Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  14.11.2008  06:00

Francesc Serés escriu teatre

'Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig' (Quaderns Crema) proposa tres peces dramàtiques a l'entorn d'aquests personatges medievals

Men?ame
 

'Vaig triar Ramon Muntaner, Ramon Llull i Jaume Roig perquè, en la vida i en l'obra d'aquests autors, hi vaig trobar una sèrie de temes que podien transportar-se a l'actualitat', comenta Francesc Serés del seu nou llibre, 'Caure amunt' (Quaderns Crema). 'Amb Muntaner, el primer amb què vaig confrontar-me, volia tractar de la memòria històrica, però no volia escriure una novel·la històrica. És per això que vaig anar a parar al gènere teatral.'

L'autor de 'La força de la gravetat' recorre per primera vegada al text dramàtic. 'És teatre de paraula', diu l'editor, Jaume Vallcorba, que ha optat per no anunciar enlloc del llibre que s'hi contenen tres obres teatrals.

Continua Serés: 'En cada cas vaig triar una obra de l'autor i un moment de la seva vida, per abordar una qüestió de fons. En el cas de Muntaner, vaig imaginar que el rei li encarregava la crònica oficial, que no volia escriure, perquè en les conquestes havia perdut un fill i hi era contrari (és una situació de ficció, és clar). En el cas de Jaume Roig exploro les relacions de poder entre homes i dones. I en vaig treure el gaudi enorme de la relectura constant de 'Espill', perquè és un llibre divertidíssim, com una facècia immensa. Quant a Llull, a més de l'alteritat i la religió, també exploro un tema que m'ha preocupat sempre en l'àmbit literari i acadèmic, que és l'apropiació que, d'un autor, en fan estudiosos i deixebles, 'Llull va dir això i no allò altre...'

El llibre inclou les tres obres en tres actes cadascuna, pensades per a ser representades en una hora i mitja, aproximadament. Però a banda l'estructura, hi ha més elements que donen unitat al llibre: 'Són tres autors que em proposen temes de fons i, cosa millor, són de la pròpia tradició; tots tres són escriptors, però d'alguna manera ho són des de fora (un cronista, un religiós, un metge); la família sempre fa el contrapunt i el contrapès de cada personatge; i el poder és al darrere de tots tres textos.'