15.10.2009 - 18:12
El consell de govern català, en reunió extraordinària, ha acordat de demanar la nul·litat del judici que condemnà a mort l’ex-president Lluís Companys, i així ho faran saber a la fiscalia general de l’estat. Ho ha dit el president José Montilla (àudio), que ha comparegut amb la resta de membres del govern, avui que es commemora el seixanta-novè aniversari de l’assassinat de Companys. ‘Vam dir que no ens aturaríem i no hi ha cap raó per a desistir fins que no s’aconsegueixi l’anul·lació d’aquell judici’, ha dit Montilla (àudio).El president ha afirmat que aquest era un ‘gest coherent’ i que la Generalitat esperava ‘el darrer gest que reclama el poble de Catalunya’. A més, ha recordat que Companys va morir essent el president de la Generalitat i que ‘va ser afusellat per ser el president de Catalunya’, i ha afegit: ‘El poble de Catalunya ha perdonat però no podem confondre el perdó amb l’oblit: hi ha un capítol pendent que volem tancar amb dignitat’ (àudio). Així, segons Montilla, la demanda de la nul·litat del judici a l’ex-president era una ‘exigència ètica, política i històrica’ però que, a més, ara hi havia una ‘oportunitat jurídica’ que no es podia deixar escapar.
Finalment, ha reconegut ‘l’esforç polític i la dignitat moral de moltes persones i institucions’ i ha recordat ‘el compromís de tants catalans que al llarg de setanta anys han esperat un moment com aquest.’
Amb l’acord d’avui, el govern català ha instat el fiscal general a sol·licitar al Tribunal Suprem espanyol que revisi el judici. I és que, de recursos de revisió, solament poden interposar-ne els penats, els parents o el ministeri fiscal. D’acord amb la llei d’enjudiciament criminal, l’òrgan competent per a dirimir un recurs de revisió i per a declarar, si escau, la nul·litat de la sentència impugnada, és el Tribunal Suprem espanyol.
Ofrena floral
Al matí, els partits han fet al Castell de Montjuïc l’ofrena floral a Companys i tots han demanat que es declari la nul·litat del judici que el va condemnar. La jornada d’homenatges ha començat protagonitzada pel president del Barça, Joan Laporta, que ha participat en la marxa de torxes organitzada per Esquerra i ha fet una crida a aixecar-se davant de qui maltracta Catalunya (vídeo).
‘El record d’aquell assassinat ens ha de fer parlar clar i deixar de tenir por, i això ens exigeix que la nostra acció sigui coherent durant la resta de l’any’, ha declarat Laporta, que s’ha preguntat què pensaria Companys si pogués jutjar el que fa Catalunya actualment. I, acompanyat del president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha remarcat: ‘Als polítics moltes vegades us volen fer callar apel·lant al bé general. A mi també se m’ha intentat fer callar moltes vegades’ (àudio). Laporta també ha recordat l’ex-president del Barça Josep Sunyol, que també fou assassinat pel franquisme.
Catalunya, ‘colònia política’
Per la seva banda, Joan Puigcercós ha fet un elogi de la figura de Companys i una defensa de la política com l’eina que permet avançar en un moment de descrèdit. Puigcercós ha afegit que la ‘justícia social’ i la llibertat de Catalunya és ‘la mateixa cosa’.
Puigcercós ha afegit que ‘a partir d’ara el camí fa baixada’, ja que ‘el més difícil ja ha passat’. ‘Aquella Espanya rampant que semblava que havia de ser una potència emegent a Europa’, ha dit, ‘és un model que entra en una situació de crisi econòmica i política, com ho va ser l’Espanya de la pèrdua de les colònies de Cuba i les Filipines’. Segons Puigcercós, ‘ara queden altres colònies, com Catalunya, una colònia política que espera poder emancipar-se’.
‘Arriba tard’
Sobre la petició de nul·litat del judici, el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha dit a VilaWeb: ‘Era una qüestió que el govern català tenia pendent, però arriba tard’. I és que ha calgut que tot d’entitats demanessin al govern que pressionés per aconseguir l’anul·lació del judici.
Cruanyes ha demanat a l’executiu català que, si el Tribunal Suprem espanyol no revisa el judici, continuï reclamant-ho fins a aconseguir-ho. De moment,
‘El govern espanyol no ha fet la seva feina’
‘L’executiu espanyol s’ha d’implicar i ha de promoure la revisió del judici a Companys’, segons Cruanyes, que considera que el govern espanyol no ha fet la seva feina. També creu que, si el Tribunal Suprem espanyol denega la revisió del judici, serà responsabilitat de l’executiu espanyol.
I és que el govern espanyol no ha fet cap pas per a aturar el procés contra Companys, malgrat les promeses de la vice-presidenta, María Teresa Fernàndez de la Vega, explicitades fa cinc anys a Montjuïc. Quan ha tingut esment de la iniciativa del govern català, De la Vega s’ha limitat a dir que la ‘respectava’, però que eren els tribunals que tenien ‘la paraula sobre aquesta decisió, no el govern espanyol’. Semblantment, l’anterior ministre de Justícia espanyol, Mariano Fernández Bermejo, quan li van demanar, ara fa un any, com actuaria el Tribunal Suprem espanyol en cas d’un recurs d’anul·lació del judici, va respondre que no podia saber-ho i va recordar que el decret de desenvolupament de la llei de memòria històrica es trobava encara al consell d’estat.
L’acte de reparació moral de Companys
De moment, el govern de Zapatero s’ha limitat a fer un acte de reparació moral de Companys, com la néta del president, Maria Lluïsa Gally, i el conseller d’Interior, Joan Saura van demanar fa un any a Bermejo. En efecte, finalment, Gally va rebre ahir a Mèxic el document de reparació moral de l’actual ministre de Justícia espanyol, Francisco Caamaño. Però la néta de l’ex-president va manifestar que el document solament tenia sentit si servia per aconseguir la nul·litat del judici sumaríssim contra Companys. Igualment ho veu el conseller d’Interior, Joan Saura, que va dir: ‘La reparació de la memòria de Companys és el primer pas de la nul·litat del judici que el va condemnar’.
Lluís Companys és l’únic president europeu democràticament elegit que va ser executat pel feixisme. L’afusellament havia estat dictat pel Consell de Guerra d’Oficials Generals tingut a Barcelona el 14 d’octubre de 1940, que l’acusà d’adhesió a la rebel·lió. Una sentència que no ha estat mai anul·lada i que ara el govern vol demanar que es revoqui.
Els primers passos, fa un any
Fa un any Saura i la néta de Companys es van reunir amb Bermejo per demanar-li un acte de reparació moral del president. Entre els documents que li van lliurar hi havia una carta de la néta de Companys, que diu que el seu avi va ser afusellat perquè detenia ‘la màxima representació institucional de la Generalitat de Catalunya’. Aquest va ser un primer pas perquè el Tribunal Suprem espanyol acabés tramitant la nul·litat del judici militar que el va sentenciar sense garanties democràtiques.
Enllaços
VilaWeb TV: Toni Soler: ‘Lluís Companys era més d’esquerres que no tots els polítics d’ara’.
Notícies relacionades a VilaWeb: El govern espanyol continua sense anul·lar el judici a Companys (30-01-09)
Mail Obert de Vicent Partal: Companys i els límits de la dignitat.
