Es mor als cent anys l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss

  • Va morir-se la nit de dissabte a diumenge, però no s'ha sabut fins avui

VilaWeb
ELS LLIBRES DE LÉVI-STRAUSS EN CATALÀ

Tristos tròpics' (Ed. Anagrama, 1992)

'De prop i de llum' (Orion 93 Editores, 1989)

'El pensament salvatge' (Ed. 62, 1985)

'Raça i història' (Ed. 62, 1969)

Redacció
03.11.2009 - 17:43

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss s’ha mort als cents anys d’edat, segons que ha informat l’Escola d’Alts Estudis de Ciències Socials de París (EHESS). Lévi-Strauss va morir-se la matinada de diumenge, però la notícia no ha transcendit fins avui. Nascut a Brussel·les el 28 de novembre del 1908 en una família d’intel·lectuals francesos, Lévi-Strauss és considerat un dels autors més influents del segle XX en l’antropologia i les ciències socials.L’any 2005 la Generalitat li va concedir el Premi Internacional Catalunya (vegeu el discurs que va fer aleshores en pdf). El llavors president, Pasqual Maragall, va viatjar a París on li va lliurar el guardó. En aquell moment Lévi-Strauss ja era molt gran i per problemes de salut es va resoldre que l’acte es fes per primera vegada fora del Principat. Es va celebrar el 13 de maig a la Grand Salle des Séances de l’Acadèmia francesa.

El president del jurat del premi, el filòsof Xavier Rubert de Ventós va destacar que Lévi-Strauss era ‘l’últim gran pensador viu que ha il.luminat i ha enlluernat el món amb les seves teories’. Va ressaltar que, com tots els grans pensadors, ‘ha obert vies de coneixement, i ho ha deixat tot massa clar. En conseqüència, genera la seva pròpia heterodòxia. Tot s’ha de definir a partir de les seves teories. És una referència absolutament insalvable’.

Pare de l’estructuralisme, Lévi-Strauss es va negar a separar naturalesa i cultura. Les seves idees no només han influït en les ciències socials del segle XX, sinó que també ha influït en l’estudi de la filosofia, la religió comparada i la literatura: l’organització social i el parentesc, el pensament salvatge, la prohibició de l’incest, els mites, són elements a partir dels quals el pensador ha bastit el seu cos teòric.

Rubert de Ventós va recordar que el treball de camp de Lévi-Strauss va començar a finals dels anys quaranta amb l’estudi d’unes tribus del Brasil, entre les quals hi havia els nambikwara, origen del llibre ‘Tristos Tròpics’ (1955). Més tard, ‘El pensament salvatge’ (1962) va tirar per terra el tòpic segons el qual el fet de creure en la màgia, pràctica habitual en les societats primitives, no és fruit d’un pensament simple, sinó un primer estadi en el procés que condueix la humanitat cap a formes més complexes de reflexió.

Finalment, Rubert de Ventós també va assegurar: ‘Lévi-Strauss defineix com el primer acte cultural la prohibició de l’incest, que implica la búsqueda d’aliances, pactes i intercanvis amb d’altres pobles.

Enllaços
Discurs (pdf) de Claude Lévi-Strauss quan fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya, l’any 2005.
Le Monde: L’ethnologue Claude Lévi-Strauss est mort
Encyclopedia Britannica: Biografia de Claude Lévi-Strauss.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any