Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  04.10.2008  18:03

Centenari de la Cripta de la Colònia Güell sota la Pressió Urbanística

Men?ame
 

Aquest 4 d’octubre del 2008 es commemoraran el 100 anys de la col·locació i benedicció de la primera pedra de la cripta de la Colònia Güell, obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. Amb aquest motiu, el Bisbat de Sant Feliu farà diversos actes de celebració. La Cripta és Patrimoni de la Humanitat des de l'any 2005, però les pressions urbanístiques amenacen tot el seu entorn, i l'existència de la mateixa Colònia Güell envoltada d'edificacions.

La Colònia Güell, i en ella, la Parròquia del Sagrat Cor, coneguda arreu com la “Cripta de la Colònia Güell”, celebra aquest any el primer centenari de la col·locació de la primera pedra el dia 4 d’octubre de 1908, amb la presència aleshores de l'arquebisbe de Barcelona, Dr. Salvador Casañas i Pagès, de Mn. Gaspar Villarrubias, de la tenència parroquial, el comte Güell i família i els habitants de la Colònia. Al llarg dels anys, la cripta ha sobreviscut a revolucions, guerres i crisis econòmiques gràcies als seus preveres i el zel dels habitants de la colònia que van saber conservar-la. El Bisbat de Sant Feliu, com a commemoració i acció de gràcies, aquest 4 d’octubre a les 17,45h col·locarà una placa commemorativa del centenari, i a les 19h hi haurà un concert a l’interior de la cripta amb l’actuació del Cor Madrigal. El diumenge, 5 d’octubre, a les 11h se celebrarà una missa, presidida per Mossèn Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat. L’alcaldessa de Santa Coloma, Maria Dolors Pueyo i Bertran, assistirà també als actes. Pròximament, els dies 20-21 de novembre, s’inaugurarà una exposició sobre aquesta obra de Gaudí a la Pia Almoina, al Museu Diocesà de Barcelona.
La Cripta està inclosa a la llista de béns Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 2005, però la restauració realitzada per la Diputació de Barcelona fa uns anys va rebre el rebuig popular i de molts professionals d'aquest camp. No només les restauracions polèmiques adreçades als turistes amenacen la Cripta, sinó també l'especulació urbanística. En aquest cas sota la direcció dels poders públics que regeixen el Consorci de la Colònia Güell: Ajuntaments, Diputació i Generalitat. L'Ajuntament de Sant Boi va aprovar en el ple de setembre el planejament urbanístic corresponent al seu terme, que s'inclou en el projecte edificatori per sobre de la Colònia Güell, amb més de mil habitatges. Cal afegir l'ARE de la Riera de Can Soler. I el desdoblament de la carretera de Sant Vicenç, que dificultarà encara més els accessos a l'estació dels FGC, i acabarà d'envoltar tota la Colònia.