La tragèdia del camp d’Argelers, en primera persona

Martí Crespo

11.12.2009 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El programa Sense ficció de TV3 va estrenar ahir al vespre el documental Camp d’Argelers (‘trailer‘), dirigit per Felip Solé. En el setantè aniversari de la retirada republicana, el documental detalla exclusivament la duríssima vida de més de cent mil republicans al camp de concentració d’Argelers de la Marenda (Rosselló), obert per les autoritats franceses, del febrer de 1939 a l’octubre de 1941. Per Felip Solé, és el primer documental que parla d’uns camps d’exclusió (Argelers, el Barcarès, Ribesaltes i Sant Cebrià van ser els més importants de Catalunya Nord) ‘amagats sota una llosa de plom a França’, on milers de refugiats del feixisme franquista van ser tractats com a ciutadans de segona, sota lleis arbitràries i vexacions. La producció combina arxius, testimonis i ficció: a més de recreacions dramatitzades sobre el dia a dia (vídeos i bloc del rodatge, coproduït per TVC, Utòpic i Kalimago Films), s’hi inclouen una vintena d’entrevistes amb testimonis directes, fotografies inèdites i imatges històriques com les del film ‘Un peuple attend’ (1939) de Jean-Paul le Chanois, rodat d’amagat, en què es mostra el tracte inhumà que rebien els refugiats. Més enllà del documental, hi ha alguns testimonis més, en primera persona, de la tragèdia dels camps d’exclusió de Catalunya Nord.

El pintor, dibuixant i il·lustrador gràfic Josep Bartolí (Barcelona, 1911 – 1995), col·laborador de publicacions com ‘La Humanitat’, ‘L’Opinió’ i ‘L’Esquella de la Torratxa’ en qualitat de dibuixant de temes polítics, el febrer del 1939 va travessar l’Albera fugint de les tropes franquistes, i en dos anys va passar per set camps de concentració nord-catalans i francesos. D’aquella experiència, en va deixar un testimoni gràfic ple de dolor i de cruesa. Molts dels dibuixos es van publicar el 1944 al llibre ‘Campos de concentración‘, just un any després d’haver arribat ell a Mèxic.

L’escriptor Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911 – 1995) va centrar una part de la seva producció literària en l’experiència de la guerra i l’exili. N’és una bona mostra el llibre Un de tants, que acaba de publicar Club Editor. En alguns capítols, com ara ‘Camp de concentració’ i ‘La bèstia trista’ (que podeu descarregar-vos ací i ací, pdf), exposa les dures vivències a les platges rosselloneses de Sant Cebrià, el 1939.

De fet, el pas de milers de persones per aquests centres d’exclusió consta escrit en una extensa bibliografia, entre relats personals i estudis.

El de la platja d’Argelers de la Marenda és un dels camps d’estudi del Centre Internacional d’Estudis i Documentació de la Retirada i del Museu Memorial de l’Exili, dos espais, d’Argelers de la Marenda i de la Jonquera, forjats perquè hom pugui conèixer i estudiar l’exili consegüent a la guerra de 1936-1939.

Enllaços
Array
Array

Ens ajudeu a fer un plató?

Fem una gran inversió per a construir un plató televisiu i poder oferir-vos així nous formats audiovisuals de qualitat.

Gràcies per fer-ho possible.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem