27.11.2009 - 06:00
Aquests darrers quaranta anys els moviments veïnals de Barcelona han aconseguit ‘cent victòries’, la majoria lligades a la conservació d’espais com la fàbrica de Can Ricart, el centre Golferichs o el Museu d’Història de la ciutat. És precisament en aquest espai que s’inaugura avui l’exposició ‘Barcelona-Madrid 40 anys d’acció veïnal’, comissionada per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Heus-ne ací el catàleg.
‘Aquest repàs dels quaranta anys de moviments veïnals (abans ja n’hi havia, però no eren legals) demostra que els ciutadans han estat fonamentals per a la construcció de la ciutat’, explica a VilaWeb Eva Fernàndez, presidenta de la FAVB. En un context de desafecció política general, però en plena efervescència d’iniciatives ciutadanes, com els referèndums sobre la independència, Fernàndez demana que es recuperi el paper que l’acció ciutadana ha tingut en política.
‘Amb el pas del temps, els polítics han acabat deslegitimant aquest paper i ara més que mai han de fer autocrítica i s’han d’adonar que no el poden menystenir.’ I continua: ‘No pot ser que l’Ajuntament de Barcelona faci un fullet publicitari sobre els cinquanta centres cívics de la ciutat i hi digui ben gros que són fruit de la feina del govern municipal, essent així que més de la meitat van ser erigits i impulsats pels veïns sense gens de suport municipal.’ Això no és sinó un detall simptomàtic, explica, que ‘ha de canviar’.
Per ella, molts ajuntaments han ignorat la veu de la gent o bé han acabat lligant alguns capdavanters veïnals a l’administració ‘com un sistema de control’. Tots dos comportaments, diu, són ‘molt negatius per a la política municipal i no ajuden gens ni la ciutat ni les institucions’. Per això, opina que ara és un bon moment per a fer una reflexió sobre la capacitat política de la gent i per a recuperar el rol actiu dels veïns, i convida tothom a visitar l’exposició. ‘Els més grans recordaran com van ser d’importants algunes de les accions dels veïns i els més joves no en sortiran gens indiferents.’ I rebla, contundent: ‘Els polítics professionals no poden tenir l’exclusiva de la política, perquè sense ciutadans amb ganes de canviar la realitat, el futur és desolador.’
La posició ‘erràtica i inoperativa’ de l’ajuntament al Raval
Un dels exemples més recents i més paradigmàtics d’aquesta situació a Barcelona és, per Fernàndez, el barri del Raval. ‘La posició erràtica de l’ajuntament ha acabat encenent els veïns i no sembla pas que s’hagi fet cap pas endavant: estem cansats de maniobres propagandístiques i de comissions i comissionetes.’ I recorda que els veïns del Raval fa anys que demanen un pla d’actuació i de descongestió del barri. ‘No pot ser que la solució de l’ajuntament consisteixi a fer un hotel de luxe a la rambla del Raval, a desnonar veïns i a no fer més espais per als sense-sostre i els drogodepedents en alguna altra part de la ciutat.’
Enllaços
Array
Array
