1%). La gran sorpresa seria l'augment del PP (8,8%).

L'annexió de Valònia a França

Els valons que defensen un divorci polític amb els flamencs són minoritaris. El partit Rassemblement Wallonie France no tem la dissolució de Bèlgica i propugna la unió de Valònia i Brussel·les a l'estat francès.

No obstant, el 66% dels ciutadans de l'estat francès acceptarien l'annexió dels valons a França si un dia Bèlgica es fractura, segons un sondatge publicat aquest dijous pel diari France Soir. La dada supera en sis punts la registrada el juliol del 2008 i en dotze la del novembre del 2007, i posa de relleu una creixent simpatia dels francesos cap als valons. Ara, els joves són menys favorables a aquesta possibilitat.

Men?ame