10.05.2010 - 08:21
Els ministres d’Economia de la UE han aprovat avui a la matinada un fons de rescat de 500.000 milions d’euros per als estats amb més problemes de solvència, com Espanya i Portugal, que tinguin problemes per refinançar el deute. El Fons Monetari Internacional hi farà una aportació de 250.000 milions. D’aquesta manera, la UE vol donar estabilitat a l’euros, evitant que la crisi grega es contagiï a l’estat espanyol i al portuguès, que s’han compromès a retallar el dèficit públic amb ‘mesures de consolidació fiscal’ els pròxims dos anys.
El fons de rescat aprovat té el propòsit de ‘garantir l’estabilitat de l’euro, a la zona euro i en els mercats financers’, ha declarat la ministra d’Economia francesa, Christine Lagarde. ‘Observem en els mercats comportaments de manades de llops, i si no les aturem, faran miques els països més febles’, ha afegit el ministre suec, Anders Borg.
El nou fons inclou 440.000 milions en préstecs i garanties de països de l’eurozona en un termini de tres anys, seguint el model de rescat per a Grècia. La segona part del fons de rescat suposa 60.000 milions d’euros del mecanisme d’ajuda financera en la balança de pagaments de la Comissió. Aquest mecanisme ja s’ha utilitzat per a ajudar Hongria, Romania i Letònia en la crisi actual, però fins ara els estats de l’eurozona tenien prohibit de recórrer-hi. Ara ja no ho tindran prohibit, i serà el diner més ràpid d’obtenir, a un interès del 5%, en cas que algun estat necessiti de fer ús del fons. Finalment, l’FMI aportarà 250.000 milions en el fons.
El govern espanyol anuncia una retallada del dèficit
De fet, el govern espanyol ha anunciat que no recorreria al fons, però s’ha compromès a dur a terme aquesta retallada del dèficit, i de fer-ho en 15.000 milions
La ministra d’Economia espanyola, Elena Salgado, no ha volgut explicar encara quines mesures concretament emprendrà l’executiu i ha dit que se’n sabrien detalls en la comparexença de dimecres de José Luís Rodríguez Zapatero.
Salgado ha declarat que les ‘circumstàncies excepcionals’, és a dir, la circulació de rumors i temors sobre el contagi grec i les conseqüències negatives en les borses, sobretot en l’espanyola, ha obligat l’executiu a ‘accelerar la consolidació fiscal’.
